Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes afegits ,  03:39 6 jul 2022
sense resum d'edició
Llínea 17: Llínea 17:  
La seua filosofia política és una barreja de [[romanticisme]], de [[lliberalisme]] autoritari i de [[socialisme utòpic]], encara que en els últims anys fon insigne defensor del [[tradicionalisme]] i de la civilisació [[Catolicisme|catòlica]]. Volgué significar una reparació front al [[anticlericalisme]] i el [[ateisme]] de la [[Revolució francesa]]. Tingué una política d'expansió de la civilisació clàssica que, en la seua opinió, França representava, front al sorgiment dels [[Estats Units]] i [[Alemanya]], potencies emergents de tipo [[Protestantisme|protestant]].
 
La seua filosofia política és una barreja de [[romanticisme]], de [[lliberalisme]] autoritari i de [[socialisme utòpic]], encara que en els últims anys fon insigne defensor del [[tradicionalisme]] i de la civilisació [[Catolicisme|catòlica]]. Volgué significar una reparació front al [[anticlericalisme]] i el [[ateisme]] de la [[Revolució francesa]]. Tingué una política d'expansió de la civilisació clàssica que, en la seua opinió, França representava, front al sorgiment dels [[Estats Units]] i [[Alemanya]], potencies emergents de tipo [[Protestantisme|protestant]].
   −
Estava casat en [[Eugenia de Montijo]] (comtesa de Teba), una noble espanyola. En ella tingué un fill, [[Eugéne Bonaparte]] ([[1856]]-[[1879]]), qui a la mort de son pare se converté en el cap de la familia i fon cridat pels seus partidaris com Napoleó IV.
+
Estava casat en [[Eugenia de Montijo]] (comtesa de Teba), una noble espanyola. En ella tingué un fill, [[Eugéne Bonaparte]] ([[1856]]-[[1879]]), qui a la mort de son pare es convertí en el cap de la família i fon nomenat pels seus partidaris com a Napoleó IV.
    
Napoleó III  muigué exiliat en el [[Regne Unit]] el [[9 de giner]] de [[1873]]. Està soterrat en la Cripta Imperial de l'abadia de Saint Michael ([[Anglaterra]]).
 
Napoleó III  muigué exiliat en el [[Regne Unit]] el [[9 de giner]] de [[1873]]. Està soterrat en la Cripta Imperial de l'abadia de Saint Michael ([[Anglaterra]]).

Menú de navegació