Llínea 141: |
Llínea 141: |
| [[Voro López i Verdejo|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, série Filològica nº 13, Valéncia 1994), referint-se a [[Lluís Fullana]], diu: | | [[Voro López i Verdejo|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, série Filològica nº 13, Valéncia 1994), referint-se a [[Lluís Fullana]], diu: |
| | | |
− | {{Cita|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del segle XIX.''}} | + | {{Cita|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del sigle XIX.''}} |
| | | |
| === La Declaració Valencianista === | | === La Declaració Valencianista === |
Llínea 1117: |
Llínea 1117: |
| Com diu la filòloga [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (''[[Las Provincias]]'', dijous, 16 de novembre de 2006), la llengua valenciana complix totes les condicions per a ser una llengua: | | Com diu la filòloga [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (''[[Las Provincias]]'', dijous, 16 de novembre de 2006), la llengua valenciana complix totes les condicions per a ser una llengua: |
| | | |
− | {{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol [[Ramón Menéndez Pidal]], en la seua ''Gramática Histórica'' (Madrid, 1977) de la qual hem begut la majoria de filòlecs del segle XX, sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana, en la seua trayectòria evolutiva, respalada pels tres elements indispensables que fonamenten una llengua:}} | + | {{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol [[Ramón Menéndez Pidal]], en la seua ''Gramática Histórica'' (Madrid, 1977) de la qual hem begut la majoria de filòlecs del sigle XX, sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana, en la seua trayectòria evolutiva, respalada pels tres elements indispensables que fonamenten una llengua:}} |
| | | |
| {{Cita| | | {{Cita| |
Llínea 1129: |
Llínea 1129: |
| La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt ad atres, també, d'essencial calibre: | | La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt ad atres, també, d'essencial calibre: |
| | | |
− | 1. posseïx des del segle XV d'una koiné o substrat llingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica; | + | 1. posseïx des del sigle XV d'una koiné o substrat llingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica; |
| | | |
| 2. posseïx gramàtiques que la estructuren com a llengua (Gramàtica d'Andreu Sempere. Alcoy 1546). | | 2. posseïx gramàtiques que la estructuren com a llengua (Gramàtica d'Andreu Sempere. Alcoy 1546). |