Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  14:06 26 jun 2022
sense resum d'edició
Llínea 61: Llínea 61:  
[[ File:Australia orange.png|thumb|right|300px|<center>Austràlia</center>]]
 
[[ File:Australia orange.png|thumb|right|300px|<center>Austràlia</center>]]
   −
De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.
+
De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el [[mont Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.
    
Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].
 
Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].

Menú de navegació