Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  22:36 5 jul 2022
Text reemplaça - 'Canadá' a 'Canadà'
Llínea 28: Llínea 28:  
| camp4_nombre =
 
| camp4_nombre =
 
| camp4 =
 
| camp4 =
| global200 = (113) Tundra costera alaskeña de North Slope (Canadá, Estados Unidos)<br />(114) Tundra subártica canadenc (Canadá)<br />
+
| global200 = (113) Tundra costera alaskeña de North Slope (Canadà, Estados Unidos)<br />(114) Tundra subártica canadenc (Canadà)<br />
 
(115) Tundra alpina y taiga de [[Fenoscandia]] (Finlandia, Noruega, Rusia, Suecia)<br />(116) Tundra costera de [[Península de Taimyr|Taimyr]] y Siberia (Rusia)<br />(117) Tundra costera chucota (Rusia)
 
(115) Tundra alpina y taiga de [[Fenoscandia]] (Finlandia, Noruega, Rusia, Suecia)<br />(116) Tundra costera de [[Península de Taimyr|Taimyr]] y Siberia (Rusia)<br />(117) Tundra costera chucota (Rusia)
 
| categoría =Ecorregiones de tundra
 
| categoría =Ecorregiones de tundra
Llínea 35: Llínea 35:  
[[Archiu:Tundrenklima.png|thumb|240px|Eixample de clima de tundra àrtica ([[Svalbard]]).]]
 
[[Archiu:Tundrenklima.png|thumb|240px|Eixample de clima de tundra àrtica ([[Svalbard]]).]]
   −
La '''tundra''' (del [[Idioma rus|rus]] тундра, que significa ‘planura sense arbres’ i del [[sami kildin|lapón]] tūndâr que significa ‘terra infèrtil’) descriu la regió biogeogràfica polar, la vegetació de la qual és de baix creiximent més allà del llímit nort de la zona arbolada. És un [[bioma]] que es caracterisa pel seu [[subsol]] gelat, falta de vegetació arbòrea o, en tot cas, d'arbres naturals, lo que es deu a la poca [[heliofanía]] i a l'estrés de la fredor glacial; els sols, que estan coberts de [[Bryophyta sensu stricto|verdet]] i [[liquen|liquens]], són pantanosos, en [[*turbera]]s en molts llocs. S'estén principalment pel [[hemisferi nort]]: en [[Siberia]],<ref name="berkeley">{{Cita web |título=The Tundra Biome |obra=The World's Biomes |url=http://www.ucmp.berkeley.edu/glossary/gloss5/biome/tundra.html |fechaacceso=5 de marzo de 2006}}</ref> [[Alaska]], norte de [[Canadá]], sur de [[Groenlandia]] i la costa [[ártico|ártica]] de [[Europa]].<ref name="berkeley" />.En el [[hemisferi sur]] es manifesta en temperatures molt més parelles durant l'any i en llocs com l'extrem sur de [[Chile]] i [[Argentina]], [[illes antàrtiques i subantàrtiques|illes subantártiques]] com [[Geòrgia del Sur]] i [[Kerguelen]], i en chicotetes zones del nort de la [[Antàrtida]]<ref>{{Cita web |título=Terrestrial Plants |obra=British Antarctic Survey: About Antarctica |url=http://www.antarctica.ac.uk/About_Antarctica/Wildlife/Plants/index.html |fechaacceso=5 de marzo de 2006|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.antarctica.ac.uk/About_Antarctica/Wildlife/Plants/index.html|fechaarchivo=23 de noviembre de 2015}}</ref> propenques al nivell de la mar.
+
La '''tundra''' (del [[Idioma rus|rus]] тундра, que significa ‘planura sense arbres’ i del [[sami kildin|lapón]] tūndâr que significa ‘terra infèrtil’) descriu la regió biogeogràfica polar, la vegetació de la qual és de baix creiximent més allà del llímit nort de la zona arbolada. És un [[bioma]] que es caracterisa pel seu [[subsol]] gelat, falta de vegetació arbòrea o, en tot cas, d'arbres naturals, lo que es deu a la poca [[heliofanía]] i a l'estrés de la fredor glacial; els sols, que estan coberts de [[Bryophyta sensu stricto|verdet]] i [[liquen|liquens]], són pantanosos, en [[*turbera]]s en molts llocs. S'estén principalment pel [[hemisferi nort]]: en [[Siberia]],<ref name="berkeley">{{Cita web |título=The Tundra Biome |obra=The World's Biomes |url=http://www.ucmp.berkeley.edu/glossary/gloss5/biome/tundra.html |fechaacceso=5 de marzo de 2006}}</ref> [[Alaska]], norte de [[Canadà]], sur de [[Groenlandia]] i la costa [[ártico|ártica]] de [[Europa]].<ref name="berkeley" />.En el [[hemisferi sur]] es manifesta en temperatures molt més parelles durant l'any i en llocs com l'extrem sur de [[Chile]] i [[Argentina]], [[illes antàrtiques i subantàrtiques|illes subantártiques]] com [[Geòrgia del Sur]] i [[Kerguelen]], i en chicotetes zones del nort de la [[Antàrtida]]<ref>{{Cita web |título=Terrestrial Plants |obra=British Antarctic Survey: About Antarctica |url=http://www.antarctica.ac.uk/About_Antarctica/Wildlife/Plants/index.html |fechaacceso=5 de marzo de 2006|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.antarctica.ac.uk/About_Antarctica/Wildlife/Plants/index.html|fechaarchivo=23 de noviembre de 2015}}</ref> propenques al nivell de la mar.
    
{{cita requerida|La tundra ocupa aproximadament un quint de la superfície emergida.}} Pujant les latitudes en direcció a abdós [[pol geogràfic|pols]] del planeta comencen (entre els 60º i 90°, tant nort com a sur) les zones de tundra. Baixant estes latitudes se solen trobar [[bosc]]s de [[Pinidae|conífera]] (la [[taiga]]) en algunes [[Betula|betulàceas]] nanes en l'hemisferi nort, boscs i [[ecorregió bosc subpolar magallànic|selva humida freda]] de [[Fagaceae|fagàceas]] seguits de conífera australs en l'hemisferi sur.<ref>{{cita publicación|apellido=Brancaleoni |nombre=Lisa |coautores=Jorge Strelin, Renato Gerdol |año=2003 |título=Relationships between geomorphology and vegetation in subantarctic Andean tundra of Tierra del Fuego|revista=Polar biology |volumen=26 |número=6 |páginas=404–410 |doi=10.1007/s00300-003-0499-7}}</ref>
 
{{cita requerida|La tundra ocupa aproximadament un quint de la superfície emergida.}} Pujant les latitudes en direcció a abdós [[pol geogràfic|pols]] del planeta comencen (entre els 60º i 90°, tant nort com a sur) les zones de tundra. Baixant estes latitudes se solen trobar [[bosc]]s de [[Pinidae|conífera]] (la [[taiga]]) en algunes [[Betula|betulàceas]] nanes en l'hemisferi nort, boscs i [[ecorregió bosc subpolar magallànic|selva humida freda]] de [[Fagaceae|fagàceas]] seguits de conífera australs en l'hemisferi sur.<ref>{{cita publicación|apellido=Brancaleoni |nombre=Lisa |coautores=Jorge Strelin, Renato Gerdol |año=2003 |título=Relationships between geomorphology and vegetation in subantarctic Andean tundra of Tierra del Fuego|revista=Polar biology |volumen=26 |número=6 |páginas=404–410 |doi=10.1007/s00300-003-0499-7}}</ref>

Menú de navegació