Canvis

Posteriorment va partir en rumbo oest, pera intentar arribar a [[Terra de Van Diemen]] (hui [[Tasmania]]), que havia segut vista per Tasman, pera establir si formava part o no del llegendari continent austral. No obstant, varen ser forçats a mantindre un rumbo més cap al nort a causa dels forts vents. Quan varen divisar terra, Cook la va nomenar ''Punta Hicks'', ya que Leuit Hicks fon el primer a divisar-la. Cook va pensar que podia ser Terra de Van Diem-ne, pero en realitat era part de la costa sur-est de [[Austràlia]], i en açò es varen convertir en els primers europeus coneguts en trobar la costa este del continent.

Posteriorment va partir en rumbo oest, pera intentar arribar a [[Terra de Van Diemen]] (hui [[Tasmania]]), que havia segut vista per Tasman, pera establir si formava part o no del llegendari continent austral. No obstant, varen ser forçats a mantindre un rumbo més cap al nort a causa dels forts vents. Quan varen divisar terra, Cook la va nomenar ''Punta Hicks'', ya que Leuit Hicks fon el primer a divisar-la. Cook va pensar que podia ser Terra de Van Diem-ne, pero en realitat era part de la costa sur-est de [[Austràlia]], i en açò es varen convertir en els primers europeus coneguts en trobar la costa este del continent.

El lloc besllumenat  és generalment calculat com un punt a mitat de camí entre les actuals ciutats de [[Orbost]] i [[Mallacota]], en l'estat de [[Victòria (Austràlia)|Victoria]]. Un nou reconeiximent de la zona, realisat en l'any [[1843]], va tornar a batejar el lloc com a Cap Everard. Per al centèsim aniversari del besllumenament , el nom fon oficialment canviat per ''Punta Hicks'' novament.

El lloc besllumenat  és generalment calculat com un punt a mitat de camí entre les actuals ciutats de [[Orbost]] i [[Mallacota]], en l'estat de [[Victòria (Austràlia)|Victòria]]. Un nou reconeiximent de la zona, realisat en l'any [[1843]], va tornar a batejar el lloc com a Cap Everard. Per al centèsim aniversari del besllumenament , el nom fon oficialment canviat per ''Punta Hicks'' novament.

El ''Endeavour'' va continuar rumbo al nort, vorejant la costa, mantenint la terra a la vista. Cook va cartografiar i va batejar en diferents noms a uns quants llocs. Despuix d'una semana, varen passar per una gran cala de poca profunditat. En este lloc, nomenat [[Kurnell]], Cook i la seua tripulació varen tindre el primer contacte en el continent.

El ''Endeavour'' va continuar rumbo al nort, vorejant la costa, mantenint la terra a la vista. Cook va cartografiar i va batejar en diferents noms a uns quants llocs. Despuix d'una semana, varen passar per una gran cala de poca profunditat. En este lloc, nomenat [[Kurnell]], Cook i la seua tripulació varen tindre el primer contacte en el continent.

Cook va continuar cap al nort, mapejant la costa. Va haver-hi un contratemps quan el ''Endeavour'' va passar per la [[Gran barrera de coral]] el [[11 de juny]] de [[1770]]. El barco es va danyar sériament i el viage es va demorar quasi set semanes, mentres les reparacions eren fetes en la plaja (prop dels molls de l'actual ciutat de [[Cooktown]], en la boca del riu Endeavour). Mentres varen estar allí, [[Joseph Banks]], [[Herman Spöring]] i [[Daniel Solander]] varen fer la seua primera gran colecció de flora australiana. Allí, la tripulació va tindre trobades en els aborígens del lloc, que eren majorment pacífics. Pel contacte en la tribu [[Guugu Yimithirr]], la paraula ''kangaroo'' ([[cangur]]) fon introduïda al [[idioma anglés]], derivant de ''gangaroo''; "''kangaroo''" no designava el nom de l'animal, sino l'expressió "no li entenc" que responien a les preguntes dels anglesos.

