Canvis

==Història==

==Història==

En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succedit a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].

En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].

En el [[regne de Cerdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Genova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Corcega]] i [[Cerdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.

En el [[regne de Cerdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Genova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Corcega]] i [[Cerdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.

Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Cerdenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succedir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.

Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Cerdenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.

==Candidats==

==Candidats==

El Comte d’Urgell tenia al seu favor ser “de la família” i natural dels estats de la Corona d’Aragó; per contra, ser mal administrador, tindre mal caràcter, i sobre tot, era un joguet en mans de sa mare, dòna molt dominant i que no parava de dir-li: “Fill, o rei, o res”.

El Comte d’Urgell tenia al seu favor ser “de la família” i natural dels estats de la Corona d’Aragó; per contra, ser mal administrador, tindre mal caràcter, i sobre tot, era un joguet en mans de sa mare, dòna molt dominant i que no parava de dir-li: “Fill, o rei, o res”.

L’Infant tenia en sa contra ser “estranger”, pero al seu favor, ser bon governant i haver demostrat valor personal. A la mort del seu germa, [[Enrique III el Dolent]], Rei de [[Corona de Castella|Castella]], desempenyà la regència durant la minoria d’edat del successor, [[Juan II]], en gran acert, tant que altes instances de Castella li propongueren ser coronat rei en lloc de son cosí, cosa a la que ell es negà. En quant a la seua valia, posem un eixemple: Sitiada la ciutat d’Antequera, tinguda per inexpugnable, els soldats que tiraven la terra al fos, es negaren a fer-lo per la cantitat de fleches que llançaven els moros. Enterat l’Infant d’aixo, agarrà un cabaç ple i es dirigí directament al fos, el volcà i tornà al campament, dient-los: “Teniu vergonya i feu allò que yo he fet”. Antequera fon conquistada.

L’Infant tenia en sa contra ser “estranger”, pero al seu favor, ser bon governant i haver demostrat valor personal. A la mort del seu germà, [[Enrique III el Dolent]], Rei de [[Corona de Castella|Castella]], desempenyà la regència durant la minoria d’edat del successor, [[Juan II]], en gran encert, tant que altes instàncies de Castella li propongueren ser coronat rei en lloc de son cosí, cosa a la que ell es negà. En quant a la seua valia, posem un eixemple: Sitiada la ciutat d’Antequera, tinguda per inexpugnable, els soldats que tiraven la terra al fos, es negaren a fer-lo per la cantitat de fleches que llançaven els moros. Enterat l’Infant d’això, agarrà un cabaç ple i es dirigí directament al fos, el volcà i tornà al campament, dient-los: “Teniu vergonya i feu allò que yo he fet”. Antequera fon conquistada.

Mentres tant, el rei Martí era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenara successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en [[Barcelona]], les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco els diguera la seua opinió personal sobre qui podia succedir-li, i el rei els contestà: “Aquell qui per dret li corresponga”. Lo que pot entendre´s que per damunt de la voluntat real estan les lleis.

Mentres tant, el rei Martí era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenara successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en [[Barcelona]], les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco els diguera la seua opinió personal sobre qui podia succeir-li, i el rei els contestà: “Aquell qui per dret li corresponga”. Lo que pot entendre´s que per damunt de la voluntat real estan les lleis.

Fallit el rei Martí en l'any [[1410]], les ombres de la guerra civil envoltaven els estats de la Corona d’Aragó. El Comte d’Urgell proclamava estar dispost a enfrontar-se a qui li negara ser rei; l’Infant de Castella, qui no havia vollgut suplantar al seu nebot en Castella, en canvi, no estava dispost a cedir el seu dret.

Fallit el rei Martí en l'any [[1410]], les ombres de la guerra civil voltaven els estats de la Corona d’Aragó. El Comte d’Urgell proclamava estar dispost a enfrontar-se a qui li negara ser rei; l’Infant de Castella, qui no havia volgut suplantar al seu nebot en Castella, en canvi, no estava dispost a cedir el seu dret.

Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i dels [[Comtats catalanans]], acordaren crear una instància o “compromís” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei.

Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i dels [[Comtats catalans]], acordaren crear una instància o “compromís” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei.

==Compromisaris==

==Compromissaris==

Cada estat nomenaria a tres compromisaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatoriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, apart d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo.

Cada estat nomenaria a tres compromissaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatòriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, a part d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo.

