78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 7:
Llínea 7: − +
Text reemplaça - 'construit' a 'construït'
Durant molt de temps se considerà que l'actual edifici s'alçava sobre una antiga fortalea d'orige romà. Segons els estudis realisats per arqueòlecs especialistes confirmen que el primer testimoni d'edificació se correspon en el primitiu castell del [[sigle XIV]], conegut per font documentals. Fon en la segona mitat del sigle XIV quan s'alçà eixe castell del que se conserven alguns restos de muralla i torre.
Durant molt de temps se considerà que l'actual edifici s'alçava sobre una antiga fortalea d'orige romà. Segons els estudis realisats per arqueòlecs especialistes confirmen que el primer testimoni d'edificació se correspon en el primitiu castell del [[sigle XIV]], conegut per font documentals. Fon en la segona mitat del sigle XIV quan s'alçà eixe castell del que se conserven alguns restos de muralla i torre.
El castell originari, el Palau-Castell de Bechí, construit en estil gòtic, fon derrocat entre els anys [[1473]] i [[1476]], per orde de Sans Rois de Liori, fill del governador d'[[Aragó]]. L'edifici posseïa quatre naus laterals i un pati central, seguint l'esquema habitual de l'época. Més tart, l'heretaria la seua neta, Isabel, la qual estava casada en Alfonso de Cardona.
El castell originari, el Palau-Castell de Bechí, construït en estil gòtic, fon derrocat entre els anys [[1473]] i [[1476]], per orde de Sans Rois de Liori, fill del governador d'[[Aragó]]. L'edifici posseïa quatre naus laterals i un pati central, seguint l'esquema habitual de l'época. Més tart, l'heretaria la seua neta, Isabel, la qual estava casada en Alfonso de Cardona.
En el [[sigle XVI]] l'edifici es reforma seguint els paràmetros renaixentistes, d'esta manera daten les parts més importants d'este magnífic palau. Joan d'Ambuesa fon el mestre d'obres encarregat de dirigir la reforma d'esta vivenda senyorial, el qual havia treballat en edificis com el [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]] en [[Valéncia]] i el [[Palau de Benicarló]].
En el [[sigle XVI]] l'edifici es reforma seguint els paràmetros renaixentistes, d'esta manera daten les parts més importants d'este magnífic palau. Joan d'Ambuesa fon el mestre d'obres encarregat de dirigir la reforma d'esta vivenda senyorial, el qual havia treballat en edificis com el [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]] en [[Valéncia]] i el [[Palau de Benicarló]].