Canvis

Els vestigis més antics i indicis d'un possible Patraix romà nos remeten a dos llàpides en inscripcions, d'alguna vila romana. El mateix nom del barri remet a un ètim [[llatí]], «el lloc a on hi ha pedres o el pedreguer». A partir d'esta paraula llatina, l'àrap hauria continuat l'evolució a les formes antigues Petrayr i Patrayr. Segons la documentació, en época àrap es donava l'existència de dos patraixs, el de dalt (Patraix el de dalt o al-fawqiyya i Patraix el de baix o al-safliyya). Esta existència de dos llogarets, provablement dos [[Alqueria|alqueries]], hauria provocat l'afegiment d'una -s final que hauria donat la forma Patrayrs, antecedent immediat del topònim actual.

Els vestigis més antics i indicis d'un possible Patraix romà nos remeten a dos llàpides en inscripcions, d'alguna vila romana. El mateix nom del barri remet a un ètim [[llatí]], «el lloc a on hi ha pedres o el pedreguer». A partir d'esta paraula llatina, l'àrap hauria continuat l'evolució a les formes antigues Petrayr i Patrayr. Segons la documentació, en época àrap es donava l'existència de dos patraixs, el de dalt (Patraix el de dalt o al-fawqiyya i Patraix el de baix o al-safliyya). Esta existència de dos llogarets, provablement dos [[Alqueria|alqueries]], hauria provocat l'afegiment d'una -s final que hauria donat la forma Patrayrs, antecedent immediat del topònim actual.

Posteriorment a la conquesta cristiana, el lloc va ser donat als Escrivà en forma de senyoriu. A partir d'eixe moment, Patraix va ser venut als Càrdenas. El poble es va vore implicat en les [[Epidèmia|epidèmies]] de [[pesta]] de l'any [[1647]], durant les quals va allojar un hospital, i tingué un paper rellevant en la revolta camperola de l'any [[1663]], quan alguns dels llauradors del lloc de Patraix s'alçaren en armes contra la ciutat.

Posteriorment a la conquesta cristiana, el lloc va ser donat als Escrivà en forma de senyoriu. A partir d'eixe moment, Patraix va ser venut als Càrdenas. El poble es va vore implicat en les [[Epidèmia|epidèmies]] de [[pesta]] de l'any [[1647]], durant les quals va allojar un hospital, i tingué un paper rellevant en la revolta llauradora de l'any [[1663]], quan alguns dels llauradors del lloc de Patraix s'alçaren en armes contra la ciutat.

Patraix fon poble independent fins a l'any 1870, quan les dificultats econòmiques del municipi, derivades de la seua escassa capacitat recaudatòria, aconsellaren que s'iniciara l'anexió del terme a la ciutat de Valéncia. En el moment de produir-se esta incorporació, i segons consta en el cens de 1870, la població contava en unes setanta cases i unes 426 persones, la majoria dedicades a l'agricultura de l'[[Horta de Valéncia|horta]] immediata. El pas de la industrialisació pel poble deixà importants edificis com la fàbrica sedera de La Battifora.

Patraix fon poble independent fins a l'any 1870, quan les dificultats econòmiques del municipi, derivades de la seua escassa capacitat recaudatòria, aconsellaren que s'iniciara l'anexió del terme a la ciutat de Valéncia. En el moment de produir-se esta incorporació, i segons consta en el cens de 1870, la població contava en unes setanta cases i unes 426 persones, la majoria dedicades a l'agricultura de l'[[Horta de Valéncia|horta]] immediata. El pas de la industrialisació pel poble deixà importants edificis com la fàbrica sedera de La Battifora.