Llínea 22: |
Llínea 22: |
| |iso2= cat | | |iso2= cat |
| |iso3= cat | | |iso3= cat |
− | |mapa=[[Image:Maps_of_all_languages_of_Spain.png|230px|center]] En color rosa, el català. | + | |mapa=[[Image:Extensio_del_catala.png|230px|center]] |
| }} | | }} |
− | | + | El '''català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. Pronunciat en valencià [kataˈla] (en català es pronuncia [kətəˈla]). |
− | El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. Pronunciat en valencià [kataˈla] (en català es pronúncia [kətəˈla]). | |
| | | |
| == Orige de la Llengua Catalana == | | == Orige de la Llengua Catalana == |
− | El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nor-oriental de la península ibèrica. Al igual que totes les llengües germàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga "denominar" l'independència de la llengua romànica respecte al [[Llatí]]. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i el occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba hasda el valencià alacantí terminant en un "castellà avalencianat" en Múrcia i a les [[Llengües d'oïl]] acabant en les fronteres franceses. | + | El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nor-oriental de la península ibèrica. Al igual que totes les llengües germàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga "denominar" l'independència de la llengua romànica respecte al [[Llatí]]. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i el occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins el valencià alacantí terminant en un "castellà avalencianat" en Múrcia i a les [[Llengües d'oïl]] acabant en les fronteres franceses. |
| | | |
| Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el català llimita pel oest en el aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en el occità per mig del dialecte de transició rosellonés. | | Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el català llimita pel oest en el aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en el occità per mig del dialecte de transició rosellonés. |
Llínea 41: |
Llínea 40: |
| | | |
| ===Postura pancatalanista=== | | ===Postura pancatalanista=== |
− | Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[Llengua Valenciana]], el [[Balear]] i el [[Català]] perteneixen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controladas per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la [[Llengua Valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de 'ex-falangista [[Joan Fuster]] | + | Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[llengua valenciana]], el [[balear]] i el català pertanyen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controlades per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la [[llengua valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de l'ex-falangiste [[Joan Fuster]] |
| | | |
| == Característiques del Català == | | == Característiques del Català == |
Llínea 60: |
Llínea 59: |
| | | |
| === Català central === | | === Català central === |
− | Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment es el català que s'ha imposat a la resta de Catalunya. | + | Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment es el català que s'ha impost a la resta de Catalunya. |
| | | |
| === Català nort-occidental === | | === Català nort-occidental === |
− | Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien ans entre lo regne valencià i lleida. Actualment s'usa com a escusa per a dir que lo valencià es el català occidental. | + | Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien ans entre lo regne valencià i Lleida. Actualment s'usa com a excusa per a dir que lo valencià es el català occidental. |
| | | |
| === Català de transició o Tortosí === | | === Català de transició o Tortosí === |
Llínea 70: |
Llínea 69: |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | *[http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm Articul d'[[Emili Miedes]] “El Català, una variant mes de l'Occità”] | + | *[http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm Artícul d'[[Emili Miedes]] “El Català, una variant mes de l'Occità”] |
− | *Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla del Institut d'Estudis Catalans] | + | *Artícul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla del Institut d'Estudis Catalans] |
− | | |
| | | |
− | [[Categoria:Llengües]]
| |
| {{Llengües de França}} | | {{Llengües de França}} |
| {{Llengües d'Espanya}} | | {{Llengües d'Espanya}} |
| {{Llengües romàniques}} | | {{Llengües romàniques}} |
| + | [[Categoria:Llengües]] |