Canvis

|notes =  

|notes =  

}}

}}

'''Beneixama''' (en [[castellà]] ''Benejama''), és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de [[Alt Vinalopó|l'Alt Vinalopó]], subcomarca de la [[Vall de Biar]].

'''Beneixama''' (en [[castellà]] ''Benejama''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de [[Alt Vinalopó|l'Alt Vinalopó]], subcomarca de la [[Vall de Biar]].

== Toponímia ==

== Toponímia ==

| width="35%" align="center"| 

| width="35%" align="center"| 

|-

|-

| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[el Camp de Mirra]]

| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[El Campet de Mirra]]

| width="30%" align="center"|'''Beneixama'''

| width="30%" align="center"|'''Beneixama'''

| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Banyeres]]

| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Banyeres]]

</center>

</center>

=== Barris i pedanies ===

==== Barris i pedanies ====

En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de '''[[El Salse]] '''.

En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de '''[[El Salse]] '''.

La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i despuix al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte de l'any [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el [[sigle XV]] es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En l'any [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila.  

La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i despuix al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte de l'any [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el [[sigle XV]] es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En l'any [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila.  

En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]]. En [[1777]] conseguix la independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]]. El nou municipi incloïa a [[el Camp de Mirra]] i [[Canal (Alacant)|Canyada]], que van ser segregats de Beneixama en [[1836]].<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografia|capítul = Beneixama}}</ref>

En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]].  

 

En l'any [[1777]] conseguix l'independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]].  

 

El nou municipi incloïa a [[El Campet de Mirra]] i [[La Canyada (Alacant)|La Canyada]], que van ser segregats de Beneixama en [[1836]].<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografia|capítul = Beneixama}}</ref>

== Demografia ==

== Demografia ==

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.707 habitants. El primer cens oficial de Beneixama, en l'any [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que a soles va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/>

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.707 habitants.

 

El primer cens oficial de Beneixama, en l'any [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que a soles va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/>

{| align="center" {{tablabonita}}

{| align="center" {{tablabonita}}

== Urbanisme ==

== Urbanisme ==

El núcleu urbà de '''Beneixama''' va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera iglésia parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en [[1777]].<ref name=beneenci/> El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Iglésia, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat. La carretera [[CV-81]], construïda cap a [[1870]] es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/>

El núcleu urbà de '''Beneixama''' va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera iglésia parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en [[1777]].<ref name=beneenci/>  

 

El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Iglésia, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat.  

 

La carretera [[CV-81]], construïda cap a [[1870]] es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/>

== Cultura ==

== Cultura ==

{{commonscat|Beneixama}}

{{commonscat|Beneixama}}

* [https://www.beneixama.es Ajuntament de Beneixama]

* [https://www.beneixama.es Ajuntament de Beneixama]

* [http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03023&Submit.x=28&Submit.y=9 Índex d'estadística municipal de Beneixama]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu [https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias consentiment].

* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias consentiment].

{{Municipis de L'Alt Vinalopó}}

{{Municipis de L'Alt Vinalopó}}