Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | {{llengua|
| + | #REDIRECT [[Idioma esperanto]] |
− | |nom= Esperanto
| |
− | |nomnatiu= Esperanto
| |
− | |pronunciació=
| |
− | |atresdenominacions=
| |
− | |estats=
| |
− | |regió= Mundial
| |
− | |parlants= 2 millons (aprox)
| |
− | |parlantsnatius=
| |
− | |parlantsnonatius=
| |
− | |rank= No està entre els 100 primers
| |
− | |família= Al ser artificial, no té família genètica.
| |
− | |nació= No és oficial en ningun puesto
| |
− | |fontcolor=
| |
− | |regulat= [[Akademio de Esperanto]]
| |
− | |iso1= eo
| |
− | |iso2= epo
| |
− | |iso3= epo
| |
− | |sil= epo
| |
− | |mapa=
| |
− | }}
| |
− | | |
− | [[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|[[L. L. Zamenhof]].]]
| |
− | L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional).
| |
− | | |
− | L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llati i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense escepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura lògica (per eixemple -o per a sustantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permetix construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden espresar-se tots els conceptes posibles, lo que permetix un ràpit dependrage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.
| |
− | | |
− | {{traduït de|as|Esperanto}}
| |
− | [[Categoria:Llengües]]
| |
− | [[Categoria:Llingüística]]
| |
− | [[Categoria:Llengües artificials]]
| |