Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
10 bytes eliminats ,  21:50 5 jul 2022
Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc'
Llínea 115: Llínea 115:  
[[Fitxer:Bolton-henry.jpg|thumb|left|100px|Joseph Henry]]
 
[[Fitxer:Bolton-henry.jpg|thumb|left|100px|Joseph Henry]]
 
{{principal|Electroimant}}
 
{{principal|Electroimant}}
L'[[USA|estadounidenc]] [[Joseph Henry]] (1797-1878) fon un físic que investigà l'electromagnetisme i les seues aplicacions en [[electroimant]]s i [[relé]]s. Descobrí l'[[inducció electromagnètica]], simultàneament i independent de [[Michael Faraday|Faraday]], quan observà que un camp magnètic variable pot induir una [[força electromotriu]] en un circuit tancat.  
+
L'[[USA|estatunidenc]] [[Joseph Henry]] (1797-1878) fon un físic que investigà l'electromagnetisme i les seues aplicacions en [[electroimant]]s i [[relé]]s. Descobrí l'[[inducció electromagnètica]], simultàneament i independent de [[Michael Faraday|Faraday]], quan observà que un camp magnètic variable pot induir una [[força electromotriu]] en un circuit tancat.  
    
En la seua versió més simple, l'experiment de Henry consistix en desplaçar un segment de [[conductor]] perpendicularment a un [[camp magnètic]], cosa que produïx una diferència de [[Potencial elèctric|potencial]] entre els seus extrems. Esta [[força electromotriu]] induïda s'explica per la [[força de Lorentz]] que exercix el [[camp magnètic]] sobre els electrons lliures del conductor. En honor seu es denominà henry (símbol H)a la unitat d'[[inductància]].<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/h/henry.php Biografia de Joseph Henry] Fisica.net [31-05-2008]</ref>
 
En la seua versió més simple, l'experiment de Henry consistix en desplaçar un segment de [[conductor]] perpendicularment a un [[camp magnètic]], cosa que produïx una diferència de [[Potencial elèctric|potencial]] entre els seus extrems. Esta [[força electromotriu]] induïda s'explica per la [[força de Lorentz]] que exercix el [[camp magnètic]] sobre els electrons lliures del conductor. En honor seu es denominà henry (símbol H)a la unitat d'[[inductància]].<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/h/henry.php Biografia de Joseph Henry] Fisica.net [31-05-2008]</ref>
Llínea 247: Llínea 247:  
[[Archiu:Alexander Graham Bell in colors.jpg|thumb|100px|[[Alexander Graham Bell]] ]]
 
[[Archiu:Alexander Graham Bell in colors.jpg|thumb|100px|[[Alexander Graham Bell]] ]]
 
{{principal|Teléfon}}
 
{{principal|Teléfon}}
L'escocés-estadounidenc [[Alexander Graham Bell]], científic, inventor i [[logopèdia|logopeda]] ([[1847]]-[[1922]]), es disputà en atres investigadors l'invenció del [[teléfon]] i conseguí la patent oficial en els [[Estats Units]] en [[1876]].<ref>'''Alejandro Graham Bell'''. Cabezas, José Antonio. Susaeta Ediciones S.A ''Vidas Ilustres'' Barcelona, Espanya ISBN 84-305-1109-1 pg,20. "El Comité de Recompensas de la Exposición (Exposición Conmemorativa del Primer Centenario de la Independència Norteamericana) estudia detenidamente el aparato, que ya había sido patentado por Bell en 1876 con el número 174.465."</ref> Prèviament havien segut desenrollats dispositius similars per atres investigadors, entre els quals destacà [[Antonio Meucci]] ([[1871]]), que entaulà llitigis fallits en Bell fins a la seua mort, i és a qui se sol reconéixer actualment la prelació en l'invent.
+
L'escocés-estatunidenc [[Alexander Graham Bell]], científic, inventor i [[logopèdia|logopeda]] ([[1847]]-[[1922]]), es disputà en atres investigadors l'invenció del [[teléfon]] i conseguí la patent oficial en els [[Estats Units]] en [[1876]].<ref>'''Alejandro Graham Bell'''. Cabezas, José Antonio. Susaeta Ediciones S.A ''Vidas Ilustres'' Barcelona, Espanya ISBN 84-305-1109-1 pg,20. "El Comité de Recompensas de la Exposición (Exposición Conmemorativa del Primer Centenario de la Independència Norteamericana) estudia detenidamente el aparato, que ya había sido patentado por Bell en 1876 con el número 174.465."</ref> Prèviament havien segut desenrollats dispositius similars per atres investigadors, entre els quals destacà [[Antonio Meucci]] ([[1871]]), que entaulà llitigis fallits en Bell fins a la seua mort, i és a qui se sol reconéixer actualment la prelació en l'invent.
    
Bell contribuí de manera decisiva al desenroll de les telecomunicacions a través de la seua empresa comercial (''[[Bell Telephone Company]]'', [[1877]], posteriorment [[AT&T]]). També fundà en la ciutat de [[Washington DC]] el [[Laboratori Volta]], a on, juntament en els seus socis, inventà un aparell que transmetia sons per mig de rajos de llum (el [[fotòfon]], [[1880]]); i desenrollà el primer cilindre de cera per a gravar ([[1886]]), cosa que posà les bases del [[gramòfon]]. Participà en la fundació de la ''[[National Geographic Society]]'' i de la revista ''[[Science]]''.
 
