Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[File:Font de la Figuera. Plaça Major. Joan de Joanes 2.JPG|thumb|250 px|Plaça Major de La font de la Figuera]] | + | [[File:Font de la Figuera. Plaça Major. Joan de Joanes 2.JPG|thumb|250 px|Plaça Major de La Font de la Figuera]] |
− | '''La Font de la Figuera''' (en [[castellà]] ''Fuente de la Higuera''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]]. Conta en 2.025 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2021]]). | + | '''La Font de la Figuera''' (en [[castellà]] ''Fuente la Higuera''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]]. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
Llínea 25: |
Llínea 25: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | [[Image:Cap de cavall ibera (M.A.N.) 01.jpg|thumb|100px|left|Cap de cavall [[Escultura ibèrica|ibera]] de '''la Font de la Figuera''' ([[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya|M.A.N.]]).]]
| |
| Els restants més antics d'ocupació humana en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i gavinets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''. | | Els restants més antics d'ocupació humana en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i gavinets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''. |
| | | |
Llínea 32: |
Llínea 31: |
| Hi ha abundants vestigis de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí. | | Hi ha abundants vestigis de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí. |
| | | |
− | L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i quaranta pobladors més se varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], se va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]]. | + | L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i quaranta pobladors més se varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. |
| + | |
| + | En [[1348]], se va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. |
| + | |
| + | A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]]. |
| + | |
| + | == Administració == |
| + | {{Alcaldes_Espanya |
| + | | Alcalde_1 = Manuel Palau Soriano |
| + | | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_2 = Manuel Palau Soriano |
| + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_3 = Manuel Palau Soriano |
| + | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_4 = Manuel Palau Soriano |
| + | | Partit_4 = Independent |
| + | | Alcalde_5 = María José Penadés |
| + | | Partit_5 = [[PPCV]] |
| + | | Alcalde_6 = Santiago Micó Rivera |
| + | | Partit_6 = [[UV]] |
| + | | Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera |
| + | | Partit_7 = [[PPCV]] |
| + | | Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera |
| + | | Partit_8 = [[PPCV]] |
| + | | Alcalde_9 = Vicente Belda Cantavella |
| + | | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_10 = Vicent Muñoz Jordà |
| + | | Partit_10 = [[Compromís]] |
| + | | Alcalde_11 = Vicent Muñoz Jordà |
| + | | Partit_11 = [[Compromís]] |
| + | | Alcalde_12 = Elio Cabanes Sanchis |
| + | | Partit_12 = [[PPCV]] |
| + | }} |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− | La Font de la Figuera conta en 2.025 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2021]]). | + | La Font de la Figuera conta en 2.024 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2022]]). |
| | | |
| + | <center> |
| {| align="center" {{tablabonita}} | | {| align="center" {{tablabonita}} |
| !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució de La Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> | | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució de La Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> |
| |- | | |- |
| | | |
− | ! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] | + | ! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]] |
| | | |
| |- | | |- |
− | | Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046|| align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571 | + | | Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046|| align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center| 2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237||align=center| 2.038||align=center| 2.024 |
| | | |
− | |-
| |
− | ! !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]]
| |
− | |-
| |
− | | Población|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center| 2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237||align=center| 2.038
| |
| |} | | |} |
| + | </center> |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
− | La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalisa|hortalises]]. Hi ha [[ganaderia]] de llana, vacuna, cabria i porcina. | + | La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalices]]. |
| | | |
− | Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot Espanya. | + | Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot [[Espanya]]. |
| + | |
| + | L'agricultura ha estat orientada tradicionalment al cultiu de la vinya (700 ha) i dels cereals (500 ha), encara que en els últims anys han cobrat força els frutals d'os (260 ha), l'[[armeler]] (351 ha) i l'[[olivera]] (428 ha). Els viticultors estan en la seua majoria associats al Celler Cooperatiu «La Vinya» i des de l'any [[1980]] conten en una planta embotelladora i marques pròpies que s'expedixen a varis punts d'Espanya i de l'estranger. |
| + | |
| + | El regadiu conta en una chicoteta horta tradicional propenca a les cases del poble que va escomençar a organisar-se en 1776 aprofitant el curt cabal de la font del lloc. Al començament del [[sigle XX]] es va perforar la Mina i es va incrementar el cabal i la superfície regada. Ya en les [[Anys 1950|décades de 1950]] i [[Anys 1960|1960]] va tindre lloc una atra ampliació de la zona regada en aigua de pous en el pla que s'estén cap a l'est, mentres que cap a l'any [[1980]] es va posar en marcha el pla de rec de la Foia de Manuel-Bovalar, en tecnologia moderna (rec per aspersió), encara que no va donar els resultats buscats. |
| + | |
| + | La ganaderia conta en vàries raberes d'[[Ovella|oví]] i [[Cabra|caprí]], aixina com numeroses granges de [[Porc|porcí]] i aus. |
| + | |
| + | L'indústria no ha conseguit arraïlar en gran mida en la població. Al començament del sigle XX funcionaven vàries fàbriques d'aiguardent, alguna de les quals va aplegar a tindre notables dimensions, aixina com mija dotzena de fusteries, dos yesars i una alfarería. En l'actualitat queden algunes serreries i han sorgit unes poques empreses de tipo familiar dedicades a la fabricació de mobles de [[fusta]] i de canya i [[vímen]], per influència de [[Mogente]]. A elles es poden afegir atres d'índole divers com a bossos de [[plàstic]], alimentació i ceràmica. |
| | | |
| == Monuments == | | == Monuments == |
− | *'''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]]. | + | * '''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]]. |
− | *'''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia. | + | * '''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia. |
− | *'''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]]. | + | * '''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]]. |
− | *'''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''. | + | * '''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''. |
− | *'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena. | + | * '''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena. |
− | *'''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us. | + | * '''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us. |
| + | * '''[[Museu Històric-Etnològic (La Font de la Figuera)|Museu Històric-Etnològic]]''' |
| | | |
− | == Festes locals == | + | == Festes == |
− | *'''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat. | + | * '''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat. |
| | | |
− | *'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre es celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets. | + | * '''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre es celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets. |
| | | |
− | *'''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[Bàrbara (màrtir)|Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre. | + | * '''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre. |
| | | |
− | == Política == | + | == Vore també == |
− | {{Alcaldes_Espanya
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] |
− | | Alcalde_1 = n/d
| |
− | | Partit_1 = n/d
| |
− | | Alcalde_2 = n/d
| |
− | | Partit_2 = n/d
| |
− | | Alcalde_3 = n/d
| |
− | | Partit_3 = n/d
| |
− | | Alcalde_4 = n/d
| |
− | | Partit_4 = n/d
| |
− | | Alcalde_5 = n/d
| |
− | | Partit_5 = n/d
| |
− | | Alcalde_6 = n/d
| |
− | | Partit_6 = n/d
| |
− | | Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera
| |
− | | Partit_7 = [[PPCV]]
| |
− | | Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera
| |
− | | Partit_8 = [[PPCV]]
| |
− | }}
| |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
− | {{Reflist}} | + | {{listaref}} |
| + | |
| + | * [https://www.lafontdelafiguera.es/ Ajuntament de La Font de la Figuera] |
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] |
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Figuera INE. Població de La Font de la Figuera] |
| + | * [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
| + | * Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia'' |
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] |
| + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» |
| + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| {{commonscat|La Font de la Figuera}} | | {{commonscat|La Font de la Figuera}} |
− | *[https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
| |
| | | |
| {{Municipis de La Costera}} | | {{Municipis de La Costera}} |