Canvis

Durant aquella época, es varen fixar les fronteres de la república soviètica, i es varen desenrollar ambiciosos proyectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de l'Unió Soviètica. També es varen crear sistemes de regadiu i, poc a poc, la producció de [[cotó]] i [[petròleu]] es va convertir en una de les activitats econòmiques principals. La colectivisació va ser desastrosa pels turcomans encara nómades en gran majoria i algunes zones de la república foren afectades per la lluita dels [[basmachis]] que va durar fins a l'any [[1930]]. L'establiment de les granges colectives va portar a una revolta general en l'any [[1928]] que va durar fins a [[1932]], i fon finalment sofocada; en 1937-1938 les porgues estalinistes varen afectar als quadros del partit comuniste.

Durant aquella época, es varen fixar les fronteres de la república soviètica, i es varen desenrollar ambiciosos proyectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de l'Unió Soviètica. També es varen crear sistemes de regadiu i, poc a poc, la producció de [[cotó]] i [[petròleu]] es va convertir en una de les activitats econòmiques principals. La colectivisació va ser desastrosa pels turcomans encara nómades en gran majoria i algunes zones de la república foren afectades per la lluita dels [[basmachis]] que va durar fins a l'any [[1930]]. L'establiment de les granges colectives va portar a una revolta general en l'any [[1928]] que va durar fins a [[1932]], i fon finalment sofocada; en 1937-1938 les porgues estalinistes varen afectar als quadros del partit comuniste.

Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, Turkmenistan es va convertir en un estat independent el [[27 d'octubre]] de [[1991]] per declaració del Sòviet Suprem. La RSS Turkmena passava a ser la República del Turkmenistan. Un referèndum va confirmar l'independència pel 94,1% del vots. El controvertit president [[Saparmurat Niàzov]], antic primer secretari del Partit Comuniste i president del Sòviet Suprem (des del 7 de giner de 1990) ha dominat la vida política del país des de llavors; fon declarat president el dia de l'independència, el [[27 d'octubre]] de [[1990]]. Va entrar a la [[Comunitat d'Estats Independents]] el [[21 de decembre ]] de [[1991]] i va ingressar a la [[ONU]] el [[2 de març]] de [[1992]]. La nova constitució fon adoptada per referèndum el [[8 de maig]] de [[1992]]. El [[21 de juny]] de [[1992]] Niàzov fon reelegit president, i el seu mandat fon prorrogat pel parlament (por un sol vot) el decembre de [[1993]], allargant-lo fins a l'any 2002 sense necessitat de ser reelegit en votació. El [[28 de decembre ]] de [[1999]] fon declarat president vitalici. Va morir el [[21 de decembre ]] de [[2006]] i el va succeir Gurbanguly Berdimuhamedow, que fon elegit en una elecció formal el [[11 de febrer]] de [[2007]] i en setembre del 2008 el parlament va aprovar una nova constitució més aperturista i que permet l'existència de partits polítics encara que en la pràctica el control el seguix tenint el partit Comuniste del Turcmenistan rebatejat com a Partit Democràtic de Turcmenistan.

Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, Turcmenistan es va convertir en un estat independent el [[27 d'octubre]] de [[1991]] per declaració del Sòviet Suprem. La RSS Turkmena passava a ser la República del Turcmenistan. Un referèndum va confirmar l'independència pel 94,1% del vots. El controvertit president [[Saparmurat Niàzov]], antic primer secretari del Partit Comuniste i president del Sòviet Suprem (des del 7 de giner de 1990) ha dominat la vida política del país des de llavors; fon declarat president el dia de l'independència, el [[27 d'octubre]] de [[1990]]. Va entrar a la [[Comunitat d'Estats Independents]] el [[21 de decembre ]] de [[1991]] i va ingressar a la [[ONU]] el [[2 de març]] de [[1992]]. La nova constitució fon adoptada per referèndum el [[8 de maig]] de [[1992]]. El [[21 de juny]] de [[1992]] Niàzov fon reelegit president, i el seu mandat fon prorrogat pel parlament (por un sol vot) el decembre de [[1993]], allargant-lo fins a l'any 2002 sense necessitat de ser reelegit en votació. El [[28 de decembre ]] de [[1999]] fon declarat president vitalici. Va morir el [[21 de decembre ]] de [[2006]] i el va succeir Gurbanguly Berdimuhamedow, que fon elegit en una elecció formal el [[11 de febrer]] de [[2007]] i en setembre del 2008 el parlament va aprovar una nova constitució més aperturista i que permet l'existència de partits polítics encara que en la pràctica el control el seguix tenint el partit Comuniste del Turcmenistan rebatejat com a Partit Democràtic de Turcmenistan.

== Referències ==

== Referències ==