18
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 79:
Llínea 79: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
La llengua dels valencians i les valencianes és el català, a la qual hem denominat històricament valencià, fent referència al conjunt de dialèctes que es parlen al nostre país. Amb aquesta convicció, senyores i senyors, des del G.A.R. us presentem aquest espai, de d'on anirem desenmascarant tota la mentida sobre la qual es sustenta aquest 'anti-cos' de l'espanyolisme anomenat blaverisme.
La llengua dels valencians i les valencianes és el català, a la qual hem denominat històricament valencià, fent referència al conjunt de dialèctes que es parlen al nostre país. Amb aquesta convicció, senyores i senyors, des del G.A.R. us presentem aquest espai, de d'on anirem desenmascarant tota la mentida sobre la qual es sustenta aquest 'anti-cos' de l'espanyolisme anomenat blaverisme.
'''[http://www.valenciaescatala.tk Valencià és català]'''
==== Les causes del sorgiment del Blaverisme ====
El fenomen blaver és, ens agrade o no, un moviment feixista. I ho és perquè té totes les característiques que tindria qualsevol altre tipus de feixisme: naix per les mateixes causes, presenta un tipus de discurs semblant, és absorbit per les masses, etc. En aquesta sintètica exposició, intentaré fer comparacions amb altres fenòmens feixistes, com ara el nazisme.
El naixement del blaverisme, com de qualsevol feixisme, és causat bàsicament per l’existència de crisi. Així, quan els nazis ascendiren al poder, Alemanya patia una de les seues crisis econòmiques més greus de la història. Aquesta crisi financera va provocar una gran conflictivitat social i per tant, una crisi política, que es va traduir en l’elecció de diferents governs en períodes temporals molt breus.
El cas del nostre feixisme regional és molt paregut. El País Valencià patia als anys setanta una greu crisi política, econòmica, i cultural. La crisi política va ser causada essencialment per la mort de Franco a l’any 1975. La imminent destrucció del règim franquista va provocar una greu incertesa, així com l’enfonsament dels valors en què es basava la ideologia de la nostra petita burgesia (espanyolisme, ultracatolicisme, anticomunisme…).
La crisi política és molt semblant a la resta de l’estat espanyol, però la crisi econòmica i cultural és diferent segons nacionalitats i regions de l’estat. L’economia valenciana estava bastant enfonsada per causa de la crisi global del petroli que acompanyà occident als anys 70. L’elevada inflació, i l’alt percentatge d’aturats valencians van incidir, sense remei en les classes baixes i mitjanes valencianes.
D’altra banda, si tenim en compte que l’amplia classe mitjana valenciana era culturalment bastant pobre, no resulta difícil imaginar com de senzill pot resultar manipular la ideologia i la identitat nacional d’aquests individus.
Davant una gran massa popular que passa per inestabilitat política, per una crisi econòmica que els fa patir fam i sobretot, que és MOLT INCULTA, el fenomen blaver només necessitava una xicoteta espurna per començar a expandir-se, de la mateixa forma que ho feu el nazisme.
==== Característiques del Blaverisme ====
L’anticatalanisme, base fonamental del discurs blaver, no és una cosa nova. Sempre ha estat utilitzat, en uns o altres punts de l’estat espanyol i en diverses circumstàncies històriques. Però va ser durant les festes de les falles de 1976 quan va començar a ser explotat en àmbits massius. Aquest blaverisme va començar a ser promogut per un grupet de franquistes de la ciutat de València. En un principi, totes les forces democràtiques del moment prengueren a burla aquest intent moribund per salvar el franquisme. Desafortunadament, s’equivocaven!
Tirar la culpa als catalans de tots els mals dels valencians es va convertir en una molt bona estratègia política, de la mateixa manera que ho va ser l’antisemitisme. Tot moviment feixista té una víctima: en el cas dels nazis, foren els pobre jueus. En el nostre cas, l’atac recau sempre sobre els catalanistes. Però un catalanista pot ser qualsevol individu que no seguisca els postulats del secessionisme lingüístic més radical. Així, tots els partits polítics valencians, a excepció d’Unió Valenciana, han estat acusats de catalanistes. Per posar un exemple, fa poc temps, vaig llegir una enganxina a la ciutat de València, en què hi havia escrit “Zaplana catalaniste”. Definir un idioma valencià diferent del català és tan difícil i absurd que tot individu que pronuncie alguna paraula en valencià pot esdevenir un catalanista. El nivell 0 de catalanitat s’aconsegueix, doncs, abandonant la llengua pròpia i parlant únicament en castellà.
A més a més, el discurs blaver es presenta normalment com a veritat imminent o principi d’evidència. D’aquesta forma es busca l’impacte de la veritat revelada i inqüestionable. En la limitada ment dels blavers les coses són blanques o negres, no admeten matisos. Així doncs, si al nostre estatut figura que el valencià és llengua oficial, per a ells açò ja suposa un prova concloent que parlem un idioma diferent al català. El mateix raonament s’utilitza en afirmar que el català és un altra llengua perquè els nostres escritors clàssics empraven la denominació de “llengua valenciana”. No entenen l’existència de sinònims (llengua catalana = llengua valenciana).
El discurs blaver és tan simplista que agrupa tots els diferents parlars i dialectes de Catalunya en dialecte central, o més concretament, barceloní. Així doncs, la llengua catalana esdevé únicament barcelonina. D’altra banda el dialecte apitxat es converteix en valencià, esborrant ràpidament l’existència d’altres variants valencianes. Davant l’evidència que els baleàrics no parlen com els barcelonins, el blaverisme intenta actualment explicar l’existència d’un altre dialecte amb la mateixa fórmula: convertir la variant balear en “sa llengo balear”, idioma diferenciat també amenaçat per l’expansió pancatalanista.
L’espai d’actuació del blaverisme és el territori del País Valencià i actua per tant, en una zona concreta de l’estat espanyol. No aspira, a conquerir el poder estatal i per aquest motiu mai podrà causar conflictes internacionals. El blaverisme converteix la qüestió nacional valenciana, no resolta a la transició, en tipisme folklòric, i el folklore en aportació autòctona a la madre patria. Així, el feixisme valencià intenta crear una visió molt espanyola de tot allò valencià i evita la consolidació d’un moviment nacionalista que reivindique una amplia autonomia per al País Valencià.
Finalment, el blaverisme, com qualsevol moviment feixista es caracteritza, sobretot a la dècada dels 80 per la violència física cap als anomenats catalanistes. Aquest terrorisme valencià fou promogut pel GAV (Grup d'Acció Valencianista), dirigit per falangistes, ajudats per Fuerza Nueva. Per posar un exemple, Manuel Sanchis Guarner va patir un atac amb paquet-bomba al seu domicili en desembre de 1978 i Joan Fuster va rebre dos explosiones a sa casa de Sueca en setembre de 1981.
'''[http://www.valenciaescatala.tk Troba més informació sobre aquest apartat a: Valencià és català]'''