84
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''conflicte llingüístic valencià''', és un debat sociopolític sobre la afirmació de la Llengua Valenciana com a llengua en un orige, història, llit...».
El '''conflicte llingüístic valencià''', és un debat sociopolític sobre la afirmació de la [[Llengua Valenciana]] com a llengua en un orige, història, lliteratura i gramàtica individual o l'afirmació de que és tracta d'una [[dialecto|varietat dialectal]] del [[Llengua Catalana|català]].
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o “llengua valenciana” en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[segle XV]].
==Teories sobre l'orige del Valencià==
La '''teoria [[dialecte|dialectal]]''' argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del [[comtat d'Urgell]] que van repoblar les terres valencianes en els temps de la [[Reconquista]]. En el [[Llibre del Repartiment]] s'especifiquen les regions i el numero de cases dels nous pobladors. És la teoria acceptada pel [[Institut d'Estudis Catalans]].
'''La segona teoria''', afirma, que el valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romance|romanços]]) que es parlava en Valéncia tal com va afirmar [[Jaume I]] després de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels furs ("''Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los''" va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el [[comtat d'Urgell]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].
== Història del conflicte ==
=== Ans del segle XIX ===
Històricament els valencians han parlat i així ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent de l'antic dialecte del provençal cridat, actualment, català. Des de les primeres [[Jarches mossàraps valencianes]], són centenars d'intelectuals de tots els àmbits que han afirmat escriure els seus texts en llengua valenciana com [[Antonio Canals]] en 1352, [[Luis de Fenollet]] en 1481 o el famós [[Joanot Martorell]] en el seu [[Tirant lo Blanch]], inclús catalans com el gironí [[Onofre Pou]] ho distinguien del català, inclús que es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (note's la coma que separa català i valencià que aclarix que es referix), i no sols això, en texts llegals com el [[Compromís de Casp]]. entre atres, de distintes époques, es poden trobar referències.
Després va arribar el nacionalisme [[pancatalanisme|pancatalaniste]] del XIX i l'intent d'anexió de la llengua valenciana, per a malograr anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat [[Països Catalans]].
=== Primera discussió: valencià o llemosí ===
Cap al [[segle XVIII]] es realisen les primeres compilacions i vocabularis del valencià, així el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' de Gregorio Mayans i Siscar (1699-1781), el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' d'Anselm Dempere (1727-1799), el ''"Breu Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1739, i el ''"Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1764, abdós de [[Carles Ros]]. També en este segle es publicarien algunes obres menors com el ''"Ensaig, Diccionari del Llemosí i Valencià antic i modern al Castellà"'', de Manuel Joaquim Cure-ho (1760-1827).
Esta llabor es prolongarà en [[segle XIX|XIX]]. L'any 1828 es publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspira en l'ortografia del castellà. En 1867 Josep Escrig i Martínez publica el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] ho van modificar substancialment, a què seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de 1891, obra de Joaquim Martí Gadea, que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]].
Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat pròximament en el [[català]]). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era valencià, i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.
L'any 1915 [[Lluís Fullana i Mira]] publica una ''"Gramàtica elemental de la llengua valenciana"'', en el qual, com a membre de la [[RACV]] i de la [[RAE]]), no va adoptar una posició convergent i intermedia de les normes ortogràfiques del [[Institut d'Estudis Catalans]] en solucions ortogràfiques dialectals; este autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de ''llemosí''.
Diversos van ser els factors que va portar a alguns autors valencians a tirar per terra eixa teoria, entre elles la poca filiació filològica en el [[llengua llemosina|llemosí]] autèntic.
=== Segona discussió: valencià o català ===
Van haver-hi distintes normatives no oficials fins a després del [[franquisme]], ya en la transició, es van adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les que es va publicar la [[Constitució del 78]] i el [[Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].
[[Image:Fullananormes32.jpg|200px|thumb|Fullana accepta les Normes com a medida provisional|right]]
Entre elles les d'Escrig-Llombard, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de 1888. Des de 1913 les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) van ser també meridianament populars. Des de 1932 fins als nostres dies van adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les [[Normes de Castelló]], provisionals com es pot verificar en les mateixes firmes ,si be des d'ans i també després, han disfrutat de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la RAE i Catedràtic de la Llengua Valenciana [Lluís Fullana i Mira].
