Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | {{En desenroll}}
| |
− |
| |
| [[Archiu:Photoelectric effect.svg|250px|thumb|Un diagrama ilustrant l'emissió dels electrons d'una placa metàlica, requerint de l'energia que és absorbida d'un fotó.]] | | [[Archiu:Photoelectric effect.svg|250px|thumb|Un diagrama ilustrant l'emissió dels electrons d'una placa metàlica, requerint de l'energia que és absorbida d'un fotó.]] |
| | | |
| [[Archiu:HEINRICH HERTZ.JPG |250px|thumb|right| [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], al voltant de [[1890]], descobridor de l'efecte fotoelèctric.]] | | [[Archiu:HEINRICH HERTZ.JPG |250px|thumb|right| [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], al voltant de [[1890]], descobridor de l'efecte fotoelèctric.]] |
− |
| |
| | | |
| L''''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material en incidir sobre ell una [[radiació electromagnètica]] ([[Espectre visible|llum visible]] o [[Radiació ultraviolat|ultraviolat]], en general).<ref>{{Google books|wo9tYi5WSoMC|Fisicanova. Escrito por Jaime Delgado Avendaño|page=93}}</ref> | | L''''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material en incidir sobre ell una [[radiació electromagnètica]] ([[Espectre visible|llum visible]] o [[Radiació ultraviolat|ultraviolat]], en general).<ref>{{Google books|wo9tYi5WSoMC|Fisicanova. Escrito por Jaime Delgado Avendaño|page=93}}</ref> |
Llínea 14: |
Llínea 11: |
| L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], en [[1887]], en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per [[Albert Einstein]], qui va publicar en [[1905]] el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els [[quant]]s de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en [[premi Nobel|premis Nobel]] en [[1921]] i [[1923]], respectivament. | | L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], en [[1887]], en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per [[Albert Einstein]], qui va publicar en [[1905]] el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els [[quant]]s de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en [[premi Nobel|premis Nobel]] en [[1921]] i [[1923]], respectivament. |
| | | |
− | Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als [[RAJOS X|rajos X]], ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors). | + | Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als [[RAJOS X|rajos X]], ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors). |
− | | |
− | | |
− | | |
− | | |
− | | |
| | | |
| + | == Referències == |
| + | <references/> |
| + | * [https://www.astronomycast.com/2014/02/ep-335-photoelectric-effect/ Astronomy Cast AstronomyCast] |
| + | * Efecto fotoeléctrico, p. 145. Google Libros |
| | | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Delgado Avendaño, Jaime; ''Fisicanova''. Google Libros |
| + | * Fowler, Michael, "The Photoelectric Effect". Physics 252, University of Virginia. (en [[anglés]]) |
| + | * Haberkern, Thomas, and N Deepak "Grains of Mystique: Quantum Physics for the Layman". Einstein Demystifies Photoelectric Effect, Chapter 3. (en anglés) |
| | | |
| [[Categoria:Mecànica quàntica]] | | [[Categoria:Mecànica quàntica]] |
Llínea 27: |
Llínea 27: |
| [[Categoria:Ciència de 1887]] | | [[Categoria:Ciència de 1887]] |
| [[Categoria:Alemanya en 1887]] | | [[Categoria:Alemanya en 1887]] |
− |
| |
− | {{Traduït de|es|Efecto fotoeléctrico}}
| |