El Regne d’Aragó, designà com a compromisaris:

El Regne d’Aragó, designà com a compromissaris:

* L’Arquebisbe de [[Saragossa]]

* L'Arquebisbe de [[Saragossa]]

* [[Frai Francisco de Aranda]], cartuig

* [[Frai Francisco de Aranda]], cartuig

* [[Berenguer de Bardají]], lletrat

* [[Berenguer de Bardají]], lletrat

El Regne de Valéncia, nomenà:

El Regne de Valéncia, nomenà:

* [[Frai Vicent Ferrer]], domínic i mestre en [[Teologia]]

* [[Frai Vicent Ferrer]], dominic i mestre en [[Teologia]]

* [[Bonifaci Ferrer|Frai Bonifaci Ferrer]], general cartuig i jurisconsulte, germà de l’anterior

* [[Bonifaci Ferrer|Frai Bonifaci Ferrer]], general cartuig i jurisconsult, germà de l’anterior

* [[Ginés Rabasa]], doctor en lleis

* [[Ginés Rabasa]], doctor en lleis

* [[Guillem de Valseca]], doctor en lleis

* [[Guillem de Valseca]], doctor en lleis

Ans de reunir-se el Compromis, es produiren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon sustituit pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l’Arquebisbe de Saragossa estava en cami coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convencer a l'Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l’Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l’apunyalaren. Fon sustituit en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]].

Ans de reunir-se el Compromís, es produïren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon substituït pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l’Arquebisbe de Saragossa estava en camí coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convéncer a l'Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l’Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l’apunyalaren. Fon substituït en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]].

==La votació==

==La votació==

[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg|thumb|right|260px]]

[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg|thumb|right|260px]]

Els compromisaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l’Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l’Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l’Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltran, digué no haver tengut temps d’estudiar el cas, per haver sustituit a últim hora a Ginés Rabasa, per lo que s’abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l’Infant de Castella (Ferran). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Aragó.

Els compromissaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l’Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l’Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l’Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltran, digué no haver tengut temps d’estudiar el cas, per haver substituït a últim hora a Ginés Rabasa, per lo que s’abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l’Infant de Castella (Ferran). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Aragó.

==Oposició==

==Oposició==

Pero, no tots ho acataren: Jaume, Comte d’Urgell, reuní un eixèrcit junt als seus partidaris per a obtindre a la força alló que el Compromís li havia negat. El nou rei, demostrant ser tan previsor com sempre i reunint al seus lleals, es preparà per enfrontar-se al rebelt; encara que, intentà convéncer al Comte de que canviara sa actitut i que foren amics, fon inútil.

Pero, no tots ho acataren: Jaume, Comte d’Urgell, reuní un eixèrcit junt als seus partidaris per a obtindre a la força allò que el Compromís li havia negat. El nou rei, demostrant ser tan previsor com sempre i reunint al seus lleals, es preparà per enfrontar-se al rebel; encara que, intentà convéncer al Comte de que canviara sa actitut i que foren amics, fon inútil.

Les [[Corts de Catalunya]] arribaren a declarar traïdor al Comte d’Urgell i el rei l’acorralà en Balaguer, a on es veé perdut. Donya Isabel, dona del Comte, i tia del rei, eixí de Balaguer i agenollant-se davant del rei li demanà clemència per al seu marit. En conte d’eixecutar-lo, com era la costum i el dret, el rei condenà al Comte a presó per vida, en el [[Castell de Xàtiva]], i a sa mare, la de “Fill, o rei, o res”, que fora tancada en un convent, també per vida.

Les [[Corts de Catalunya]] arribaren a declarar traïdor al Comte d’Urgell i el rei l’acorralà en Balaguer, a on es veu perdut. Donya Isabel, dona del Comte, i tia del rei, eixí de Balaguer i agenollant-se davant del rei li demanà clemència per al seu marit. En conte d’eixecutar-lo, com era la costum i el dret, el rei condenà al Comte a presó per vida, en el [[Castell de Xàtiva]], i a sa mare, la de “Fill, o rei, o res”, que fora tancada en un convent, també per vida.

El Rei [[Ferran I d'Aragó]], mereixqué el sobrenom de “l’Honest”. Anys més tart, el Governador General del Regne de Valéncia i Duc de Sogorb, el futur [[Alfons V el Magnànim]], escrigué a son pare, que havia visitat en [[Xàtiva]] a [[Jaume d’Urgell]], i que no li pareixia perillós, puix sa mare havia fallit; el rei li contestà que si aixina ho creïa, podia lliberar-lo. Lamentablement, el Comte d’Urgell mori durant eixe temps.

El Rei [[Ferran I d'Aragó]], mereixqué el sobrenom de “l’Honest”. Anys més tart, el Governador General del Regne de Valéncia i Duc de Sogorp, el futur [[Alfons V el Magnànim]], escrigué a son pare, que havia visitat en [[Xàtiva]] a [[Jaume d’Urgell]], i que no li pareixia perillós, puix sa mare havia fallit; el rei li contestà que si aixina ho creïa, podia lliberar-lo. Lamentablement, el Comte d’Urgell morí durant eixe temps.

N’hi ha que dir, que el carrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l’hereu, el futur rei.

N’hi ha que dir, que el càrrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l’hereu, el futur rei.

==Cita==

==Cita==