− | El '''corriol''' (derivat del [[verp]] córrer), en [[castellà]] ''chorlitejo patinegro'', és una [[Au|au]] aquàtica (''Charadrius alexandrinus''). Medix uns 15 centímetros de llargària. El color és variable a lo llarc de l'any, en época de reproducció el plomage és terrós grisenc molt clar en el dors, darrere dels ulls i laterals té taques fosques en la femella i negres en el mascle; les parts inferiors són blanques. El [[bec]] és negre i les potes grisenques. S'alimenta de cucs, moluscs, insectes i peixets. | + | El '''corriol''' (derivat del [[verp]] córrer), en [[castellà]] ''chorlitejo patinegro'', és una [[Au|au]] aquàtica ('''''Charadrius alexandrinus'''''). Medix uns 15 centímetros de llargària. El color és variable a lo llarc de l'any, en época de reproducció el plomage és terrós grisenc molt clar en el dors, darrere dels ulls i laterals té taques fosques en la femella i negres en el mascle; les parts inferiors són blanques. El [[bec]] és negre i les potes grisenques. S'alimenta de cucs, moluscs, insectes i peixets. |
− | També existix dins del mateix [[Gènero (biologia)|gènero]], el '''corriol cabut''', que és una au aquàtica (''Charadrius hiaticula''). Medix vora 19 centímetros de llargària, és pareguda al corriolet pero sense l'anell ocular que té este; el plomage és de color terrós pel llom i blanquinós pel ventre. Potes i bec de color taronja clar. El bec acaba en una punteta de color negre.
| |