Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Archiu:PortaldelsJueus.jpg|thumb|250px|Porta dels Jueus]] | | [[Archiu:PortaldelsJueus.jpg|thumb|250px|Porta dels Jueus]] |
− |
| |
| El '''Portal dels Jueus''', '''de Santa Catalina de Siena o de San Andrés''', és una de les 12 portes de la muralla cristiana que es va construir per a ampliar la defensa que oferia l'antiga muralla àrap. La seua construcció és del [[sigle XIV]], exactament en l'any [[1391]], i rep este nom perque junt a esta porta es trobava el cementeri judeu. | | El '''Portal dels Jueus''', '''de Santa Catalina de Siena o de San Andrés''', és una de les 12 portes de la muralla cristiana que es va construir per a ampliar la defensa que oferia l'antiga muralla àrap. La seua construcció és del [[sigle XIV]], exactament en l'any [[1391]], i rep este nom perque junt a esta porta es trobava el cementeri judeu. |
| | | |
− | També se la coneixia com a Porta de Sant Andrés i Porta de Santa Catalina de Siena, perque sobre el cementeri judeu es va construir el convent de Santa Catalina de Siena. Actualment este espai l'ocupen uns famosos grans almagasens. | + | També se la coneixia com a Porta de Sant Andreu i Porta de Santa Catalina de Siena, perque sobre el cementeri judeu es va construir el convent de Santa Catalina de Siena. Actualment este espai l'ocupen uns famosos grans almagasens. |
| | | |
− | Junt al portal es trobava la casa del peagero portaler, que era l'encarregat de controlar les mercaderies i productes de l'horta que entravenr a la ciutat per a la seua venda. A partir del [[sigle XVI]], es va prohibir el pas de mercaderies pel Portal dels Jueus i només es permetia l'accés als que ho feyen sense finalitat comercial. Cap a l'any [[1689]] la porta va ser tapiada i aixina va permanéixer fins al seu derrocament en l'any [[1890]], només obrint-se en contades excepcions. | + | Junt al portal es trobava la casa del peagero portaler, que era l'encarregat de controlar les mercaderies i productes de l'horta que entraven a la ciutat per a la seua venda. A partir del [[sigle XVI]], es va prohibir el pas de mercaderies pel Portal dels Jueus i només es permetia l'accés als que ho feyen sense finalitat comercial. Cap a l'any [[1689]] la porta va ser tapiada i aixina va permanéixer fins al seu derrocament en l'any [[1890]], només obrint-se en contades excepcions. |
| | | |
| Hui només conservem estos restos arqueològics, del portal pel qual entraven a la ciutat els productes agrícoles, degut a que varen aparéixer en l'any [[1998]] durant la construcció de la [[Llínea 3 (MetroValencia)|llínea 3]] del metro. En la part que dona al [[carrer Colon]] tenia un pont sobre el fos que rodejava la muralla. | | Hui només conservem estos restos arqueològics, del portal pel qual entraven a la ciutat els productes agrícoles, degut a que varen aparéixer en l'any [[1998]] durant la construcció de la [[Llínea 3 (MetroValencia)|llínea 3]] del metro. En la part que dona al [[carrer Colon]] tenia un pont sobre el fos que rodejava la muralla. |
| Els restos de la muralla poden observar-se actualment en la parada de metro de Colon, conservats en la plaça dels Pinazo a l'aire lliure. | | Els restos de la muralla poden observar-se actualment en la parada de metro de Colon, conservats en la plaça dels Pinazo a l'aire lliure. |
| | | |
− | En l'estació de metro de Colon, just a l'entrada a la dreta hi ha un panel explicatiu en fotografies de les diferents remodelacions que va sofrir la porta dels Judeus a lo llarc dels anys. Primer, en el [[sigle XVII]] la porta va ser tapiada i despuix en l'any [[1890]] va sofrir el derrocament definitiu per a facilitar l'eixample de la ciutat. <ref>La muralla islámica de Valéncia. Gómez Bayarri, Jose Vicente. Las Provincias, 03-05-2009. Valencia</ref> | + | En l'estació de metro de Colon, just a l'entrada a la dreta hi ha un panel explicatiu en fotografies de les diferents remodelacions que va sofrir la porta dels Judeus a lo llarc dels anys. Primer, en el [[sigle XVII]] la porta va ser tapiada i despuix en l'any [[1890]] va sofrir el derrocament definitiu per a facilitar l'eixample de la ciutat. <ref>La muralla islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri, Jose Vicente. Las Provincias, 03-05-2009. Valencia</ref> |
| | | |
− | Estos restos arqueològis estan catalogats com a Bé d'Interés Cultural ([[BIC]]) en categoria de Monument, segons consta en la ficha BIC 01.03.22bis del Catàlec de Béns i Espais Protegits de l'Ajuntament de Valéncia. | + | Estos restos arqueològics estan catalogats com a Be d'Interés Cultural ([[BIC]]) en categoria de Monument, segons consta en la ficha BIC 01.03.22bis del Catàlec de Bens i Espais Protegits de l'Ajuntament de Valéncia. |
| | | |
| ==Referències== | | ==Referències== |
| {{Reflist}} | | {{Reflist}} |
| + | |
| + | {{Monuments de Valéncia}} |
| | | |
| [[categoria:Arquitectura]] | | [[categoria:Arquitectura]] |
| [[categoria:Arquitectura valenciana]] | | [[categoria:Arquitectura valenciana]] |
| [[Categoria:Portes de la ciutat de Valéncia]] | | [[Categoria:Portes de la ciutat de Valéncia]] |