Un dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]], qui l'any 1966 publica ''"Alfavetisasió dels valensians"'', on propon una normativa basada en el dialecte [[apichat]] del valencià.
No obstant això no va ser fins a la [[transició espanyola]] quan va cobrar força el debat sobre el nom i la normativa ortogràfica a utilisar per a la llengua: [[valencià]] o [[català]]. Les baralles entre partits polítics, intelectuals i ciutadans valencians van ser contínues, sent toscament els bandos participants els cridats [[valencianisme|valencianistes]] i pancatalanistes.
Les primeres declaracions valencianistes procediren de la [[UCD]], cap a decembre de 1977. En 1978, l'escritor Vicent Andrés i Estellés, identificat com pancatalaniste pels seus oponents fon despedit com redactor cap del diari [[Las províncias]] i al juny del mateix any es publica en el mateix diari l'artícul de [[Manuel Broseta]] ''La paella de "Els Països Catalans"'', primer d'una série de colaboracions estructuradotes de les idees [antipancatalanisme|antipancatalanistes]].
En 1978 la UCD integra com a militants, a destacats membres del [[Grup d'Acció Valencianista]], fundat l'any anterior.
Per part del [[valencianisme]] participarà en el conflicte principalment la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (fundada en 1915, denominada Centre de Cultura Valenciana fins a 1978 en el que canvia el seu nom al d'Acadèmia de Cultura Valenciana, a qué s'afig posteriorment la categoria de "Real"), que encara que en els seus orígens advocava per la unitat de llengua des de finals del [[franquisme]] proclama la diferenciació entre [[valencià]] i [[català]], i promou una normativa diferenciada del català, les [[Normes del Puig]]. També el partit polític [[Unió Valenciana]] participà activament en el costat valencianiste així com numerosos grups culturals, com el [[Grup d'Acció Valencianista]].
En 1978 es creà a fi de dirigir els primers esforços per normalisar la llengua el ''[[Institut Universitari de Filologia Valenciana]]'' com a organisme científic de la Universitat de Valéncia; la iniciativa de creació va partir del professor [[Manuel Sanchis Guarner]].
Com a conseqüència de la tensió social subsegüent i encara que la filiació del valencià al català no és en aquell moment discutida en cap àmbit acadèmic, en la Llei 4/[[1983]], del [[23 de novembre]], d'ús i ensenyança del valencià, es declara que ''«el valencià i el [[castellà]] són llengües cooficials a la Comunitat Valenciana»''.
Acordada la transformació de l'IUFV, que Romania semiactivà, en el ''Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana [IIFV]'' (1987), es creà com a tal per Orde de la [[Generalitat Valenciana]] del 22 de novembre de l'any 1994, reactivant d'esta manera breument les tensions en el [[valencianisme]], que en aquell moment es trobà en retrocés davant de la particular debacle que patix el seu partit polític més representatiu, [[Unió Valenciana]].
Després del pacte polític entre el govern del [[Partit Popular]] i [[Convergència i Unió]], en el qual [[Jordi Pujol]] condicionava el seu apoyo al govern de [[José Maria Aznar]] a canvi de la “unitat llingüística”, la [[Generalitat Valenciana]], en 2001 va aprovar una llei que permetia crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (d'ara en avant AVL), segons el preàmbul de la Llei de creació de la qual (7/1998), del 16 de setembre: ''«El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del [[sistema llingüístic]] que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia»''.
== Enllaços externs ==
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Conflicto_ling%C3%BC%C3%ADstico_valenciano Part del text ha segut extret de Wikipedia en Espanyol baix una llicència GNU FDL]
* [http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana], associada al [Institut d'Espanya].
*[http://www.peramosatros.es/index.php?name=News&file=article&sid=1716 Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana][http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1235 La realitat de les normes de Castelló]
* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.Pdf Estudi detallat sobre la definició de la RAE]
* [http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01316108600682054644802/index.Htm Versió escanejada de l'original de les ''Normes de Castelló''.]
