Canvis

|parlantsnatius=  

|parlantsnatius=  

|parlantsnonatius=  

|parlantsnonatius=  

|rank= No està entre els 100 primers

|rank= 123º

|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />

|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />

&nbsp;&nbsp;[[Itàlica]]<br />

&nbsp;&nbsp;[[Itàlica]]<br />

|iso2= cat

|iso2= cat

|iso3= cat

|iso3= cat

|mapa=[[Image:Extensio_del_catala.png|230px|center]]

|mapa=[[File:Coneixement del català per comarques 2011.png|230px|thumb|Extendió del català]]

}}

}}

El '''català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. Pronunciat en valencià [kataˈla] (en català es pronuncia [kətəˈla]).

 

El '''català''' (''català, llengua catalana'' pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.

 

És la segona més parlada de [[Catalunya]], a on és superada pel [[castellà]] tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.<ref>[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=3311&PARENT=25&CTX=B#FROM Usos lingüísticos. Datos comparados [[2003]]-[[2008]]. Cataluña], Instituto de Estadística de Cataluña</ref>

== Orige de la Llengua Catalana ==

== Orige de la Llengua Catalana ==

El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nor-oriental de la península ibèrica. Al igual que totes les llengües germàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga "denominar" l'independència de la llengua romànica respecte al [[Llatí]]. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i el occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins el valencià alacantí terminant en un "castellà avalencianat" en Múrcia i a les [[Llengües d'oïl]] acabant en les fronteres franceses.  

El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nort-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga ''denominar'' l'independència de la llengua romànica respecte al [[llatí]]. Originàriament, no tenia uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arribava fins al valencià alacantí acabant en un ''castellà valencianisat'' en [[Múrcia]] i pel nort a les [[Occità|llengües d'Oc]], acabant en les fronteres franceses de les [[Llengües d'Oïl]].

Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el català llimita pel oest en el aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en el occità per mig del dialecte de transició rosellonés.

Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenien i tenen hui en dia dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en la [[llengua aragonesa]] de la franja oriental d'[[Aragó]], pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de [[Tarragona]] i nort de [[Castelló]] i pel nort en l'[[occità]] per mig del dialecte de transició rossellonés.

Veja's [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]]

Segons el filòlec [[Antoni Ferrando Francés|Antoni Ferrando]] en la seua ''Història de la llengua catalana'', el sintagma «llengua catalana» es documenta per primera volta en 1341, en la carta de cessió del lloc de [[Sagra]], un poblet valencià de la [[Marina Alta]].

* Vore també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]]

El Català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] o [[Perpinyà]], pero la corrent política del [[pancatalanisme]] afirma que també la utilisen en lo [[Regne de Valéncia]] i en les [[Illes Balears]] pel seu paregut en el Català.

===Postura valencianista, balearista i aragonesista===

== Extensió del català ==

El català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] i en la ciutat de l’[[Alguer]] de [[Sardenya]].<ref>{{DGLV|Català}}</ref> No obstant està [[Conflicte llingüístic valencià|disputada]] per alguns la consideració del [[idioma valencià|valencià]] i del [[idioma balear|balear]] com a llengua o varietat dialectal del català sense ninguna base filológica. La corrent que erroneament considera que en la [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]] se parla una varietat del català se denomina [[pancatalanisme]].

Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[llengua valenciana]], el [[balear]] i el català pertanyen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controlades per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la [[llengua valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de l'ex-falangiste [[Joan Fuster]]

== Característiques del Català ==

== Situació sociollingüística del català ==

=== Vocalisme ===

=== Vocalisme ===

=== Consonantisme ===

=== Consonantisme ===

=== Morfologia ===

=== Morfologia ===

=== Sistema d'escritura ===

=== Sistema d'escritura ===

== Dialectes de Català ==

En quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la [[Península itàlica]] i en el vocabulari nàutic [[mediterràneu]]. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]] i [[Hispanoamèrica]], aixina com en els centres catalans de tot lo món.

=== Català septentrional, o rossellonés ===

== Cites ==

El català [[Antoni Badia i Margarit]], rector de l'Universitat de Barcelona, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):

Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment es el català que s'ha impost a la resta de Catalunya.

{{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''}}

Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien ans entre lo regne valencià i Lleida. Actualment s'usa com a excusa per a dir que lo valencià es el català occidental.

=== Català de transició o Tortosí ===

== Vore també ==  

Dialecte del català compartit en el valencià. Es el punt de barrejada entre valencià i català.

* [[Dialecte barceloní]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm Artícul d'[[Emili Miedes]] “El Català, una variant mes de l'Occità”]

*Artícul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla del Institut d'Estudis Catalans]

* [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm El Català, una variant més de l'Occità] Artícul d'[[Emili Miedes]] {{val}}

* [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Catalans] Artícul de [[Ricart García Moya]] {{es}}

{{Llengües de França}}

{{Llengües de França}}

 

[[Categoria:Llengües]]

[[Categoria:Llengües]]