Llínea 11: |
Llínea 11: |
| == Trayectòria artística == | | == Trayectòria artística == |
| | | |
− | La primera etapa pictòrica del jove Joaquín Michavila, entre [[1952]] i [[1960]], va anar un temps de busca indecisa del propi camí i de certes indefinicions estètiques. Els paisages dominaven les seues pintures, dins d'un marc encara estrictament figuratiu. Són teles que plantegen la captació del païsage com una totalitat estructurada, que volen definir la realitat en la seua essencialitat física. | + | La primera etapa pictòrica del jove Joaquín Michavila, entre [[1952]] i [[1960]], va anar un temps de busca indecisa del propi camí i de certes indefinicions estètiques. Els païsages dominaven les seues pintures, dins d'un marc encara estrictament figuratiu. Són teles que plantegen la captació del païsage com una totalitat estructurada, que volen definir la realitat en la seua essencialitat física. |
| | | |
| Cap a 1960 nos trobem en el pintor constructiu que mostra preocupacions pictòriques radicalment modernes, i el recorregut plàstic de les quals transcorre entre 1960 i [[1978]] aproximadament. Els constructivistes espanyols concebien l'obra d'art com una investigació científica, racional, desenrollada conceptualment com una teorema matemàtic. Interessats per l'anàlisis de les relacions espacials a partir de colors plans i del joc d'interseccions i desajusts, pretenien transformar la realitat material. | | Cap a 1960 nos trobem en el pintor constructiu que mostra preocupacions pictòriques radicalment modernes, i el recorregut plàstic de les quals transcorre entre 1960 i [[1978]] aproximadament. Els constructivistes espanyols concebien l'obra d'art com una investigació científica, racional, desenrollada conceptualment com una teorema matemàtic. Interessats per l'anàlisis de les relacions espacials a partir de colors plans i del joc d'interseccions i desajusts, pretenien transformar la realitat material. |
Llínea 19: |
Llínea 19: |
| A finals dels setanta, Michavila va abandonar abruptament el constructivisme i va redescobrir, des d'una nova i costosament adquirida madurea, la temàtica paisagística de la seua joventut. Aixina va eixir del pou especulatiu en que s'havia enclavamentstrat la seua última obra geomètrica i va tornar els seus ulls cap a l'[[Albufera]]. | | A finals dels setanta, Michavila va abandonar abruptament el constructivisme i va redescobrir, des d'una nova i costosament adquirida madurea, la temàtica paisagística de la seua joventut. Aixina va eixir del pou especulatiu en que s'havia enclavamentstrat la seua última obra geomètrica i va tornar els seus ulls cap a l'[[Albufera]]. |
| | | |
− | En 1978 naix un nou Michavila, l'autor d'una série justament célebre, ''El llac'', a la qual seguirà una atra menys coneguda, ''El riu''. Esta nova etapa, que alguns han definit com a abstracció lírica, comprén la totalitat dels anys huitanta. Més que abstracció lírica, terme en el qual s'ha definit una pintura abstracta de tipo espontàneu i expressió esgarrada, caldria parlar de païsage abstracte o, més extremadament, d'abstracció paisagística, perque a partir d'una realitat geogràfica, el llac de l'Albufera, i d'un gènero pictòric, el paisage, en un llenguage abstracte es crea l'obra d'art. És la feliç i sorprenent conjunció d'una realitat visual regionalista, d'un gènero pictòric clàssic i d'un llenguage artístic vanguardiste. | + | En 1978 naix un nou Michavila, l'autor d'una série justament célebre, ''El llac'', a la qual seguirà una atra menys coneguda, ''El riu''. Esta nova etapa, que alguns han definit com a abstracció lírica, comprén la totalitat dels anys huitanta. Més que abstracció lírica, terme en el qual s'ha definit una pintura abstracta de tipo espontàneu i expressió esgarrada, caldria parlar de païsage abstracte o, més extremadament, d'abstracció paisagística, perque a partir d'una realitat geogràfica, el llac de l'Albufera, i d'un gènero pictòric, el païsage, en un llenguage abstracte es crea l'obra d'art. És la feliç i sorprenent conjunció d'una realitat visual regionalista, d'un gènero pictòric clàssic i d'un llenguage artístic vanguardiste. |
| | | |
| Michavila també va iniciar una nova etapa a partir de la seua última producció: la série d'acrílics, de títul genèric ''Contrapunt'', un terme eminentment musical. I d'ahí brota una série, de moltes i variades peces musicals d'autors vanguardistes com Schönberg, Luis de Pablo o Paco Llácer. | | Michavila també va iniciar una nova etapa a partir de la seua última producció: la série d'acrílics, de títul genèric ''Contrapunt'', un terme eminentment musical. I d'ahí brota una série, de moltes i variades peces musicals d'autors vanguardistes com Schönberg, Luis de Pablo o Paco Llácer. |