* [http://www.ciemen.org/mercator/pdf/wp18-def-ang.Pdf].
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Política d'Espanya]]
[[Categoria:Valencià]]
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o “llengua valenciana” en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[segle XV]].
==Teories sobre l'orige del Valencià==
La '''teoria [[dialecte|dialectal]]''' argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del [[comtat d'Urgell]] que van repoblar les terres valencianes en els temps de la [[Reconquista]]. En el [[Llibre del Repartiment]] s'especifiquen les regions i el numero de cases dels nous pobladors. És la teoria acceptada pel [[Institut d'Estudis Catalans]].
'''La segona teoria''', afirma, que el valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romance|romanços]]) que es parlava en Valéncia tal com va afirmar [[Jaume I]] després de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels furs ("''Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los''" va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el [[comtat d'Urgell]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].
== Història del conflicte ==
=== Ans del segle XIX ===
Històricament els valencians han parlat i així ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent de l'antic dialecte del provençal cridat, actualment, català. Des de les primeres [[Jarches mossàraps valencianes]], són centenars d'intelectuals de tots els àmbits que han afirmat escriure els seus texts en llengua valenciana com [[Antonio Canals]] en 1352, [[Luis de Fenollet]] en 1481 o el famós [[Joanot Martorell]] en el seu [[Tirant lo Blanch]], inclús catalans com el gironí [[Onofre Pou]] ho distinguien del català, inclús que es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (note's la coma que separa català i valencià que aclarix que es referix), i no sols això, en texts llegals com el [[Compromís de Casp]]. entre atres, de distintes époques, es poden trobar referències.
Després va arribar el nacionalisme [[pancatalanisme|pancatalaniste]] del XIX i l'intent d'anexió de la llengua valenciana, per a malograr anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat [[Països Catalans]].
=== Primera discussió: valencià o llemosí ===
Cap al [[segle XVIII]] es realisen les primeres compilacions i vocabularis del valencià, així el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' de Gregorio Mayans i Siscar (1699-1781), el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' d'Anselm Dempere (1727-1799), el ''"Breu Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1739, i el ''"Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1764, abdós de [[Carles Ros]]. També en este segle es publicarien algunes obres menors com el ''"Ensaig, Diccionari del Llemosí i Valencià antic i modern al Castellà"'', de Manuel Joaquim Cure-ho (1760-1827).
Esta llabor es prolongarà en [[segle XIX|XIX]]. L'any 1828 es publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspira en l'ortografia del castellà. En 1867 Josep Escrig i Martínez publica el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] ho van modificar substancialment, a què seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de 1891, obra de Joaquim Martí Gadea, que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]].
Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat pròximament en el [[català]]). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era valencià, i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.
L'any 1915 [[Lluís Fullana i Mira]] publica una ''"Gramàtica elemental de la llengua valenciana"'', en el qual, com a membre de la [[RACV]] i de la [[RAE]]), no va adoptar una posició convergent i intermedia de les normes ortogràfiques del [[Institut d'Estudis Catalans]] en solucions ortogràfiques dialectals; este autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de ''llemosí''.
Diversos van ser els factors que va portar a alguns autors valencians a tirar per terra eixa teoria, entre elles la poca filiació filològica en el [[llengua llemosina|llemosí]] autèntic.
=== Segona discussió: valencià o català ===
Van haver-hi distintes normatives no oficials fins a després del [[franquisme]], ya en la transició, es van adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les que es va publicar la [[Constitució del 78]] i el [[Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].
[[Image:Fullananormes32.jpg|200px|thumb|Fullana accepta les Normes com a medida provisional|right]]
Entre elles les d'Escrig-Llombard, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de 1888. Des de 1913 les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) van ser també meridianament populars. Des de 1932 fins als nostres dies van adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les [[Normes de Castelló]], provisionals com es pot verificar en les mateixes firmes ,si be des d'ans i també després, han disfrutat de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la RAE i Catedràtic de la Llengua Valenciana [Lluís Fullana i Mira].
