| No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de [[1510]], per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademés, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes. | | No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de [[1510]], per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademés, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes. |
− | Baix l'influencia directa de [[Maximilià I]], [[Emperador]] d'[[Alemanya]] ([[1493]]-[[1519]]), l'artilleria fon dividida en dos branques: la de sitiament i la de campanya. Durant la seua regnat, la decoracio de les peces d'artilleria alcançà el màxim de la seua glòria. A partir de 1515, tots els canons disparaven bales de ferro, a excepció dels falconetes que utilisaven [[plom]]. Per atra part, els canons eren montats sobre curenyes i tirats per [[cavall|cavalls]]. | + | Baix l'influencia directa de [[Maximilià I]], [[Emperador (Títul)|emperador]] d'[[Alemanya]] ([[1493]]-[[1519]]), l'artilleria fon dividida en dos branques: la de sitiament i la de campanya. Durant la seua regnat, la decoracio de les peces d'artilleria alcançà el màxim de la seua glòria. A partir de 1515, tots els canons disparaven bales de ferro, a excepció dels falconetes que utilisaven [[plom]]. Per atra part, els canons eren montats sobre curenyes i tirats per [[cavall|cavalls]]. |
| Atre monarca en visió d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha. | | Atre monarca en visió d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha. |