Canvis

L'història colonial de Kénia comença en l'establiment d'un protectorat [[Alemanya|alemà]] sobre les possessions costeres del sultà de [[Zanzibar]] en l'any [[1885]], seguit per l'arribada de la [[Companyia Britànica d'Àfrica Oriental]] en l'any [[1888]]. L'incipient rivalitat imperial va acabar quan Alemanya va otorgar les seues possessions costeres en [[Gran Bretanya]] en [[1890]], a condició que esta respectara el seu domini sobre les seues recentment adquirides possessions en l'actual [[Tanzània]].

L'història colonial de Kénia comença en l'establiment d'un protectorat [[Alemanya|alemà]] sobre les possessions costeres del sultà de [[Zanzibar]] en l'any [[1885]], seguit per l'arribada de la [[Companyia Britànica d'Àfrica Oriental]] en l'any [[1888]]. L'incipient rivalitat imperial va acabar quan Alemanya va otorgar les seues possessions costeres en [[Gran Bretanya]] en [[1890]], a condició que esta respectara el seu domini sobre les seues recentment adquirides possessions en l'actual [[Tanzània]].

A partir d'[[octubre]] de [[1952]] i fins a [[decembre]] de [[1959]], Kènia es mantingué devall un estat d'emergència com a conseqüència d'una rebelió en contra del domini britànic. Les primeres eleccions directes d'africans per al Consell Llegislatiu es varen dur a terme en [[1957]]. A pesar de les esperances britàniques d'otorgar el comandament de la nació a un grup de líders africans "moderats", fon la ''Kenya African National Union'' (KANU, [[Unió Nacional Africana de Kenya]]) de [[Jomo Kenyatta]] la força política que formà el primer govern despuix de l'independència de Kénia el [[12 de decembre]] de [[1963]]. Kenyatta es va convertir en el màxim dirigent del país en un principi com a Primer ministre i, a partir de l'any [[1964]], quan Kénia es convertí en [[república]], com a primer president de la República.

A partir d'[[octubre]] de [[1952]] i fins a [[decembre]] de [[1959]], Kènia es mantingué devall un estat d'emergència com a conseqüència d'una rebelió en contra del domini britànic. Les primeres eleccions directes d'africans per al Consell Llegislatiu es varen dur a terme en [[1957]]. A pesar de les esperances britàniques d'otorgar el comandament de la nació a un grup de líders africans "moderats", fon la ''Kenya African National Union'' (KANU, [[Unió Nacional Africana de Kenya]]) de [[Jomo Kenyatta]] la força política que formà el primer govern despuix de l'independència de Kénia el [[12 de decembre]] de [[1963]]. Kenyatta es va convertir en el màxim dirigent del país en un principi com a Primer ministre i, a partir de l'any [[1964]], quan Kènia es convertí en [[república]], com a primer president de la República.

Despuix de la mort de Kenyatta en l'any [[1978]], [[Daniel Arap Moi]] el va succeir en la presidència. Despuix d'un intent fallit de [[colp d'estat]] en l'any [[1982]], Moi prohibí els partits de l'oposició i va declarar un règim de partit únic. Les pressions internacionals portaren al restabliment d'una democràcia multipartidista en [[1991]]. Moi va guanyar les eleccions presidencials de [[1992]] i [[1997]]. En l'any [[2002]], Moi no es podia presentar a les eleccions degut a la llimitació de mandats establida per la constitució, i recolzà al seu successor [[Uhuru Kenyatta]], fill de Jomo Kenyatta. La ''National Rainbow Coalition'' (Narc, Coalició Nacional de l'Arc de Sant Martí), que agrupava a numerosos partits de l'oposició, liderada pel veterà polític [[Mwai Kibaki]], va guanyar les eleccions. Kibaki es convertí aixina en el tercer president de Kènia.

Despuix de la mort de Kenyatta en l'any [[1978]], [[Daniel Arap Moi]] el va succeir en la presidència. Despuix d'un intent fallit de [[colp d'estat]] en l'any [[1982]], Moi prohibí els partits de l'oposició i va declarar un règim de partit únic. Les pressions internacionals portaren al restabliment d'una democràcia multipartidista en [[1991]]. Moi va guanyar les eleccions presidencials de [[1992]] i [[1997]]. En l'any [[2002]], Moi no es podia presentar a les eleccions degut a la llimitació de mandats establida per la constitució, i recolzà al seu successor [[Uhuru Kenyatta]], fill de Jomo Kenyatta. La ''National Rainbow Coalition'' (Narc, Coalició Nacional de l'Arc de Sant Martí), que agrupava a numerosos partits de l'oposició, liderada pel veterà polític [[Mwai Kibaki]], va guanyar les eleccions. Kibaki es convertí aixina en el tercer president de Kènia.