Canvis

Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars.

Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars.

De primordial importancia és estudiar l'orografia ya que cal senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la superficie comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres més occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). És d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., és la més alta de la Comunitat Valenciana, despuix del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en direcció NO-SE, la serra d'Espadan que s'estén des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacións montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica.

De primordial importancia és estudiar l'orografia ya que cal senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la superfície comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres més occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). És d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., és la més alta de la Comunitat Valenciana, despuix del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en direcció NO-SE, la serra d'Espadan que s'estén des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacións montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica.

== Rius ==

== Rius ==