Canvis

La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l'impuls de la Diputació i l'Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a [[Centre de Cultura Valenciana]]– en l'objectiu fonamental d'efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d'eixes investigacions se traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l'actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d'Estudis Locals del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l'Estat.

La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l'impuls de la Diputació i l'Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a [[Centre de Cultura Valenciana]]– en l'objectiu fonamental d'efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d'eixes investigacions se traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l'actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d'Estudis Locals del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l'Estat.

A conseqüència del caràcter provisional de les [[Normes de Castelló]] o del [[1932|32]] i la necessitat d'un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del [[Poble Valencià]], la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]] confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la [[llengua valenciana]], partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor [[Miquel Adlert]] i del filòlec [[Lluís Fullana]]. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de [[1981]] per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L'acte d'adhesió tingué lloc en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]]; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

A conseqüència del caràcter provisional de les [[Normes de Castelló]] o del [[1932|32]] i la necessitat d'un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del [[Poble Valencià]], la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]] confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la [[llengua valenciana]], partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor [[Miquel Adlert]] i del filòlec [[Lluís Fullana]]. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de [[1981]] per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L'acte d'adhesió tingué lloc en el [[monasteri de Santa Maria del Puig]]; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

Esta ortografia fon adoptada per a l'ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d'obres publicades i l'existència d'una activa [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) concedixen la natural majoria d'edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –[[L'Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura|Del Sénia al Segura]], la RACV, l'[[Editorial Aitana]] o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres –per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.

Esta ortografia fon adoptada per a l'ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d'obres publicades i l'existència d'una activa [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) concedixen la natural majoria d'edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –[[L'Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura|Del Sénia al Segura]], la RACV, l'[[Editorial Aitana]] o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres –per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.