Bell contribuí de manera decisiva al desenroll de les telecomunicacions a través de la seua empresa comercial (''[[Bell Telephone Company]]'', [[1877]], posteriorment [[AT&T]]). També fundà en la ciutat de [[Washington DC]] el [[Laboratori Volta]], a on, juntament en els seus socis, inventà un aparell que transmetia sons per mig de rajos de llum (el [[fotòfon]], [[1880]]); i desenrollà el primer cilindre de cera per a gravar ([[1886]]), cosa que posà les bases del [[gramòfon]]. Participà en la fundació de la ''[[National Geographic Society]]'' i de la revista ''[[Science]]''.
Llínea 349: Llínea 349:  
=== Peter Cooper Hewitt: la llàntia de vapor de mercuri ([[1901]]-[[1912]]) ===
 
=== Peter Cooper Hewitt: la llàntia de vapor de mercuri ([[1901]]-[[1912]]) ===
 
{{principal|Llàntia de vapor de mercuri}}
 
{{principal|Llàntia de vapor de mercuri}}
L'ingenier elèctric i inventor estadounidenc [[Peter Cooper Hewitt]] ([[1861]]-[[1921]]) es feu célebre per l'introducció de la [[llàntia de vapor de mercuri]], un dels més importants avanços en [[allumenació física|allumenació elèctrica]]. En la década de [[1890]] treballà sobre les experimentacions realisades pels alemanys [[Julius Plücker]] i [[Heinrich Geissler]] sobre el fenomen [[fluorescent]], és dir, les radiacions visibles produïdes per una corrent elèctrica que passa a través d'un tubo de vidre ple de gas.  
+
L'ingenier elèctric i inventor estatunidenc [[Peter Cooper Hewitt]] ([[1861]]-[[1921]]) es feu célebre per l'introducció de la [[llàntia de vapor de mercuri]], un dels més importants avanços en [[allumenació física|allumenació elèctrica]]. En la década de [[1890]] treballà sobre les experimentacions realisades pels alemanys [[Julius Plücker]] i [[Heinrich Geissler]] sobre el fenomen [[fluorescent]], és dir, les radiacions visibles produïdes per una corrent elèctrica que passa a través d'un tubo de vidre ple de gas.  
    
Els esforços de Hewitt s'encaminaren cap a trobar el gas que resultara més apropiat per la producció de llum, i el trobà en el [[mercuri (element)|mercuri]]. La llum obtinguda, per este método, no era apta per a us domèstic, pero trobà aplicació en atres camps de la indústria, com en medicina, en l'esterilisació d'[[aigua]] potable i en el revelat de películes. En l'any [[1901]] inventà el primer model de llàntia de mercuri (encaraque no en registrà la patent fins a l'any [[1912]]). En l'any [[1903]] fabricà un model millorat que emetia una llum de millor qualitat i que trobà major utilitat al mercat.  
 
Els esforços de Hewitt s'encaminaren cap a trobar el gas que resultara més apropiat per la producció de llum, i el trobà en el [[mercuri (element)|mercuri]]. La llum obtinguda, per este método, no era apta per a us domèstic, pero trobà aplicació en atres camps de la indústria, com en medicina, en l'esterilisació d'[[aigua]] potable i en el revelat de películes. En l'any [[1901]] inventà el primer model de llàntia de mercuri (encaraque no en registrà la patent fins a l'any [[1912]]). En l'any [[1903]] fabricà un model millorat que emetia una llum de millor qualitat i que trobà major utilitat al mercat.  
Llínea 400: Llínea 400:  
{{principal|Experiment de Millikan}}
 
{{principal|Experiment de Millikan}}
 
[[Archiu:Robert-millikan2.jpg|thumb|100px|left|[[Robert Andrews Millikan]] ]]
 
[[Archiu:Robert-millikan2.jpg|thumb|100px|left|[[Robert Andrews Millikan]] ]]
El físic [[USA|estadounidenc]] [[Robert Andrews Millikan]] ([[1868]]-[[1953]]) és conegut principalment per haver mesurat la càrrega de l'[[electró]], ya descoberta per J. J. Thomson. Estudià en un principi la [[radioactivitat]] dels minerals d'[[urani]] i la descàrrega en els gasos. Despuix realisà investigacions sobre radiacions ultraviolades. Per mig del seu experiment de la gota d'[[oli]], també conegut com a ''[[experiment de Millikan]]'', determinà la càrrega de l'[[electró]]: 1,602 × 10<sup>-19</sup> [[coulomb]].  
+
El físic [[USA|estatunidenc]] [[Robert Andrews Millikan]] ([[1868]]-[[1953]]) és conegut principalment per haver mesurat la càrrega de l'[[electró]], ya descoberta per J. J. Thomson. Estudià en un principi la [[radioactivitat]] dels minerals d'[[urani]] i la descàrrega en els gasos. Despuix realisà investigacions sobre radiacions ultraviolades. Per mig del seu experiment de la gota d'[[oli]], també conegut com a ''[[experiment de Millikan]]'', determinà la càrrega de l'[[electró]]: 1,602 × 10<sup>-19</sup> [[coulomb]].  
    
