Canvis

== Reconquista cristiana ==

== Reconquista cristiana ==

En el moment de la reconquista cristiana del Taifa de Valéncia per part del rei aragones [[Jaume I|Jaume I "el Conquistador"]] i les seues tropes cristianes, hauria que preguntar-se quina cantitat de "mossaraps" existien en terres valencianes. Evidentment, no estem parlant de "mossaraps cristians" solament, sino de tots aquells iberorromanos que continuaven parlant romanç, encara reconvertidos a la religió islamica (entre atres coses per a evitar les represalies dels fundamentalistas islamics).

En el moment de la reconquista cristiana del Taifa de Valéncia per part del rei aragones [[Jaume I|Jaume I "el Conquistador"]] i les seues tropes cristianes, hauria que preguntar-se quina cantitat de "mossaraps" existien en terres valencianes. Evidentment, no estem parlant de "mossaraps cristians" solament, sino de tots aquells iberorromanos que continuaven parlant romanç, encara reconvertidos a la religió islamica (entre atres coses per a evitar les represalies dels fundamentalistas islamics).

En el llibre d'[[Antonio Ubieto|Antoni Ubieto]], que estudia el "[[llibre del Repartiment]]" i el "llibre dela Avehinaments", demostra que els repobladors venguts de la "Marca Hispanica Catalana" són escasos (1'2% en l'any [[1387]], 4'2% en l'any [[1401]] i 2'5% en l'any [[1475]]) , per lo que la seua influencia en el parlar romanç fon mínima. Pero ademés molts d'estos repobladors eren mossaraps valencians que temps arrere, havien fugit cap al nort i noroest peninsular buscant refugi en terres cristianes i que baix la pressió demografica, el desarrelament i l'escassea de mijos de subsistencia en aquelles terres nortenyes, retornaven ara com repobladors cristians, parlant el seu [[romanç valencià]].

En el llibre d'[[Antonio Ubieto|Antoni Ubieto]], que estudia el "[[llibre del Repartiment]]" i el "llibre dela Avehinaments", demostra que els repobladors venguts de la "Marca Hispanica Catalana" són escasos (1'2% en l'any [[1387]], 4'2% en l'any [[1401]] i 2'5% en l'any [[1475]]) , per lo que la seua influencia en el parlar romanç fon mínima. Pero ademés molts d'estos repobladors eren mossaraps valencians que temps arrere, havien fugit cap al nort i noroest peninsular buscant refugi en terres cristianes i que baix la pressió demografica, el desarrelament i l'escassea de mijos de subsistencia en aquelles terres nortenyes, retornaven ara com repobladors cristians, parlant el seu [[romanç valencià]].

Això aclariria per que l'[[idioma Valencià]] actualment posseix forts caracteristiques diferenciadoras en el "catala oriental" parlat en la "Catalunya Vella". Existixen evidencies que apunten a que l'idioma valencia i "catala oriental" ya se trobaven clarament diferenciats en els temps de la "reconquista".

Això aclariria per que l'[[idioma Valencià]] actualment posseïx forts caracteristiques diferenciadoras en el "catala oriental" parlat en la "Catalunya Vella". Existixen evidencies que apunten a que l'idioma valencia i "catala oriental" ya se trobaven clarament diferenciats en els temps de la "reconquista".

En concret l'assunt se clarifica a l'estudiar el cas de la [[llengua Balear]], la qual posseix certes caracteristiques similars a les del "Catala oriental", al mateix temps que presenta l'esqueixe particular de "parlar salat" de manera generalisada en totes les illes de l'històric [[Regne de Mallorca]].

En concret l'assunt se clarifica a l'estudiar el cas de la [[llengua Balear]], la qual posseïx certes caracteristiques similars a les del "Catala oriental", al mateix temps que presenta l'esqueixe particular de "parlar salat" de manera generalisada en totes les illes de l'històric [[Regne de Mallorca]].

Durant l'[[Edat Mija]], eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne.

Durant l'[[Edat Mija]], eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne.

No se pot negar cert paregut de l'idioma valencià en el [[català]] (al ser dos [[llengües romàniques]], derivades del [[llatí]]), pero el català no ha segut mai la llengua del Regne de Valéncia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma valencià i el català s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or lliterari]] (en idioma Valencià i anterior al Castellà). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos sigles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i més encara sobre la llengua catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma valencià, alguna cosa que propicià que el català fora cada volta més paregut a la Llengua Valenciana.

No se pot negar cert paregut de l'idioma valencià en el [[català]] (al ser dos [[llengües romàniques]], derivades del [[llatí]]), pero el català no ha segut mai la llengua del Regne de Valéncia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma valencià i el català s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or lliterari]] (en idioma Valencià i anterior al Castellà). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos sigles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i més encara sobre la llengua catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma valencià, alguna cosa que propicià que el català fora cada volta més paregut a la Llengua Valenciana.

Despuix de l'abolició dels furs del Regne de Valéncia en mediant el Decret de Nova Planta ([[1707]]), el regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'idioma pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantengut caracter i personalitat pròpia, com a vehícul d'expressió natural del poble valencià i ha de reclamar i obtindre per tot això, el ranc, la protecció, l'us i el nom que com idioma únic i independent se mereix.

Despuix de l'abolició dels furs del Regne de Valéncia en mediant el Decret de Nova Planta ([[1707]]), el regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'idioma pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantengut caracter i personalitat pròpia, com a vehícul d'expressió natural del poble valencià i ha de reclamar i obtindre per tot això, el ranc, la protecció, l'us i el nom que com idioma únic i independent se mereix.

== Edat Contemporànea: catalanisació del valencià i conflicte llingüístic ==

== Edat Contemporànea: catalanisació del valencià i conflicte llingüístic ==

{{VT|Història contemporànea del valencià}}

{{VT|Història contemporànea del valencià}}

A finals del [[sigle XIX]], escomençaren els primers intents d'anexió de la llengua valenciana per part del nacionalisme [[Pancatalanisme|pancatalaniste]], s'aplegaren fins a falsejar documents històrics, com la traducció falsejada d'Antoni Bofarull del "Llibre de Repartiment del Regne de Valéncia" per a inventar-se els noms de les families catalanes. Estos intents, deuen la seua orige a la riquea d'esta llengua i sobre tot a l'interés del pancatalanisme de tindre  un [[Sigle d'Or]] i una Biblia traduïda al seu idioma, que en realitat està traduïda al Valencià.

A finals del [[sigle XIX]], escomençaren els primers intents d'anexió de la llengua valenciana per part del nacionalisme [[Pancatalanisme|pancatalaniste]], s'aplegaren fins a falsejar documents històrics, com la traducció falsejada d'Antoni Bofarull del "Llibre de Repartiment del Regne de Valéncia" per a inventar-se els noms de les families catalanes. Estos intents, deuen la seua orige a la riquea d'esta llengua i sobre tot a l'interés del pancatalanisme de tindre  un [[Sigle d'Or]] i una Biblia traduïda al seu idioma, que en realitat està traduïda al Valencià.

[[Categoria:Valencià]]

[[Categoria:Valencià]]