Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
24 bytes afegits ,  14:21 14 jul 2022
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:PortaldelsJueus.jpg|thumb|250px|Porta dels Jueus]]
 
[[Archiu:PortaldelsJueus.jpg|thumb|250px|Porta dels Jueus]]
   
El '''Portal dels Jueus''', '''de Santa Catalina de Siena o de San Andrés''', és una de les 12 portes de la muralla cristiana que es va construir per a ampliar la defensa que oferia l'antiga muralla àrap. La seua construcció és del [[sigle XIV]], exactament en l'any [[1391]], i rep este nom perque junt a esta porta es trobava el cementeri judeu.  
 
El '''Portal dels Jueus''', '''de Santa Catalina de Siena o de San Andrés''', és una de les 12 portes de la muralla cristiana que es va construir per a ampliar la defensa que oferia l'antiga muralla àrap. La seua construcció és del [[sigle XIV]], exactament en l'any [[1391]], i rep este nom perque junt a esta porta es trobava el cementeri judeu.  
   −
També se la coneixia com a Porta de Sant Andrés i Porta de Santa Catalina de Siena, perque sobre el cementeri judeu es va construir el convent de Santa Catalina de Siena. Actualment este espai l'ocupen uns famosos grans almagasens.
+
També se la coneixia com a Porta de Sant Andreu i Porta de Santa Catalina de Siena, perque sobre el cementeri judeu es va construir el convent de Santa Catalina de Siena. Actualment este espai l'ocupen uns famosos grans almagasens.
   −
Junt al portal es trobava la casa del peagero portaler, que era l'encarregat de controlar les mercaderies i productes de l'horta que entravenr a la ciutat per a la seua venda. A partir del [[sigle XVI]], es va prohibir el pas de mercaderies pel Portal dels Jueus i només es permetia l'accés als que ho feyen sense finalitat comercial. Cap a l'any [[1689]] la porta va ser tapiada i aixina va permanéixer fins al seu derrocament en l'any [[1890]], només obrint-se en contades excepcions.
+
Junt al portal es trobava la casa del peagero portaler, que era l'encarregat de controlar les mercaderies i productes de l'horta que entraven a la ciutat per a la seua venda. A partir del [[sigle XVI]], es va prohibir el pas de mercaderies pel Portal dels Jueus i només es permetia l'accés als que ho feyen sense finalitat comercial. Cap a l'any [[1689]] la porta va ser tapiada i aixina va permanéixer fins al seu derrocament en l'any [[1890]], només obrint-se en contades excepcions.
    
Hui només conservem estos restos arqueològics, del portal pel qual entraven a la ciutat els productes agrícoles, degut a que varen aparéixer en l'any [[1998]] durant la construcció de la [[Llínea 3 (MetroValencia)|llínea 3]] del metro. En la part que dona al [[carrer Colon]] tenia un pont sobre el fos que rodejava la muralla.
 
Hui només conservem estos restos arqueològics, del portal pel qual entraven a la ciutat els productes agrícoles, degut a que varen aparéixer en l'any [[1998]] durant la construcció de la [[Llínea 3 (MetroValencia)|llínea 3]] del metro. En la part que dona al [[carrer Colon]] tenia un pont sobre el fos que rodejava la muralla.
 
Els restos de la muralla poden observar-se actualment en la parada de metro de Colon, conservats en la plaça dels Pinazo a l'aire lliure.
 
Els restos de la muralla poden observar-se actualment en la parada de metro de Colon, conservats en la plaça dels Pinazo a l'aire lliure.
   −
En l'estació de metro de Colon, just a l'entrada a la dreta hi ha un panel explicatiu en fotografies de les diferents remodelacions que va sofrir la porta dels Judeus a lo llarc dels anys. Primer, en el [[sigle XVII]] la porta va ser tapiada i despuix en l'any [[1890]] va sofrir el derrocament definitiu per a facilitar l'eixample de la ciutat. <ref>La muralla islámica de Valéncia. Gómez Bayarri, Jose Vicente. Las Provincias, 03-05-2009. Valencia</ref>
+
En l'estació de metro de Colon, just a l'entrada a la dreta hi ha un panel explicatiu en fotografies de les diferents remodelacions que va sofrir la porta dels Judeus a lo llarc dels anys. Primer, en el [[sigle XVII]] la porta va ser tapiada i despuix en l'any [[1890]] va sofrir el derrocament definitiu per a facilitar l'eixample de la ciutat. <ref>La muralla islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri, Jose Vicente. Las Provincias, 03-05-2009. Valencia</ref>
   −
Estos restos arqueològis estan catalogats com a d'Interés Cultural ([[BIC]]) en categoria de Monument, segons consta en la ficha BIC 01.03.22bis del Catàlec de Béns i Espais Protegits de l'Ajuntament de Valéncia.
+
Estos restos arqueològics estan catalogats com a Be d'Interés Cultural ([[BIC]]) en categoria de Monument, segons consta en la ficha BIC 01.03.22bis del Catàlec de Bens i Espais Protegits de l'Ajuntament de Valéncia.
    
==Referències==
 
==Referències==
 
{{Reflist}}
 
{{Reflist}}
 +
 +
{{Monuments de Valéncia}}
    
[[categoria:Arquitectura]]
 
[[categoria:Arquitectura]]
 
[[categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[Categoria:Portes de la ciutat de Valéncia]]
 
[[Categoria:Portes de la ciutat de Valéncia]]

Menú de navegació