La [[Càrrega elèctrica|càrrega]] de l'[[electró]] és l'unitat bàsica de quantitat d'[[electricitat]] i es considera la càrrega elemental perque tots els cossos carregats contenen un múltiple enter d'ella. L'[[electró]] i el [[protó]] tenen la mateixa càrrega absoluta, pero de signes oposts. Convencionalment, la càrrega del protó es considera positiva i la de l'electró negativa.  
 
La [[Càrrega elèctrica|càrrega]] de l'[[electró]] és l'unitat bàsica de quantitat d'[[electricitat]] i es considera la càrrega elemental perque tots els cossos carregats contenen un múltiple enter d'ella. L'[[electró]] i el [[protó]] tenen la mateixa càrrega absoluta, pero de signes oposts. Convencionalment, la càrrega del protó es considera positiva i la de l'electró negativa.  
Llínea 426: Llínea 426:  
[[Archiu:EdwinHowardArmstrong.jpg|thumb|100px|right|[[Edwin Howard Armstrong]] ]]
 
[[Archiu:EdwinHowardArmstrong.jpg|thumb|100px|right|[[Edwin Howard Armstrong]] ]]
   −
L'ingenier elèctric estadounidenc [[Edwin Howard Armstrong]] ([[1890]]-[[1954]]) fon un dels inventors més prolífics de l'era de la [[ràdio]], al desenrollar una série de circuits i sistemes fonamentals per l'avanç d'este sistema de comunicacions.  
+
L'ingenier elèctric estatunidenc [[Edwin Howard Armstrong]] ([[1890]]-[[1954]]) fon un dels inventors més prolífics de l'era de la [[ràdio]], al desenrollar una série de circuits i sistemes fonamentals per l'avanç d'este sistema de comunicacions.  
    
En l'any [[1912]] desenrollà el [[circuit regeneratiu]], que permetia l'[[amplificació]] de les dèbils senyals de ràdio en poca [[distorsió]], millorant molt l'eficiència dels circuits emprats fins al moment. En l'any [[1918]] desenrollà el circuit [[superheterodí]], que donà un gran impuls als receptors d'[[amplitud modulada]] (AM). En l'any [[1920]] desenrollà el circuit superregenerador, molt important en les comunicacions en dos canals. En [[1935]] desenrollà el sistema de radiodifusió de [[freqüència modulada]] (FM) que, ademés de millorar la qualitat de so, disminuí l'efecte de les [[Interferència electromagnètica|interferències]] externes sobre les emissions de ràdio, fent-lo molt inferior al del sistema d'amplitud modulada (AM). El sistema de freqüència modulada (FM), que és hui el més emprat en ràdio i televisió, no es començà a emprar comercialment fins despuix de la seua mort. Moltes invencions d'Armstrong foren reclamades per atres en litigis de patent.<ref>Donna Halper[http://translate.google.com/translate?hl=es&langpair=en es&u=http://www.oldradio.com/archives/people/armstrong.htm&prev=/translate_s%3Fhl%3Des%26q%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiograf%25C3%25ADa%2B%26tq%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiography%26sl%3Des%26tl%3Den Biografia d'Edwin Howard Armstrong] olradio.com[21-05-2008]</ref>
 
En l'any [[1912]] desenrollà el [[circuit regeneratiu]], que permetia l'[[amplificació]] de les dèbils senyals de ràdio en poca [[distorsió]], millorant molt l'eficiència dels circuits emprats fins al moment. En l'any [[1918]] desenrollà el circuit [[superheterodí]], que donà un gran impuls als receptors d'[[amplitud modulada]] (AM). En l'any [[1920]] desenrollà el circuit superregenerador, molt important en les comunicacions en dos canals. En [[1935]] desenrollà el sistema de radiodifusió de [[freqüència modulada]] (FM) que, ademés de millorar la qualitat de so, disminuí l'efecte de les [[Interferència electromagnètica|interferències]] externes sobre les emissions de ràdio, fent-lo molt inferior al del sistema d'amplitud modulada (AM). El sistema de freqüència modulada (FM), que és hui el més emprat en ràdio i televisió, no es començà a emprar comercialment fins despuix de la seua mort. Moltes invencions d'Armstrong foren reclamades per atres en litigis de patent.<ref>Donna Halper[http://translate.google.com/translate?hl=es&langpair=en es&u=http://www.oldradio.com/archives/people/armstrong.htm&prev=/translate_s%3Fhl%3Des%26q%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiograf%25C3%25ADa%2B%26tq%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiography%26sl%3Des%26tl%3Den Biografia d'Edwin Howard Armstrong] olradio.com[21-05-2008]</ref>
Llínea 467: Llínea 467:  
El primer [[ordenador]] electrònic funcional del qual es té notícia fon l'alemà [[Z3]] de [[Konrad Zuse]], construït en l'any [[1941]] i destruït en els bombardejos aliats de [[1943]]. L'utilisació comercial d'este tipo d'aparells, que revolucionaren la gestió de l'informació i tota la vida social, econòmica i científica, hagué d'esperar a la década de [[1950]], despuix del seu desenroll en els [[Estats Units]].
 
