Canvis

Esta idea mental pot ser entesa com una abstracció (conceptualistes) o com un icon que té semblança en la realitat (nominalistes). Segons els defensors del relativisme llingüístic, esta idea es forma segons la llengua concreta que aprengue el subjecte, fet que explicaria la diferent percepció del món i categorisació en funció del idioma amprat. Per contra, atres autors com [[Noam Chomsky]] sugerixen que el significat és universal, respon a un pensament humà que representa el món a través d'idees i estes es poden comunicar usant diferents llengües, per mig de transformacions i paràfrasis.

Esta idea mental pot ser entesa com una abstracció (conceptualistes) o com un icon que té semblança en la realitat (nominalistes). Segons els defensors del relativisme llingüístic, esta idea es forma segons la llengua concreta que aprengue el subjecte, fet que explicaria la diferent percepció del món i categorisació en funció del idioma amprat. Per contra, atres autors com [[Noam Chomsky]] sugerixen que el significat és universal, respon a un pensament humà que representa el món a través d'idees i estes es poden comunicar usant diferents llengües, per mig de transformacions i paràfrasis.

[[Jerry Fodor]], per la seua banda, considera que el significat és lo que activa un estat de la ment, no és una image de la realitat (ya que les images necessiten també interpretació i es cauria de nou en un círcul viciós explicatiu) sino un estímul per al cervell.

[[Jerry Fodor]], per la seua banda, considera que el significat és lo que activa un estat de la ment, no és una image de la realitat (ya que les imàgens necessiten també interpretació i es cauria de nou en un círcul viciós explicatiu) sino un estímul per al cervell.

Des de la [[pragmàtica]], s'assegura que el significat com a element aïllat no existix, sino que és l'us de les paraules i expressions lo que conforma el sentit de les mateixes, per tant és una propietat que sorgix del context i lligat a la [[intencionalitat]] dels parlants ([[Paul Grice]]).  

Des de la [[pragmàtica]], s'assegura que el significat com a element aïllat no existix, sino que és l'us de les paraules i expressions lo que conforma el sentit de les mateixes, per tant és una propietat que sorgix del context i lligat a la [[intencionalitat]] dels parlants ([[Paul Grice]]).