26 038
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 6:
Llínea 6: + +
→Biografia
De la seua amistat en Aparisi i Guijarro, el 20 d'octubre de [[1861]] ingressà en la Companyia de Jesús en el Port de Santa Maria, recent complits els vintiquatre anys. Despuix del seu noviciat va estudiar Història Natural en l'Universitat de Sevilla ([[1863]]-[[1865]]) i la va ensenyar, junt en l'Ètica en [[Manresa]] ([[1865]]-[[1868]]). A penes començats els estudis de Teologia en [[Tortosa]] la [[Revolució Gloriosa]] li va dur, junt en els seus companyers, a l'exili francés de Vals-près-Le Puy ([[1868]]-[[1869]]) i Aix ([[1869]]-[[1870]]). Entre [[1870]] i [[1872]], baix la protecció del bisbe de Girona, va finalisar la Teologia en [[Banyoles]], a on fon companyer de Miguel Mir i Pablo Pastells i es va ordenar sacerdot el 24 de decembre de [[1872]]. Va tornar a [[França]], a Saint Chamand ([[Avignon]]) per a fer la Tercera Provació, any de reciclage espiritual per als jesuïtes en acabar el cicle dels seus estudis (1872-1873). Va ensenyar a continuació Sagrada Escritura i Hebreu a estudiants jesuïtes en els diferents emplaçaments dels teòlecs de la província d'[[Aragó]], primer en França (Château Saint-Cassian, [[1874]]-[[1878]]) i despuix en [[Espanya]]: [[Veruela]] ([[1878]]-[[1879]]) i [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1882]]). Les divergències en el rector del Teologat, P. Jaime Nonell, a propòsit de l'interpretació de l'[[encíclica]] de Lleó XIII ''Aeterni Patris'' ([[1879]]), que potenciava el neotomisme, i de l'aplicació de la ''Ratio Studiorum'' jesuïtica, varen motivar que el seu provincial, Ramón Vigordán, el desautorisara.
De la seua amistat en Aparisi i Guijarro, el 20 d'octubre de [[1861]] ingressà en la Companyia de Jesús en el Port de Santa Maria, recent complits els vintiquatre anys. Despuix del seu noviciat va estudiar Història Natural en l'Universitat de Sevilla ([[1863]]-[[1865]]) i la va ensenyar, junt en l'Ètica en [[Manresa]] ([[1865]]-[[1868]]). A penes començats els estudis de Teologia en [[Tortosa]] la [[Revolució Gloriosa]] li va dur, junt en els seus companyers, a l'exili francés de Vals-près-Le Puy ([[1868]]-[[1869]]) i Aix ([[1869]]-[[1870]]). Entre [[1870]] i [[1872]], baix la protecció del bisbe de Girona, va finalisar la Teologia en [[Banyoles]], a on fon companyer de Miguel Mir i Pablo Pastells i es va ordenar sacerdot el 24 de decembre de [[1872]]. Va tornar a [[França]], a Saint Chamand ([[Avignon]]) per a fer la Tercera Provació, any de reciclage espiritual per als jesuïtes en acabar el cicle dels seus estudis (1872-1873). Va ensenyar a continuació Sagrada Escritura i Hebreu a estudiants jesuïtes en els diferents emplaçaments dels teòlecs de la província d'[[Aragó]], primer en França (Château Saint-Cassian, [[1874]]-[[1878]]) i despuix en [[Espanya]]: [[Veruela]] ([[1878]]-[[1879]]) i [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1882]]). Les divergències en el rector del Teologat, P. Jaime Nonell, a propòsit de l'interpretació de l'[[encíclica]] de Lleó XIII ''Aeterni Patris'' ([[1879]]), que potenciava el neotomisme, i de l'aplicació de la ''Ratio Studiorum'' jesuïtica, varen motivar que el seu provincial, Ramón Vigordán, el desautorisara.
Açò i els seus inclinaments apostòlics varen fer que abandonara la docència. Continuà un any més escrivint en Tortosa i al curs següent ([[1883]]-[[1884]]) fon destinat a la [[ciutat de Valéncia]]. Per a ampliar els seus coneiximents de biologia i histologia va viajar a [[Bèlgica]] i [[Alemània]] ([[1884]]-[[1885]]). Ací es va posar en contacte també en les obres socials catòliques. De nou en Valéncia, fon professor d'Història Natural i Agricultura en el Colege jesuïtic. Allí va montar un laboratori biològic, un gabinet d'Història Natural i una biblioteca especialisada, que varen gojar d'un mereixcut prestigi. Va crear en el Colege una Càtedra d'estes qüestions, que oferia cursos a professors i meges.