Canvis

== Anys recents ==

== Anys recents ==

En el començ de la política reformista ([[@perestroika]]) de [[Mijaíl Gorbatxov]] en l'Unió Soviètica, els Governs d'Europa de l'Est varen ser debilitant-se i caent un darrere l'atre, i Bulgària no va ser una excepció. Pronte varen escomençar les primeres manifestacions contra el Govern de Sofia.

En el començ de la política reformista ([[perestroika]]) de [[Mijaíl Gorbatxov]] en l'Unió Soviètica, els Governs d'Europa de l'Est varen ser debilitant-se i caent un darrere l'atre, i Bulgària no va ser una excepció. Pronte varen escomençar les primeres manifestacions contra el Govern de Sofia.

En [[novembre]] de [[1989]], *Todor *Zhivkov va ser depost en totes les seues funcions i inculpat de corrupció (tres anys més tart seria condenat a sèt anys de presó). Davant el desmantellament de la URSS i la crisis del [[socialisme real]] en tot el seu àmbit d'influència, el seu successor, *Petar *Mladenov, va transformar el Partit Comuniste de Bulgària en un Partit Socialiste, que en la colaboració i el consens d'atres faccions polítiques va reformar el país per a tornar-ho *multipartidista. En les eleccions de [[juny]] de [[1990]], els socialistes varen obtindre 211 escans dels 400 de la nova assamblea nacional. No obstant, donada la pressió popular, els antics comunistes varen compartir el poder en l'oposició, liderada per l'Unió de les Forces Democràtiques (*UFD). En [[juliol]] de [[1991]], el Parlament electe va adoptar una nova Constitució. Les eleccions llegislatives de 1991 varen donar 110 escans a la *UFD, 106 al Partit Socialiste i 24 al Moviment dels drets i llibertats de turcs i *pomacos (búlgars musulmans). *Jeliou *Gelev, líder de la *UFD, va ser elegit president de la República de Bulgària per sufragi universal en giner de 1992.

En [[novembre]] de [[1989]], Todor Zhivkov va ser depost en totes les seues funcions i inculpat de corrupció (tres anys més tart seria condenat a sèt anys de presó). Davant el desmantellament de la URSS i la crisis del [[socialisme real]] en tot el seu àmbit d'influència, el seu successor, Petar Mladenov, va transformar el Partit Comuniste de Bulgària en un Partit Socialiste, que en la colaboració i el consens d'atres faccions polítiques va reformar el país per a tornar-ho multipartidista. En les eleccions de [[juny]] de [[1990]], els socialistes varen obtindre 211 escans dels 400 de la nova assamblea nacional. No obstant, donada la pressió popular, els antics comunistes varen compartir el poder en l'oposició, liderada per l'Unió de les Forces Democràtiques (UFD). En [[juliol]] de [[1991]], el Parlament electe va adoptar una nova Constitució. Les eleccions llegislatives de 1991 varen donar 110 escans a la UFD, 106 al Partit Socialiste i 24 al Moviment dels drets i llibertats de turcs i pomacs (búlgars musulmans). Jeliou Gelev, líder de la UFD, va ser elegit president de la República de Bulgària per sufragi universal en giner de 1992.

Com atres antics països socialistes d'Europa Oriental, Bulgària va trobar la transició al [[capitalisme]] més costosa de lo esperat. El govern de la *UFD va @privatizar la terra i les empreses estatals, pero les mesures econòmiques varen provocar un ascens de la desocupació i falta de competitivitat. Els socialistes varen aprofitar el descontent i en [[1995]] el socialiste *Zhan *Videnov guanyava les eleccions, pero el nou govern no va poder frenar la crisis econòmica i l'inflació es va disparar, i l'incompetència governamental va provocar la bancarrota de la majoria dels bancs búlgars.

Com atres antics països socialistes d'Europa Oriental, Bulgària va trobar la transició al [[capitalisme]] més costosa de lo esperat. El govern de la *UFD va privatisar la terra i les empreses estatals, pero les mesures econòmiques varen provocar un ascens de la desocupació i falta de competitivitat. Els socialistes varen aprofitar el descontent i en [[1995]] el socialiste Zhan Videnov guanyava les eleccions, pero el nou govern no va poder frenar la crisis econòmica i l'inflació es va disparar, i l'incompetència governamental va provocar la bancarrota de la majoria dels bancs búlgars.

En [[1996]] va ser elegit president *Pétar *Stoyanov, de la *UFD, encara que el govern va seguir en mans dels socialistes durant un temps, fins que va terminar per colapsar-se en [[1997]]. Es va formar un nou govern de la *UFD dirigit per [[Ivan *Kostov]], que contava en un fort respal de la població que es va desvanir davant els successius escàndals de corrupció i la seua incapacitat per a fer front als problemes del país. Els búlgars estaven insatisfets davant l'ineficàcia dels seus polítics.

En [[1996]] va ser elegit president Pétar Stoyanov, de la *UFD, encara que el govern va seguir en mans dels socialistes durant un temps, fins que va terminar per colapsar-se en [[1997]]. Es va formar un nou govern de la *UFD dirigit per [[Ivan *Kostov]], que contava en un fort respal de la població que es va desvanir davant els successius escàndals de corrupció i la seua incapacitat per a fer front als problemes del país. Els búlgars estaven insatisfets davant l'ineficàcia dels seus polítics.

Esta crisis econòmica i política va ser aprofitada per l'últim sar, *Simeón II, que havia retornat en 1996 al país, despuix d'haver-ho abandonat en [[1946]] en tan sol nou anys. En 59 anys era un pròsper empresari que va adoptar el nom civil de *Simeón *Saxkoburggotski (la pronunciació búlgara del seu llinage real *Sajonia-*Coburgo-*Gotha) i va formar el seu propi partit el Moviment Nacional *Simeón II (*MNS), que guanyaria les eleccions de [[2001]].

Esta crisis econòmica i política va ser aprofitada per l'últim sar, Simeón II, que havia retornat en 1996 al país, despuix d'haver-ho abandonat en [[1946]] en tan sol nou anys. En 59 anys era un pròsper empresari que va adoptar el nom civil de Simeón Saxkoburggotski (la pronunciació búlgara del seu llinage real Sajonia-Coburgo-Gotha) i va formar el seu propi partit el Moviment Nacional Simeón II (MNS), que guanyaria les eleccions de [[2001]].

En les eleccions celebrades en juny de 2005, es va impondre *Sergei *Stanishev, del Partit Socialiste, en obtindre el 31% dels sufragis. El seu principal opositor *Simeón *Saxkoburggotski (anterior Primer Ministre), va deure acontentar-se en el 20% dels sufragis, mentres que el Moviment de la Minoria Turca, un braç separatiste de l'actual govern, va obtindre el 12%. No obstant estes tres forces polítiques han constituït un govern de coalició.

En les eleccions celebrades en juny de 2005, es va impondre *Sergei *Stanishev, del Partit Socialiste, en obtindre el 31% dels sufragis. El seu principal opositor Simeón Saxkoburggotski (anterior Primer Ministre), va deure acontentar-se en el 20% dels sufragis, mentres que el Moviment de la Minoria Turca, un braç separatiste de l'actual govern, va obtindre el 12%. No obstant estes tres forces polítiques han constituït un govern de coalició.

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història d'Europa]]

[[Categoria:Història d'Europa]]

[[Categoria:Bulgària]]

[[Categoria:Bulgària]]