El primer [[ordenador]] electrònic funcional del qual es té notícia fon l'alemà [[Z3]] de [[Konrad Zuse]], construït en l'any [[1941]] i destruït en els bombardejos aliats de [[1943]]. L'utilisació comercial d'este tipo d'aparells, que revolucionaren la gestió de l'informació i tota la vida social, econòmica i científica, hagué d'esperar a la década de [[1950]], despuix del seu desenroll en els [[Estats Units]].
   −
El britànic [[Colossus]] (dissenyat per [[Tommy Flowers]] en l'estació d'Investigació de l'Oficina Postal) i l'estadounidenc [[Harvard Mark I]] (construïda per [[Howard H. Aiken]] en l'[[Universitat de Harvard]] en subvenció d'[[IBM]] entre l'any [[1939]] i l'any [[1943]]), arribaren a temps de ser utilisats en la fase final de la segona guerra mundial ([[1944]]-[[1945]]), el primer en el des[[sifrage]] de mensages alemans i el segon pel càlcul de taules de balística.
+
El britànic [[Colossus]] (dissenyat per [[Tommy Flowers]] en l'estació d'Investigació de l'Oficina Postal) i l'estatunidenc [[Harvard Mark I]] (construïda per [[Howard H. Aiken]] en l'[[Universitat de Harvard]] en subvenció d'[[IBM]] entre l'any [[1939]] i l'any [[1943]]), arribaren a temps de ser utilisats en la fase final de la segona guerra mundial ([[1944]]-[[1945]]), el primer en el des[[sifrage]] de mensages alemans i el segon pel càlcul de taules de balística.
    
Immediatament despuix de la guerra, l'''Electronic Numerical Integrator And Computer'' (Computador i Integrador Numèric Electrònic, [[ENIAC]])<ref>[http://sipan.inictel.gob.pe/users/hherrera/hcomputacion.htm Història de la computació] sipan.inictel.gob.pe [30-05-2008]</ref> utilisat pel Laboratori d'Investigació Balística de l'[[Eixèrcit dels Estats Units]] fon construït en [[1946]] en l'[[Universitat de Pennsylvania]] per [[John Presper Eckert]] i [[John William Mauchly]]. Consumia una potència elèctrica suficient per abastir una chicoteta ciutat, ocupava una superfície de 167 [[metro quadrat|m²]] i operava en un total de 17.468 vàlvules electròniques o [[vàlvula termoiònica|tubos de buit]], 7.200 diodos de vidre, 1.500 [[Relé|relés]], 70.000 resistències, 10.000 condensadors i 5 millons de soldadures. Pesava 27 tn, mesurava 2,4 m x 0,9 m x 30 m; utilisava 1.500 commutadors electromagnètics i relés; requeria l'operació manual d'uns 6.000 interruptors, i el seu programa o software, quan requeria modificacions, triava semanes d'instalació manual. L'ENIAC podia resoldre 5.000 sumes i 360 multiplicacions en 1 segon. Fon desactivat en l'any [[1955]].
 
Immediatament despuix de la guerra, l'''Electronic Numerical Integrator And Computer'' (Computador i Integrador Numèric Electrònic, [[ENIAC]])<ref>[http://sipan.inictel.gob.pe/users/hherrera/hcomputacion.htm Història de la computació] sipan.inictel.gob.pe [30-05-2008]</ref> utilisat pel Laboratori d'Investigació Balística de l'[[Eixèrcit dels Estats Units]] fon construït en [[1946]] en l'[[Universitat de Pennsylvania]] per [[John Presper Eckert]] i [[John William Mauchly]]. Consumia una potència elèctrica suficient per abastir una chicoteta ciutat, ocupava una superfície de 167 [[metro quadrat|m²]] i operava en un total de 17.468 vàlvules electròniques o [[vàlvula termoiònica|tubos de buit]], 7.200 diodos de vidre, 1.500 [[Relé|relés]], 70.000 resistències, 10.000 condensadors i 5 millons de soldadures. Pesava 27 tn, mesurava 2,4 m x 0,9 m x 30 m; utilisava 1.500 commutadors electromagnètics i relés; requeria l'operació manual d'uns 6.000 interruptors, i el seu programa o software, quan requeria modificacions, triava semanes d'instalació manual. L'ENIAC podia resoldre 5.000 sumes i 360 multiplicacions en 1 segon. Fon desactivat en l'any [[1955]].
Llínea 484: Llínea 484:  
{{principal|Transistor|Circuit integrat}}
 
{{principal|Transistor|Circuit integrat}}
 
[[Archiu:InternalIntegratedCircuit2.JPG|310px|thumb|Detall d'un [[circuit integrat]] ]]
 