Cook va continuar cap al nort, mapejant la costa. Va haver-hi un contratemps quan el ''Endeavour'' va passar per la [[Gran barrera de coral]] el [[11 de juny]] de [[1770]]. El barco es va danyar sériament i el viage es va demorar quasi set semanes, mentres les reparacions eren fetes en la plaja (prop dels molls de l'actual ciutat de [[Cooktown]], en la boca del riu Endeavour). Mentres varen estar allí, [[Joseph Banks]], [[Herman Spöring]] i [[Daniel Solander]] varen fer la seua primera gran colecció de flora australiana. Allí, la tripulació va tindre trobades en els aborígens del lloc, que eren majorment pacífics. Pel contacte en la tribu [[Guugu Yimithirr]], la paraula ''kangaroo'' ([[cangur]]) fon introduïda al [[idioma anglés]], derivant de ''gangaroo''; "''kangaroo''" no designava el nom de l'animal, sino l'expressió "no li entenc" que responien a les preguntes dels anglesos.

Una vegada que es varen realisar les reparacions, es va continuar en el viage, passant pel punt més nòrdic de la península Cap York, i despuix varen navegar a través del [[estret de Torres]], entre Austràlia i [[Papua Nova Guinea]], que havia segut navegat per [[Luis Váez de Torres]] en l'any [[1604]].

Una vegada que es varen realisar les reparacions, es va continuar en el viage, passant pel punt més nòrdic de la península Cap York, i despuix varen navegar a través de l'[[estret de Torres]], entre Austràlia i [[Papua Nova Guinea]], que havia segut navegat per [[Luis Váez de Torres]] en l'any [[1604]].

Fins a este moment de la travessia, Cook no havia perdut cap home a causa del [[escorbut]]; un èxit destacable i pràcticament desconegut en els viages de llarga distància per mar durant el [[sigle XVIII]]. Cook obligava la seua tripulació a menjar [[cítric]]s i [[chucrut]], encara que ningú entenia les raons per les quals ingerir estos aliments prevenia l'escorbut. Desafortunadament, va navegar cap a [[Yakarta|Batavia]], la capital de les [[Índies Orientals Holandeses]], per reparacions. [[Batàvia]] era coneguda pels seus brots de [[malària]], i, abans que retornaren, gran part de la tripulació de Cook va sucumbir a esta malaltia i a atres com la [[disenteria]]; entre ells el haitià Tupaia, el secretari finés de Banks, el científic finés [[Herman Spöring]], l'astrònom Charles Green i l'ilustrador [[Sydney Parkinson]]. La [[illa Spöring]] fon batejada aixina per Cook en honor a Herman Spöning i al seu treball durant el viage.

Fins a este moment de la travessia, Cook no havia perdut cap home a causa del [[escorbut]]; un èxit destacable i pràcticament desconegut en els viages de llarga distància per mar durant el [[sigle XVIII]]. Cook obligava la seua tripulació a menjar [[cítric]]s i [[chucrut]], encara que ningú entenia les raons per les quals ingerir estos aliments prevenia l'escorbut. Desafortunadament, va navegar cap a [[Jakarta|Batavia]], la capital de les [[Índies Orientals Holandeses]], per reparacions. [[Batavia]] era coneguda pels seus brots de [[malària]], i, abans que retornaren, gran part de la tripulació de Cook va sucumbir a esta malaltia i a atres com la [[disenteria]]; entre ells el haitià Tupaia, el secretari finés de Banks, el científic finés [[Herman Spöring]], l'astrònom Charles Green i l'ilustrador [[Sydney Parkinson]]. La [[illa Spöring]] fon batejada aixina per Cook en honor a Herman Spöning i al seu treball durant el viage.

El ''Endeavour'', el barco del primer viage, despuix donaria el seu nom al [[transbordador espacial Endeavour]] i al riu Endeavour.

El ''Endeavour'', el barco del primer viage, despuix donaria el seu nom al [[transbordador espacial Endeavour]] i al riu Endeavour.

Els diaris de Cook varen ser publicats al seu regrés, en lo que es va convertir en una espècie d'héroe entre la [[comunitat científica]]. No obstant, entre el públic en general, el botànic Joseph Banks fon un héroe més gran. Banks eventualment va intentar prendre l'autoritat del segon viage de Cook, pero va desistir del viage abans que este començara.

Els diaris de Cook varen ser publicats al seu regrés, en lo que es va convertir en una espècie d'héroe entre la [[comunitat científica]]. No obstant, entre el públic en general, el botànic Joseph Banks fon un héroe més gran. Banks eventualment va intentar prendre l'autoritat del segon viage de Cook, pero va desistir del viage abans que est escomençara.

== Segon viage (1772–1775) ==

== Segon viage (1772–1775) ==