Canvis

També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur de [[Albània]] i el sur de [[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur de [[Apúlia]] on es parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] on es parla la llengua [[Idioma grecocalabrés|greka]].

També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur de [[Albània]] i el sur de [[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur de [[Apúlia]] on es parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] on es parla la llengua [[Idioma grecocalabrés|greka]].

Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per [[Turquia]], principalment [[Costantinoble]], [[Esmirna]], atres zones de la [[Tràcia]] Oriental i les costes [[Anatolia|anatòliques]] del [[Mar Egeu]] i el [[Mar de Màrmara]]. De modo semblant són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecoparlantes existents en alguns llocs costers de la república de [[Geòrgia]] (incloent [[Poti|Pitiys]], en la costa de [[Abjasia]]), en la península de [[Crimea]], i en les costes de [[Bulgària]] i [[Romania]].

Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per [[Turquia]], principalment [[Costantinoble]], [[Esmirna]], atres zones de la [[Tràcia]] Oriental i les costes [[Anatolia|anatòliques]] del [[Mar Egeu]] i el [[Mar de Màrmara]]. De modo semblant són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecparlants existents en alguns llocs costers de la república de [[Geòrgia]] (incloent [[Poti|Pitiys]], en la costa de [[Abjasia]]), en la península de [[Crimea]], i en les costes de [[Bulgària]] i [[Romania]].

Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecoparlantes descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].

Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].

A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'ús comú en [[etimologia|ètims]] grecs), es considera que el grec és parlat usualment per només uns setze millons de persones en el [[2006]] la qual cosa contrasta en la importància de l'idioma dins de la cultura global.

A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'us comú en [[etimologia|ètims]] grecs), es considera que el grec és parlat usualment per només uns setze millons de persones en el [[2006]] la qual cosa contrasta en la importància de l'idioma dins de la cultura global.

El [[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].

El [[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].

La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa|persa]], el [[pali]], el [[idioma armeni|armeni]], el [[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[baltoeslavo]], l'extint [[idioma tocareu|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol|castellà]], [[idioma francés|francés]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rus|rus]], [[indi]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma italià|italià]], entre atres, per citar només els de número més gran de parlants i difusió mundial).

La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa|persa]], el [[pali]], el [[idioma armeni|armeni]], el [[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol|castellà]], [[idioma francés|francés]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rus|rus]], [[indi]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma italià|italià]], entre atres, per citar només els de número més gran de parlants i difusió mundial).

[[Categoria:Llengües]]

[[Categoria:Llengües]]