[[Archiu:InternalIntegratedCircuit2.JPG|310px|thumb|Detall d'un [[circuit integrat]] ]]
L'[[electrònica]], que estudia els sistemes i el funcionament dels quals es basa en la conducció i el control del fluix microscòpic dels [[electrons]] o atres partícules carregades elèctricament, començà en el [[diodo]] de buit inventat per [[John Ambrose Fleming]] en l'any [[1904]], dispositiu basat en l'[[efecte Edison]]. En el temps les [[vàlvula de buit|vàlvules de buit]] s'anaren perfeccionant i millorant, apareixent atres tipos i [[miniaturisació|miniaturisant-se]]. El pas essencial el donà el físic estadounidenc [[Walter Houser Brattain]] ([[1902]]-[[1987]]), incorporat en [[1929]] als [[laboratoris Bell]], a on fon partícip juntament en [[John Bardeen]] ([[1908]]-[[1991]]) -incorporat en [[1945]]- i [[William Bradford Shockley]] de l'invent d'un chicotet dispositiu electrònic [[semiconductor]] que complia funcions d'[[Amplificador electrònic |amplificador]], [[oscilador]], [[Commutador elèctric|commutador]] o [[rectificador]]: el [[transistor]].  
+
L'[[electrònica]], que estudia els sistemes i el funcionament dels quals es basa en la conducció i el control del fluix microscòpic dels [[electrons]] o atres partícules carregades elèctricament, començà en el [[diodo]] de buit inventat per [[John Ambrose Fleming]] en l'any [[1904]], dispositiu basat en l'[[efecte Edison]]. En el temps les [[vàlvula de buit|vàlvules de buit]] s'anaren perfeccionant i millorant, apareixent atres tipos i [[miniaturisació|miniaturisant-se]]. El pas essencial el donà el físic estatunidenc [[Walter Houser Brattain]] ([[1902]]-[[1987]]), incorporat en [[1929]] als [[laboratoris Bell]], a on fon partícip juntament en [[John Bardeen]] ([[1908]]-[[1991]]) -incorporat en [[1945]]- i [[William Bradford Shockley]] de l'invent d'un chicotet dispositiu electrònic [[semiconductor]] que complia funcions d'[[Amplificador electrònic |amplificador]], [[oscilador]], [[Commutador elèctric|commutador]] o [[rectificador]]: el [[transistor]].  
    
La paraula elegida per denominar-lo és la contracció anglesa de ''transfer resistor'' (resistència de transferència). Substitut de la [[vàlvula al buit|vàlvula termoiònica]] de tres electrodos o [[triodo]], el primer [[transistor]] de puntes de contacte funcionà en [[decembre]] de l'any [[1947]]; s'anuncià per primera vegada en [[1948]] pero no s'acabà de fabricar fins a l'any [[1952]], despuix de conseguir construir un dispositiu en [[germani]] el [[4 de juliol]] de [[1951]], culminant aixina el seu desenroll. El [[transistor d'unió bipolar]] aparegué un poquet més tart, en [[1949]], i és el dispositiu utilisat actualment per la majoria de les aplicacions electròniques. Les seues ventages respecte a les vàlvules són entre atres menor mida i fragilitat, major rendiment energètic, menors tensions d'alimentació i consum d'energia. El transistor no funciona en buit com les vàlvules, sino en un estat sòlit semiconductor (silici), motiu pel qual no necessiten centenars de volts de tensió per funcionar.  
 
La paraula elegida per denominar-lo és la contracció anglesa de ''transfer resistor'' (resistència de transferència). Substitut de la [[vàlvula al buit|vàlvula termoiònica]] de tres electrodos o [[triodo]], el primer [[transistor]] de puntes de contacte funcionà en [[decembre]] de l'any [[1947]]; s'anuncià per primera vegada en [[1948]] pero no s'acabà de fabricar fins a l'any [[1952]], despuix de conseguir construir un dispositiu en [[germani]] el [[4 de juliol]] de [[1951]], culminant aixina el seu desenroll. El [[transistor d'unió bipolar]] aparegué un poquet més tart, en [[1949]], i és el dispositiu utilisat actualment per la majoria de les aplicacions electròniques. Les seues ventages respecte a les vàlvules són entre atres menor mida i fragilitat, major rendiment energètic, menors tensions d'alimentació i consum d'energia. El transistor no funciona en buit com les vàlvules, sino en un estat sòlit semiconductor (silici), motiu pel qual no necessiten centenars de volts de tensió per funcionar.  
Llínea 494: Llínea 494:  
Actualment, els camps de desenroll de l'electrònica són tan basts que s'ha dividit en diverses ciències especialisades, partint de la distinció entre [[electrònica analògica]] i [[electrònica digital]]; i en els camps de l'[[ingenieria electrònica]], l'[[electromecànica]], la [[informàtica]] (disseny de [[programes]] pel seu control), l'[[electrònica de control]], les [[telecomunicacions]] i l'[[electrònica de potència]].<ref> González Gómez, Juan [http://www.iearobotics.com/personal/juan/docencia/apuntes-ssdd-0.3.7.pdf Circuits i sistemes digitals] Universitat Pontifícia de Salamanca Madrit. [24-05-2008]</ref>
 