Un dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]], qui l'any 1966 publica ''"Alfavetisasió dels valensians"'', on propon una normativa basada en el dialecte [[apichat]] del valencià.
No obstant això no va ser fins a la [[transició espanyola]] quan va cobrar força el debat sobre el nom i la normativa ortogràfica a utilisar per a la llengua: [[valencià]] o [[català]]. Les baralles entre partits polítics, intelectuals i ciutadans valencians van ser contínues, sent toscament els bandos participants els cridats [[valencianisme|valencianistes]] i pancatalanistes.
Les primeres declaracions valencianistes procediren de la [[UCD]], cap a decembre de 1977. En 1978, l'escritor Vicent Andrés i Estellés, identificat com pancatalaniste pels seus oponents fon despedit com redactor cap del diari [[Las províncias]] i al juny del mateix any es publica en el mateix diari l'artícul de [[Manuel Broseta]] ''La paella de "Els Països Catalans"'', primer d'una série de colaboracions estructuradotes de les idees [antipancatalanisme|antipancatalanistes]].
En 1978 la UCD integra com a militants, a destacats membres del [[Grup d'Acció Valencianista]], fundat l'any anterior.
Per part del [[valencianisme]] participarà en el conflicte principalment la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (fundada en 1915, denominada Centre de Cultura Valenciana fins a 1978 en el que canvia el seu nom al d'Acadèmia de Cultura Valenciana, a qué s'afig posteriorment la categoria de "Real"), que encara que en els seus orígens advocava per la unitat de llengua des de finals del [[franquisme]] proclama la diferenciació entre [[valencià]] i [[català]], i promou una normativa diferenciada del català, les [[Normes del Puig]]. També el partit polític [[Unió Valenciana]] participà activament en el costat valencianiste així com numerosos grups culturals, com el [[Grup d'Acció Valencianista]].
En 1978 es creà a fi de dirigir els primers esforços per normalisar la llengua el ''[[Institut Universitari de Filologia Valenciana]]'' com a organisme científic de la Universitat de Valéncia; la iniciativa de creació va partir del professor [[Manuel Sanchis Guarner]].
Com a conseqüència de la tensió social subsegüent i encara que la filiació del valencià al català no és en aquell moment discutida en cap àmbit acadèmic, en la Llei 4/[[1983]], del [[23 de novembre]], d'ús i ensenyança del valencià, es declara que ''«el valencià i el [[castellà]] són llengües cooficials a la Comunitat Valenciana»''.
Acordada la transformació de l'IUFV, que Romania semiactivà, en el ''Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana [IIFV]'' (1987), es creà com a tal per Orde de la [[Generalitat Valenciana]] del 22 de novembre de l'any 1994, reactivant d'esta manera breument les tensions en el [[valencianisme]], que en aquell moment es trobà en retrocés davant de la particular debacle que patix el seu partit polític més representatiu, [[Unió Valenciana]].
Després del pacte polític entre el govern del [[Partit Popular]] i [[Convergència i Unió]], en el qual [[Jordi Pujol]] condicionava el seu apoyo al govern de [[José Maria Aznar]] a canvi de la “unitat llingüística”, la [[Generalitat Valenciana]], en 2001 va aprovar una llei que permetia crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (d'ara en avant AVL), segons el preàmbul de la Llei de creació de la qual (7/1998), del 16 de setembre: ''«El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del [[sistema llingüístic]] que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia»''.
== Enllaços externs ==
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Conflicto_ling%C3%BC%C3%ADstico_valenciano Part del text ha segut extret de Wikipedia en Espanyol baix una llicència GNU FDL]
* [http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana], associada al [Institut d'Espanya].
*[http://www.peramosatros.es/index.php?name=News&file=article&sid=1716 Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana][http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1235 La realitat de les normes de Castelló]
* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.Pdf Estudi detallat sobre la definició de la RAE]
* [http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01316108600682054644802/index.Htm Versió escanejada de l'original de les ''Normes de Castelló''.]
* [http://www.ciemen.org/mercator/pdf/wp18-def-ang.Pdf].
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Política d'Espanya]]
[[Categoria:Valencià]]