Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  21:53 5 jul 2022
Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc'
Llínea 29: Llínea 29:  
En l'any [[1861]] conseguix juntar el suficient diners per a viajar a [[Noruega]] i [[Islàndia]] en la seua dona, pero ella no pot viajar per trobar-se encinta. A la seua volta li rep en el seu recent naixcut fill Michel Verne, únic frut del matrimoni.  
 
En l'any [[1861]] conseguix juntar el suficient diners per a viajar a [[Noruega]] i [[Islàndia]] en la seua dona, pero ella no pot viajar per trobar-se encinta. A la seua volta li rep en el seu recent naixcut fill Michel Verne, únic frut del matrimoni.  
   −
En [[1863]] trava amistat en l'aventurer, periodiste i fotógraf Felix Tournachon. En ell investiga els avanços que se'ls podria fer a estos aparats volants, els que descriu en [[Cinc semanes en globo]]. Felix ho recomana a Hetzel, amo del "Magasin d’Éducation et de Récréation" (magasim d'ilustració i recree), qui li publica la primera entrega del folletí. Degut a l'èxit d'esta obra l'amo de la revista li oferix un contracte per vint anys a vint mil francs anuals (una chicoteta fortuna per a eixa época). En [[1863]], a arraïl de l'èxit de la seua tercera novela, viaja a [[Estats Units]] en un cicle de conferencies en el seu germà Paul Verne. Dos anys despuix publica l'història d'un viage a la Lluna en dos parts: [[De la Terra a la Lluna]] i [[Al voltant de la Lluna]]. Un dels personages, l'intrèpit francés Michel Ardán —anagrama de Felix Tournachon—és un viu retrat del seu volgut amic. L'atre, Impey Barbicane, està basat en el caràcter del president estadounidenc [[Abraham Lincoln]], assessinat a principis d'eixe mateix any.
+
En [[1863]] trava amistat en l'aventurer, periodiste i fotógraf Felix Tournachon. En ell investiga els avanços que se'ls podria fer a estos aparats volants, els que descriu en [[Cinc semanes en globo]]. Felix ho recomana a Hetzel, amo del "Magasin d’Éducation et de Récréation" (magasim d'ilustració i recree), qui li publica la primera entrega del folletí. Degut a l'èxit d'esta obra l'amo de la revista li oferix un contracte per vint anys a vint mil francs anuals (una chicoteta fortuna per a eixa época). En [[1863]], a arraïl de l'èxit de la seua tercera novela, viaja a [[Estats Units]] en un cicle de conferencies en el seu germà Paul Verne. Dos anys despuix publica l'història d'un viage a la Lluna en dos parts: [[De la Terra a la Lluna]] i [[Al voltant de la Lluna]]. Un dels personages, l'intrèpit francés Michel Ardán —anagrama de Felix Tournachon—és un viu retrat del seu volgut amic. L'atre, Impey Barbicane, està basat en el caràcter del president estatunidenc [[Abraham Lincoln]], assessinat a principis d'eixe mateix any.
    
Existixen varis pareguts en el primer verdader viage a la Lluna, de l'Apolo 8 en 1968: en la nau viagen tres astronautes, [[Estats Units]] es el promotor i productor de l'ardit, desagarren des de l'estat de [[Florida]],escapen de la gravetat terrestre a 11 KM per segon, requerixen de 150 hores de viage per a aplegar a la Lluna, no aterrisen allí sino que donen vàries orbites al voltant i retornen a la Terra.
 
Existixen varis pareguts en el primer verdader viage a la Lluna, de l'Apolo 8 en 1968: en la nau viagen tres astronautes, [[Estats Units]] es el promotor i productor de l'ardit, desagarren des de l'estat de [[Florida]],escapen de la gravetat terrestre a 11 KM per segon, requerixen de 150 hores de viage per a aplegar a la Lluna, no aterrisen allí sino que donen vàries orbites al voltant i retornen a la Terra.

Menú de navegació