2519
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 4:
Llínea 4: − + − + − + − + Llínea 14:
Llínea 14: − + − + − + − + − '''Torrent''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de l'[[Horta Sur]] de la [[Província de Valéncia]]. + − + − + − + − + − − Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del s. VIII) que deixa sa impronta sobre tot en la geografia urbana, ab carrerons estrets i tortuosos, places, i assucacs. + − + − + − + + − *'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:''' És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituixen ses senyes d’identitat. − El museu es troba instalat en ca l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauros construïda durant la primera década del s. XX. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra. − − + − Moltes de les seues festes son similars a les que es celebren en Valéncia capital i sa àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.+ − + − + − + − + − + − + − − − − − + − − − + + + +
sense resum d'edició
|nom = Torrent
|nom = Torrent
|image_escut = [[Image:Escut_de_Torrent.png|100px]]
|image_escut = [[Image:Escut_de_Torrent.png|100px]]
|país = [[Espanya]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Sur]]
|comarca = [[Horta Oest]]
|partit_judicial = [[Torrent]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Torrent]]
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
|superfície = 69,3 km²
|superfície = 69,3 km²
|població = 83457 hab.
|població = 83457 hab.
|densitat = 1.209,52 hab./km²
|densitat = 1.209,52 hab./km²
|gentilici = torrentí, torrentina
|gentilici = torrentí/na
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46900
|còdic_postal = 46900
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
|alcalde = Mª José Català Verdet
|alcalde = Mª José Català Verdet ([[PPCV]])
|uep = [http://www.torrent.es Web Oficial de l'ajuntament]
|uep = [http://www.torrent.es Web Oficial de l'Ajuntament]
|notes =
|notes =
}}
}}
'''Torrent''' (en [[castellà]] ''Torrente''), és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] situat en la comarca de l'[[Horta Oest]] de la [[Província de Valéncia]].
== Història==
== Història==
=== Fundació ===
=== Fundació ===
Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys després de la Conquista de Valéncia per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a "fra en Hugo de Folcalquier", tinent de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre sa ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.
Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys després de la Conquista de Valéncia per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a ''fra en Hugo de Folcalquier'', tinent de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.
Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Juan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia '''5 de Maig de 1238''' es fiu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.
Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia '''5 de Maig de 1238''' és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.
=== Els primers habitants ===
=== Els primers habitants ===
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) així com la Torre i sa fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) així com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.
Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero es en la romanisació quan es poblarà densament ab viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.
Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.
Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del segle VIII) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.
== '''Monuments''' ==
== '''Monuments''' ==
*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige medieval, construïda en técniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que la envoltaven. També poseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canons semicilíndrics. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.
*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. De orige medieval, construïda ab técniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que'l voltaven. També poseïa uns camins subterràneus. Es de base quadrangular ab forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment te cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canons semicilíndrics. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica ab la primera planta.[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]
[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]
== Museus==
== Museus==
*'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:''' És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituixen les seues senyes d’identitat.
El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del segle XX. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.
== Festes==
== Festes==
Moltes de les seues festes son similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.
*'''Porrat de Sant Antoni Abat (Giner)''': És fa una foguera i una bendicio d'animals.
*'''1 de Febrer''': ''L'entrà de la flor''. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
*'''"Porrat" de Sant Antoni Abad (Giner):''' Es fa una foguera i una bendicio d'animals.
*'''3 de Febrer: Sant Blai''': en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els ''sanblaiets'', que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el ''rossejat''.
*'''1 de Febrer:''' "l'entrà de la flor". Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
*'''15 al 19 de març''': Falles.
*'''3 de Febrer: Sant Blai:''' en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot lo carrer Ramón y Cajal. Eixe dia es venen els típics gayatos i los 'sanblaiets', que es beneïxen en la parroquia de San Lluís Beltran. Es també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que San Blai es el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que fiu San Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el "rossejat".
*'''Semana Santa''': Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
*'''15 al 19 de març:''' Falles.
*'''Festes de la Verge del Rosari''': La nit del dissabte al primer dumenge de Maig és realisa ''l´Enramà'' en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
*'''Semana Santa:''' Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
*'''Festes de la Verge dels Desamparats''': És celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este segle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.
*'''Festas de la Verge del Rosari:''' La nit del dissabte al primer dumenge de Maig es realisa "l´Enramà" en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
*'''Festes de la Verge dels Desamparats:''' Es celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits y cants típics valencians. Es una festivitat que es remonta ad este segle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.
== Personages Rellevants ==
== Personages Rellevants ==
*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla de plata en dobles en els Jocs Olímpics de Pekín 2008.
*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla de plata en dobles en els Jocs Olímpics de Pekín 2008.
*[[Manuel "Champi" Herreros]]: motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en 1989.
*[[Manuel ''Champi'' Herreros]]: motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en 1989.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.torrent.es Web de l'Ajuntament de Torrent]
*[http://www.torrent.es Web de l'Ajuntament de Torrent]
*[http://museuhortasud.com Web del museu comarcal de l'Horta Sur]
*[http://museuhortasud.com Web del museu comarcal de l'Horta Sur]
*[http://www.fmct.es/ Web de la Federació de Moros i Cristians de Torrent]
*[http://www.fmct.es/ Web de la Federació de Moros i Cristians de Torrent]
*[http://www.laopiniondetorrent.es/ Web de 'La opinión' de Torrent]
*[http://www.laopiniondetorrent.es/ Web de ''La opinión'' de Torrent]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090619/vida-ocio/major-valenciano-20090619.html Hispanic Society, alcalde de Torrent]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090619/vida-ocio/major-valenciano-20090619.html Hispanic Society, alcalde de Torrent]
== Referències ==
{{Traduït de|es|Torrente_(Valencia)}}
{{Municipis de l'Horta Oest}}
{{Municipis de l'Horta Oest}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]