Canvis

L'explicació a les masses ha de ser que en els sòviets hi ha ''l'única'' forma de govern revolucionari i que per tant la nostra tasca mentres ''este'' govern seguixca baix l'influència de la burguesia, soles pot ser ''l'explicació'' pacient, regular, perseverant i incansable dels erros de la seua tàctica i en especial pel que fa a la necessitats pràctiques de les masses.

L'explicació a les masses ha de ser que en els sòviets hi ha ''l'única'' forma de govern revolucionari i que per tant la nostra tasca mentres ''este'' govern seguixca baix l'influència de la burguesia, soles pot ser ''l'explicació'' pacient, regular, perseverant i incansable dels erros de la seua tàctica i en especial pel que fa a la necessitats pràctiques de les masses.

Mentres seguim en minoria, realisarem una faena de crítica i de denúncia dels errors, alhora que defengam el traspàs de tot el poder als sovietics de representants obrers i que l'experiència de les masses els lliurarà d'errors.

Mentres seguim en minoria, realisarem una faena de crítica i de denúncia dels errors, a la volta que defengam el traspàs de tot el poder als soviètics de representants obrers i que l'experiència de les masses els lliurarà d'errors.

   

   

   

   

'''OCTAVA''' No és l'«introducció» del socialisme la nostra tasca ''directa'', sino soles el traspàs immediat ''al control'' dels sòciets de la producció social i de la distribució dels productes.

'''OCTAVA''' No és l'«introducció» del socialisme la nostra tasca ''directa'', sino soles el traspàs immediat ''al control'' dels sòviets de la producció social i de la distribució dels productes.

   

   

Això ho nomenaria «bogeria» si décades de lluita política no m'hagueren acostumat a considerar la consciència dels oponents com una rara excepció.

Això ho nomenaria «bogeria» si décades de lluita política no m'hagueren acostumat a considerar la consciència dels oponents com una rara excepció.

El senyor Plekhanov en un diari ha qualificat el meu discurs de «bogeria». Molt be, senyor Plekhanov! Pero guaiteu com sou de molèst, fosc i inescrutable en la polèmica. Si durant dos hores vaig fer un discurs, com soportaren el «deliri» el centenar d'assistents? És més. Com és que el vostre diari dedica tota una columna a una afirmació «delirant»? Inconsistent, absolutament inconsistent de part vostra.

El senyor Plekhanov en un diari ha qualificat el meu discurs de «bogeria». Molt be, senyor Plekhanov! Pero guaiteu com sou de molest, fosc i inescrutable en la polèmica. Si durant dos hores vaig fer un discurs, com soportaren el «deliri» el centenar d'assistents? És més. Com és que el vostre diari dedica tota una columna a una afirmació «delirant»? Inconsistent, absolutament inconsistent de part vostra.

Certament és molt més senzill cridar, barallar-se que prova d'argumentar, explicar, arreplegar ''com'' discutiren Marx i Engels el 1871, 1872, 1875 davant l'experiència de la Comuna de París i ''quin'' estat és necessari pel proletariat?

Certament és molt més senzill cridar, barallar-se que prova d'argumentar, explicar, arreplegar ''com'' discutiren Marx i Engels el 1871, 1872, 1875 davant l'experiència de la Comuna de París i ''quin'' estat és necessari pel proletariat?