Canvis

Açò i els seus inclinaments apostòlics varen fer que abandonara la docència. Continuà un any més escrivint en Tortosa i al curs següent ([[1883]]-[[1884]]) fon destinat a la [[ciutat de Valéncia]]. Per a ampliar els seus coneiximents de biologia i histologia va viajar a [[Bèlgica]] i [[Alemània]] ([[1884]]-[[1885]]). Ací es va posar en contacte també en les obres socials catòliques. De nou en Valéncia, fon professor d'Història Natural i Agricultura en el Colege jesuïtic. Allí va montar un laboratori biològic, un gabinet d'Història Natural i una biblioteca especialisada, que varen gojar d'un mereixcut prestigi. Va crear en el Colege una Càtedra d'estes qüestions, que oferia cursos a professors i meges.

Açò i els seus inclinaments apostòlics varen fer que abandonara la docència. Continuà un any més escrivint en Tortosa i al curs següent ([[1883]]-[[1884]]) fon destinat a la [[ciutat de Valéncia]]. Per a ampliar els seus coneiximents de biologia i histologia va viajar a [[Bèlgica]] i [[Alemània]] ([[1884]]-[[1885]]). Ací es va posar en contacte també en les obres socials catòliques. De nou en Valéncia, fon professor d'Història Natural i Agricultura en el Colege jesuïtic. Allí va montar un laboratori biològic, un gabinet d'Història Natural i una biblioteca especialisada, que varen gojar d'un mereixcut prestigi. Va crear en el Colege una Càtedra d'estes qüestions, que oferia cursos a professors i meges.

Estigué en relació en [[Santiago Ramón y Cajal]], va potenciar la vocació i formació científica del seu successor, el P. Jaime Pujiula, fundador de l'Institut Biològic de Sarrià, va pronunciar conferències i va publicar estudis: ''Noticias litológicas de las islas Columbretes, Manual teórico-práctico de Biología y De la vida y de los principales estados psicofisiológicos y psicolopatológicos del hombre'' ([[1892]], reeditat en [[1920]], despuix de la seua mort).

El Pare Vicent també se llicencià en [[Biologia]] i estigué en relació en [[Santiago Ramón y Cajal]], qui comentava que a través del Pare Vicent havia deprés a utilisar el [[microscopi]]; va potenciar la vocació i formació científica del seu successor, el P. Jaime Pujiula, fundador de l'Institut Biològic de Sarrià, va pronunciar conferències i va publicar estudis: ''Noticias litológicas de las islas Columbretes, Manual teórico-práctico de Biología y De la vida y de los principales estados psicofisiológicos y psicolopatológicos del hombre'' ([[1892]], reeditat en [[1920]], despuix de la seua mort).

La seua colaboració científica durant l'epidèmia de [[còlera]] que va assolar Valéncia en [[1885]] va suscitar admiració i aprovació generals i va contribuir a despertar la seua segona vocació, l'apostolat social. Ya se sap que li havia influït l'acció social dels catòlics belgues i alemans. De fet, encara que va seguir treballant uns anys en el camp biològic, gradualment ocupen més el seu temps els assunts socials, que li atreen des d'antic. La seua tasca en els últims vinticinc anys de la seua vida ([[1886]]-[[1912]]) pot dividir-se en tres periodos, solapats entre sí: cada u està en germen en l'anterior i, en part, ho desenrolla i culmina. Són els Círculs Obrers Catòlics ([[1886]]-[[1895]]), el seu encabotament en l'agremiació i federació de les obres catòlic-socials ([[1895]]-[[1904]]) i els seus últims intents com “sembrador per al futur”: [[1905]]-[[1912]].

La seua colaboració científica durant l'epidèmia de [[còlera]] que va assolar Valéncia en [[1885]] va suscitar admiració i aprovació generals i va contribuir a despertar la seua segona vocació, l'apostolat social. Ya se sap que li havia influït l'acció social dels catòlics belgues i alemans. De fet, encara que va seguir treballant uns anys en el camp biològic, gradualment ocupen més el seu temps els assunts socials, que li atreen des d'antic. La seua tasca en els últims vinticinc anys de la seua vida ([[1886]]-[[1912]]) pot dividir-se en tres periodos, solapats entre sí: cada u està en germen en l'anterior i, en part, ho desenrolla i culmina. Són els Círculs Obrers Catòlics ([[1886]]-[[1895]]), el seu encabotament en l'agremiació i federació de les obres catòlic-socials ([[1895]]-[[1904]]) i els seus últims intents com “sembrador per al futur”: [[1905]]-[[1912]].