Actualment, els camps de desenroll de l'electrònica són tan basts que s'ha dividit en diverses ciències especialisades, partint de la distinció entre [[electrònica analògica]] i [[electrònica digital]]; i en els camps de l'[[ingenieria electrònica]], l'[[electromecànica]], la [[informàtica]] (disseny de [[programes]] pel seu control), l'[[electrònica de control]], les [[telecomunicacions]] i l'[[electrònica de potència]].<ref> González Gómez, Juan [http://www.iearobotics.com/personal/juan/docencia/apuntes-ssdd-0.3.7.pdf Circuits i sistemes digitals] Universitat Pontifícia de Salamanca Madrit. [24-05-2008]</ref>
   −
En l'any [[1951]] Bardeen, un dels dissenyadors del transistor, ingressà en la [[Universitat d'Illinois]], nomenant assistent personal el físic [[Nick Holonyak]], el qual posteriorment dissenyaria el primer [[diodo LED]] en l'any [[1962]]. Treballà juntament en [[Leon N. Cooper]] i [[John Robert Schrieffer]] per a crear la teoria estàndart de la [[superconductivitat]], és dir, la desaparició de la resistència elèctrica en certs metals i aleacions a temperatures propenques al [[zero absolut]]. Per estos treballs compartí de nou, em [[1972]], el [[Premi Nobel de Física]] en els físics estadounidencs [[Leon N. Cooper]] i [[John R. Schrieffer]]. Això feu que ell fos el primer científic que guanyà dos premis Nobel en la mateixa disciplina.<ref>Martinez Domínguez. Fernando[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Jonh Bardeen] Història de l'electricitat. [21-”5-2008]</ref> Les aplicacions de la superconductivitat estan encara en les primeres fases del seu desenroll, pero ya han permés els [[electroimants]] més poderosos (que s'utilisen en el [[tren Maglev]], [[ressonància magnètica nuclear]] i [[acceleradors de partícules]]); [[circuit digital|circuits digitals]] i filtres de [[radiofreqüència]] i [[microones]] per estacions base de [[telefonia mòbil]]; o els [[magnetòmetre]]s més sensibles ([[efecte Josephson|unions Josephson]], dels [[SQUID]]s -dispositius superconductors d'interferència quàntica-).
+
En l'any [[1951]] Bardeen, un dels dissenyadors del transistor, ingressà en la [[Universitat d'Illinois]], nomenant assistent personal el físic [[Nick Holonyak]], el qual posteriorment dissenyaria el primer [[diodo LED]] en l'any [[1962]]. Treballà juntament en [[Leon N. Cooper]] i [[John Robert Schrieffer]] per a crear la teoria estàndart de la [[superconductivitat]], és dir, la desaparició de la resistència elèctrica en certs metals i aleacions a temperatures propenques al [[zero absolut]]. Per estos treballs compartí de nou, em [[1972]], el [[Premi Nobel de Física]] en els físics estatunidencs [[Leon N. Cooper]] i [[John R. Schrieffer]]. Això feu que ell fos el primer científic que guanyà dos premis Nobel en la mateixa disciplina.<ref>Martinez Domínguez. Fernando[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Jonh Bardeen] Història de l'electricitat. [21-”5-2008]</ref> Les aplicacions de la superconductivitat estan encara en les primeres fases del seu desenroll, pero ya han permés els [[electroimants]] més poderosos (que s'utilisen en el [[tren Maglev]], [[ressonància magnètica nuclear]] i [[acceleradors de partícules]]); [[circuit digital|circuits digitals]] i filtres de [[radiofreqüència]] i [[microones]] per estacions base de [[telefonia mòbil]]; o els [[magnetòmetre]]s més sensibles ([[efecte Josephson|unions Josephson]], dels [[SQUID]]s -dispositius superconductors d'interferència quàntica-).
    
=== El repte de la generació d'electricitat ===
 
=== El repte de la generació d'electricitat ===
Llínea 520: Llínea 520:  
El primer us industrial de l'energia hidràulica per a la generació d'electricitat alimentava per mig d'una [[turbina]] setze llànties d'arc de la fàbrica Wolverine a [[Grand Rapids]] ([[Estats Units]], [[1880]]).<ref>[http://inventors.about.com/library/inventor Lester els Allan Pelton - Water Turbines and the Beginnings of Hydroelectricity] inventors,about.com [05-06-2008]</ref> La primera central hidroelèctrica entrà en funcionament aquell mateix any en [[Northumberland]], Gran Bretanya,<ref>Rafael Alejo García-Mauricio [http://thales.cica.es/rd/recurs ''Centrals hidroelèctriques''].thales.coca.es [05-06-2008]</ref> i la primera ciutat en tindre un suministrament elèctric fon [[Godalming]], en [[Surrey]] (Anglaterra), aquell mateix any, en corrent alterna en un alternador Siemens i una dinamo conectada a una roda hidràulica, que funcionà només tres anys.<ref>[http://www.exploringsurreyspast.org.uk/themes/places/surrey/waverley/godalming/godalming_electricity Godalming - Electricity] Transcripció de documents del museu de Goldaming. [05-06-2008]</ref>  
 
