Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
17 bytes afegits ,  19:31 29 jun 2022
Llínea 26: Llínea 26:  
== Círculs Obrers Catòlics ==
 
== Círculs Obrers Catòlics ==
   −
La seua realisació més coneguda són els Círculs Obrers Catòlics. Cal descartar l'hipòtesis de que en [[1864]] fundara ya un en [[Manresa]]. Eixe any estava en [[Sevilla]]. Va aplegar a Manresa l'any següent, pero lo que allí va fundar fon un Círcul religiós-lliterari en els alumnes del Colege. En els seus anys de [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1883]]) va fundar dèu Círculs, ya obrers. Se li havien alvançat el P. Pastells, que va fundar un en [[Alcoy]] en [[1873]] i el dominic Fr. Zeferino González, que els va fundar en [[Còrdova]]. El Pare Vicent va incorporar la seua experiència europea i va promocionar incansablement esta obra per tota [[Espanya]] especialment pel Llevant i Castella la Vella. Els Círculs varen ser una obra de l'Iglésia destinada a favorir l'associació obrera, bàsica per als treballadors, la força dels quals estava en el número. Tenien quatre característiques: eren confessionals, interclassistes (unien a patrons i obrers), estaven deslligats de qualsevol partit polític, i la seua finalitat era la promoció integral dels treballadors com ho expressaven els seus quatre fins: religiós, instructiu, econòmic i recreatiu. No eren un sindicat. En l'aspecte econòmic varen crear cooperatives de producció i consum, mútues, Caixes d'Aforro i depòsits.
+
La seua realisació més coneguda són els Círculs Obrers Catòlics. Cal descartar l'hipòtesis de que en l'any [[1864]] fundara ya un en [[Manresa]]. Eixe any estava en [[Sevilla]]. Va aplegar a Manresa l'any següent, pero lo que allí va fundar fon un Círcul religiós-lliterari en els alumnes del Colege. En els seus anys de [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1883]]) va fundar dèu Círculs, ya obrers. Se li havien alvançat el P. Pastells, que va fundar un en [[Alcoy]] en l'any [[1873]] i el dominic Fr. Zeferino González, que els va fundar en [[Còrdova]]. El Pare Vicent va incorporar la seua experiència europea i va promocionar incansablement esta obra per tota [[Espanya]] especialment pel Llevant i Castella la Vella. Els Círculs varen ser una obra de l'Iglésia destinada a favorir l'associació obrera, bàsica per als treballadors, la força dels quals estava en el número. Tenien quatre característiques: eren confessionals, interclassistes (unien a patrons i obrers), estaven deslligats de qualsevol partit polític, i la seua finalitat era la promoció integral dels treballadors com ho expressaven els seus quatre fins: religiós, instructiu, econòmic i recreatiu. No eren un sindicat. En l'aspecte econòmic varen crear cooperatives de producció i consum, mútues, Caixes d'Aforro i depòsits.
    
Encara que no es tenen sifres exactes sobre la seua implantació es pot afirmar que, a lo manco, duplicaven en afiliats a l'únic sindicat existent llavors, l'[[Unió General de Treballadors]] (UGT).
 
Encara que no es tenen sifres exactes sobre la seua implantació es pot afirmar que, a lo manco, duplicaven en afiliats a l'únic sindicat existent llavors, l'[[Unió General de Treballadors]] (UGT).
Llínea 32: Llínea 32:  
Sobre la base dels Círculs i en la seua mateixa llínea d'actuació, es varen crear associacions com l'Associació General per a l'estudi i la defensa dels interessos de la classe obrera, el Consell Nacional de les Corporacions Catòlic-Obreres i el Centre de Defensa Social. En totes elles va colaborar el II marqués de Comillas. També es va recolzar en els Círculs, en l'ajuda del marqués i en l'espenta del cardenal Sancha, arquebisbe de Valéncia, el Pelegrinage de [[1894]], que va dur a Roma 18.500 obrers per a agrair a Lleó XIII la publicació de ''Rerum Novarum''. Per a fer aplegar el contingut de l'encíclica, ademés de moltes conferències, Vicent va publicar, de nou en l'ajuda financera de Comillas, un comentari popular, ''Socialisme i Anarquisme'' ([[1893]]), molt difòs, que es va reeditar dos anys més tart. Els Círculs varen tindre que enfrontar-se en dos tipos de dificultats: l'encabotament dels integristes en politisar l'acció social i d'apropiar-se dels Círculs, contra l'esperit del seu fundador, i la deserció de molts patrons (Comillas fon una excepció), que varen perdre interés per l'obra. Com ella se sufragava sobretot en les aportacions patronals, els Círculs varen poder conservar les activitats menys costoses: les religioses, econòmiques i recreatives, pero no varen poder mantindre les econòmiques, molt valioses, que els donaven una impronta diferent d'atres obres socials.
 
