Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Archiu:Gátova 10.JPG|250px|miniaturadeimagen|Iglésia de la Mare de Déu dels Àngels en Gàtova]] | | [[Archiu:Gátova 10.JPG|250px|miniaturadeimagen|Iglésia de la Mare de Déu dels Àngels en Gàtova]] |
− | '''Gàtova''' (en [[castellà]] ''Gátova''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Túria]]. | + | '''Gàtova''' (en [[castellà]] ''Gátova''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], que es troba situat en la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Túria]]. Gàtova va pertànyer a la província de Castelló fins que en l'any [[1995]] va passar a la província de Valéncia. |
| + | |
| + | == Geografia == |
| + | El terme municipal de Gátova se situa en l'extrem occidental de la [[Serra Calderona]], la qual descendix fins a la [[mar Mediterrànea]], a l'[[est]] de les montanyes de la [[Cova Santa]] i [[Alcubles]], dins de l'anticlinal iniciat per la [[serra de Javalambre]] i continuat per la [[serra d'Andilla]], constituint totes elles les últimes estribacions de la [[Cordillera Ibèrica]]. Els cims més destacats són el Pico de l'Àguila (878 m), Piezarroya (841 m), Peñarroya (656 m), el Gorgo (908 m, segona cota més alta de la Serra Calderona), els monts Alt de la Calera (852 m), Fuenfría (781 m) i L'Arenal (717 m). Abunden els manantials, alguns miner-medicinals. |
| + | |
| + | Les terres sense cultivar estan ocupades per [[Pi (arbre)|pins]], [[surer|sureres]], [[Carrasca|carrasques]], [[Romer|romers]] i pastures. Es caça el [[javalí]] i atres espècies de caça menor, com el [[conill]] i la [[perdiu]]. |
| + | |
| + | La població es troba als peus del pico de l'Àguila, en carrers desnivelats i tortuosos que es amolden a la topografia del terreny. Situada junt al llímit en la [[província de Castelló]] —per la comarca de l'[[Alt Palancia]]—, es troba a 48 km de [[Valéncia]], tenint accessos a través de la carretera CV-25 [[Olocau]]-Gátova-[[Altura]]. |
| + | |
| + | == Administració == |
| + | {{Alcaldes_Espanya |
| + | | Alcalde_1 = Victoriano Martínez Sierra |
| + | | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_2 = José Romero Romero |
| + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_3 = Antonio Martínez Estévez |
| + | | Partit_3 = [[CIG]] |
| + | | Alcalde_4 = Leopoldo Romero Llima |
| + | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_5 = Leopoldo Romero Llima |
| + | | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_6 = Leopoldo Romero Llima |
| + | | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_7 = Leopoldo Romero Llima |
| + | | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_8 = Leopoldo Romero Llima |
| + | | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_9 = Leopoldo Romero Llima |
| + | | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_10 = Manuel Martínez Romero |
| + | | Partit_10 = [[CS]] |
| + | [[Contigo]] |
| + | | Alcalde_11 = Manuel Martínez Romero |
| + | | Partit_11 = [[Contigo]] |
| + | | Alcalde_12 = Jesús Salmerón Berga |
| + | | Partit_12 = [[PP]] |
| + | }} |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− | Conta en una població de 392 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]]. | + | Conta en una població de 412 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]]. |
| + | |
| + | <center> |
| + | {| align="center" {{tablabonita}} |
| + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
| + | |- |
| + | |
| + | ![[1857]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2022]] |
| + | |- |
| + | | align=center| 1.240 || align=center| 1.260 || align=center| 1.391 || align=center| 1.395 || align=center| 1.326 || align=center| 1.250 || align=center| 1.217 || align=center| 1.019 || align=center| 839 || align=center| 626 || align=center| 469 || align=center| 412 |
| + | |} |
| + | </center> |
| + | |
| + | == Economia == |
| + | Basada tradicionalment en l'agricultura de secà ([[cereals]], [[oliveres]], [[armelers]]). El poc terreny de regadiu es deu a l'[[aigua]] de les fonts i produïx [[hortalices]] i frutals. També posseïx algunes explotacions [[Abella|apícoles]]. |
| + | |
| + | == Vore també == |
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | {{listaref}} |
| + | |
| + | * [https://www.gatova.es/ Ajuntament de Gàtova] |
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] |
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Gátova INE. Població de Gàtova] |
| + | * [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
| + | * Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia'' |
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] |
| + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» |
| + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Gátova}} |
| | | |
| {{Municipis del Camp de Túria}} | | {{Municipis del Camp de Túria}} |