El primer us industrial de l'energia hidràulica per a la generació d'electricitat alimentava per mig d'una [[turbina]] setze llànties d'arc de la fàbrica Wolverine a [[Grand Rapids]] ([[Estats Units]], [[1880]]).<ref>[http://inventors.about.com/library/inventor Lester els Allan Pelton - Water Turbines and the Beginnings of Hydroelectricity] inventors,about.com [05-06-2008]</ref> La primera central hidroelèctrica entrà en funcionament aquell mateix any en [[Northumberland]], Gran Bretanya,<ref>Rafael Alejo García-Mauricio [http://thales.cica.es/rd/recurs ''Centrals hidroelèctriques''].thales.coca.es [05-06-2008]</ref> i la primera ciutat en tindre un suministrament elèctric fon [[Godalming]], en [[Surrey]] (Anglaterra), aquell mateix any, en corrent alterna en un alternador Siemens i una dinamo conectada a una roda hidràulica, que funcionà només tres anys.<ref>[http://www.exploringsurreyspast.org.uk/themes/places/surrey/waverley/godalming/godalming_electricity Godalming - Electricity] Transcripció de documents del museu de Goldaming. [05-06-2008]</ref>  
   −
Dos anys més tart s'obrí la primera central hidràulica estadounidenca ([[riu Fox]], [[Appleton, Wisconsin]]). El mateix any ([[1882]]), Edison obria la primera central elèctrica urbana comercial. No utilisava fonts renovables, sino la [[central termoelèctrica|generació tèrmica]] a [[petròleu]] (en tres vegades major eficiència que els models anteriors, no comercials), en Pearl Street ([[Nova York]]), de 30 kW de potència a 220-110 V de corrent continua. En l'any [[1895]], el seu competidor, Westinghouse, obre la primera central de corrent alternaa en [[Riu Niàgara|Niàgara]].<ref>[http://www.acenor.cl/acenor/pag.gral/documentos/Historia_Electricidad.htm ''Història de l'electricitat. pioners] a acenor.cl [05-06-2008]</ref> La desconfiança d'Edison cap a la corrent alternaa es mantingué fins a l'any [[1892]] i fins a finals del [[sigle XIX]] s'utilisava principalment corrent continu per a l'allumenació.<ref>[http://www.lowermanhattan.info/about/history/did_you_know/did_you_know_92960.aspx Edison's Power Plant] lowermanhattan,info [05-06-2008]</ref> El desenroll del [[generador elèctric]] i el perfeccionament de la [[turbina hidràulica]] respongueren a l'aument de la demanda d'electricitat del [[sigle XX]], de manera que des de [[1920]] el porcentage de l'hidroelectricitat en la producció total d'electricitat era ya molt significatiu. Des de llavors la tecnologia de les principals instalacions no ha variat substancialment. Una [[central hidroelèctrica]] és aquella que s'utilisa per a la generació d'energia elèctrica per mig de l'aprofitament de l'[[energia potencial]] de l'aigua embassada en una [[presa (hidràulica)|presa]] situada a més alt nivell que la central. L'aigua es porta per una canonada de descàrrega a la sala de màquines de la central, a on per mig de enormes [[turbina hidràulica|turbines hidràuliques]] es produïx la generació d'[[energia elèctrica]] en [[alternador]]s.  
+
Dos anys més tart s'obrí la primera central hidràulica estatunidenca ([[riu Fox]], [[Appleton, Wisconsin]]). El mateix any ([[1882]]), Edison obria la primera central elèctrica urbana comercial. No utilisava fonts renovables, sino la [[central termoelèctrica|generació tèrmica]] a [[petròleu]] (en tres vegades major eficiència que els models anteriors, no comercials), en Pearl Street ([[Nova York]]), de 30 kW de potència a 220-110 V de corrent continua. En l'any [[1895]], el seu competidor, Westinghouse, obre la primera central de corrent alternaa en [[Riu Niàgara|Niàgara]].<ref>[http://www.acenor.cl/acenor/pag.gral/documentos/Historia_Electricidad.htm ''Història de l'electricitat. pioners] a acenor.cl [05-06-2008]</ref> La desconfiança d'Edison cap a la corrent alternaa es mantingué fins a l'any [[1892]] i fins a finals del [[sigle XIX]] s'utilisava principalment corrent continu per a l'allumenació.<ref>[http://www.lowermanhattan.info/about/history/did_you_know/did_you_know_92960.aspx Edison's Power Plant] lowermanhattan,info [05-06-2008]</ref> El desenroll del [[generador elèctric]] i el perfeccionament de la [[turbina hidràulica]] respongueren a l'aument de la demanda d'electricitat del [[sigle XX]], de manera que des de [[1920]] el porcentage de l'hidroelectricitat en la producció total d'electricitat era ya molt significatiu. Des de llavors la tecnologia de les principals instalacions no ha variat substancialment. Una [[central hidroelèctrica]] és aquella que s'utilisa per a la generació d'energia elèctrica per mig de l'aprofitament de l'[[energia potencial]] de l'aigua embassada en una [[presa (hidràulica)|presa]] situada a més alt nivell que la central. L'aigua es porta per una canonada de descàrrega a la sala de màquines de la central, a on per mig de enormes [[turbina hidràulica|turbines hidràuliques]] es produïx la generació d'[[energia elèctrica]] en [[alternador]]s.  
    