Sobre la base dels Círculs i en la seua mateixa llínea d'actuació, es varen crear associacions com l'Associació General per a l'estudi i la defensa dels interessos de la classe obrera, el Consell Nacional de les Corporacions Catòlic-Obreres i el Centre de Defensa Social. En totes elles va colaborar el II marqués de Comillas. També es va recolzar en els Círculs, en l'ajuda del marqués i en l'espenta del cardenal Sancha, arquebisbe de Valéncia, el Pelegrinage de [[1894]], que va dur a Roma 18.500 obrers per a agrair a Lleó XIII la publicació de ''Rerum Novarum''. Per a fer aplegar el contingut de l'encíclica, ademés de moltes conferències, Vicent va publicar, de nou en l'ajuda financera de Comillas, un comentari popular, ''Socialisme i Anarquisme'' ([[1893]]), molt difòs, que es va reeditar dos anys més tart. Els Círculs varen tindre que enfrontar-se en dos tipos de dificultats: l'encabotament dels integristes en politisar l'acció social i d'apropiar-se dels Círculs, contra l'esperit del seu fundador, i la deserció de molts patrons (Comillas fon una excepció), que varen perdre interés per l'obra. Com ella se sufragava sobretot en les aportacions patronals, els Círculs varen poder conservar les activitats menys costoses: les religioses, econòmiques i recreatives, pero no varen poder mantindre les econòmiques, molt valioses, que els donaven una impronta diferent d'atres obres socials.
   −
El seu ''Manual de las Escuelas de Reforma Social'' va aparéixer en [[1896]] i es va reeditar en [[1911]], un any abans de la seua mort. Molt poc més tart els va convertir en gremis professionals, pas previ al sindicat. El de fusters de Valéncia fon el model d'uns atres. Simultàneament es va esforçar per federar les distintes obres socials catòliques.
+
El seu ''Manual de las Escuelas de Reforma Social'' va aparéixer en l'any[[1896]] i es va reeditar en [[1911]], un any abans de la seua mort. Molt poc més tart els va convertir en gremis professionals, pas previ al sindicat. El de fusters de Valéncia fon el model d'uns atres. Simultàneament es va esforçar per federar les distintes obres socials catòliques.
    
A partir de l'any [[1904]], Vicent va començar a transformar els gremis en sindicats, encara que els agremiats no sentien especial necessitat de fer-ho. A partir d'este moment, es va ocupar sobretot del món rural, a on el model primitiu dels Círculs s'adaptava millor a la realitat. En la colaboració dels retors va intentar crear cooperatives i mútues per a rescatar part del llegat dels Círculs: la seua finalitat econòmica. Esta ret va donar lloc a la Societat Mutual i Agrària. Junt ad açò va seguir difonent el seu ideari social a través de les Semanes Socials Espanyoles en la seua primera época ([[1906]]-[[1912]]). Varen nàixer despuix dels Congressos Catòlics espanyols ([[1889]]-[[1902]]), en els que les idees i obres de Vicent varen estar presents en la seua secció social, les més interessant i fecunda dels Congressos, que per això es varen continuar en les Semanes.
 
A partir de l'any [[1904]], Vicent va començar a transformar els gremis en sindicats, encara que els agremiats no sentien especial necessitat de fer-ho. A partir d'este moment, es va ocupar sobretot del món rural, a on el model primitiu dels Círculs s'adaptava millor a la realitat. En la colaboració dels retors va intentar crear cooperatives i mútues per a rescatar part del llegat dels Círculs: la seua finalitat econòmica. Esta ret va donar lloc a la Societat Mutual i Agrària. Junt ad açò va seguir difonent el seu ideari social a través de les Semanes Socials Espanyoles en la seua primera época ([[1906]]-[[1912]]). Varen nàixer despuix dels Congressos Catòlics espanyols ([[1889]]-[[1902]]), en els que les idees i obres de Vicent varen estar presents en la seua secció social, les més interessant i fecunda dels Congressos, que per això es varen continuar en les Semanes.
124 718

edicions

Menú de navegació