Les dos característiques principals d'una central hidroelèctrica, des del punt de vista de la seua capacitat de generació d'electricitat són:
 
Les dos característiques principals d'una central hidroelèctrica, des del punt de vista de la seua capacitat de generació d'electricitat són:
Llínea 577: Llínea 577:  
El seu us principal en diagnòstic mèdic, per ser les més fàcils de visualisar, fon l'observació de les [[os|estructures òssees]]. A partir de la generalisació d'esta pràctica es desenrollà la [[radiologia]] com especialitat mèdica que ampra la radiologia com mig de diagnòstic, que contínua sent l'us més estés dels rajos X. En desenrolls posteriors s'hi afegiren la [[tomografia axial computada]] (TAC, en [[1967]], per un equip dirigit pels ingeniers [[Godfrey Newbold Hounsfield]] i [[Allan M. Cormack]], premis Nobel de medicina en [[1979]]), la [[resonància magnètica]] (descoberta com principi en l'any [[1938]] i aplicada a la image de diagnòstic per [[Paul Lauterbur]] i [[Peter Mansfield]], premis Nobel de l'any [[2003]]) i l'[[angiografia]] (utilisada des de l'any [[1927]] pel [[portugal|portugués]] [[Egas Moniz]], guanyador del premi Nobel en [[1949]], i desenrollada de forma més segura per la ''tècnica Seldinger'' des de l'any [[1953]]); aixina com l'utilisació terapèutica de la [[radioteràpia]].
 
El seu us principal en diagnòstic mèdic, per ser les més fàcils de visualisar, fon l'observació de les [[os|estructures òssees]]. A partir de la generalisació d'esta pràctica es desenrollà la [[radiologia]] com especialitat mèdica que ampra la radiologia com mig de diagnòstic, que contínua sent l'us més estés dels rajos X. En desenrolls posteriors s'hi afegiren la [[tomografia axial computada]] (TAC, en [[1967]], per un equip dirigit pels ingeniers [[Godfrey Newbold Hounsfield]] i [[Allan M. Cormack]], premis Nobel de medicina en [[1979]]), la [[resonància magnètica]] (descoberta com principi en l'any [[1938]] i aplicada a la image de diagnòstic per [[Paul Lauterbur]] i [[Peter Mansfield]], premis Nobel de l'any [[2003]]) i l'[[angiografia]] (utilisada des de l'any [[1927]] pel [[portugal|portugués]] [[Egas Moniz]], guanyador del premi Nobel en [[1949]], i desenrollada de forma més segura per la ''tècnica Seldinger'' des de l'any [[1953]]); aixina com l'utilisació terapèutica de la [[radioteràpia]].
   −
Els [[ultrasons]]s foren utilisats per primera vegada en medicina per l'[[EEUU|estadounidenc]] [[George Ludwig]], a finals de la [[Anys 1940|década de 1940]], mentres que l'[[ecografia]] fon desenrollada en Suècia pels cardiòlecs [[Inge Edler]] i [[Carl Hellmuth Hertz]] (fill i nebot net dels famosos físics), i en el Regne Unit per [[Ian Donald]] i l'equip de ginecologia de l'hospital de [[Glasgow]].  
+
Els [[ultrasons]]s foren utilisats per primera vegada en medicina per l'[[EEUU|estatunidenc]] [[George Ludwig]], a finals de la [[Anys 1940|década de 1940]], mentres que l'[[ecografia]] fon desenrollada en Suècia pels cardiòlecs [[Inge Edler]] i [[Carl Hellmuth Hertz]] (fill i nebot net dels famosos físics), i en el Regne Unit per [[Ian Donald]] i l'equip de ginecologia de l'hospital de [[Glasgow]].  
    
S'apliquen atres tecnologies electromèdiques en la [[cardiologia]], tant en diagnòstic ([[electrocardiograma]], utilisat des de l'any [[1911]], que li valgué el premi Nobel de [[1924]] a [[Augustus Waller]]) com en tractament ([[desfibrilador]]) i [[pròtesis]]: (els [[marcapassos]] i el [[cor artificial]]). També en àrees com els problemes d'audició (per mig dels [[audiòfon]]s) o el diagnòstic i tractament de problemes [[neurologia|neurològics]] i [[neurofisiologia|neurofisiològics]].  
 
S'apliquen atres tecnologies electromèdiques en la [[cardiologia]], tant en diagnòstic ([[electrocardiograma]], utilisat des de l'any [[1911]], que li valgué el premi Nobel de [[1924]] a [[Augustus Waller]]) com en tractament ([[desfibrilador]]) i [[pròtesis]]: (els [[marcapassos]] i el [[cor artificial]]). També en àrees com els problemes d'audició (per mig dels [[audiòfon]]s) o el diagnòstic i tractament de problemes [[neurologia|neurològics]] i [[neurofisiologia|neurofisiològics]].  

Menú de navegació