Llínea 47: |
Llínea 47: |
| Alguns dels grans humanistes italians varen ser [[Marsilio Ficino]] ([[1433]]-[[1499]]), [[Pico della Mirandola]] (1463-1494). Fora d'[[Itàlia]], el valencià [[Joan Lluís Vives]] ([[1492]]-[[1549]]) va ser pioner en l'estudi de la [[sicologia]] i la teoria de l'[[educació]]. En [[Anglaterra]], [[Thomas More]] va escriure'' Utopia'' ([[1516]]), a on descriu un Estat ideal basat en una organisació comunitària, sense propietat privada. [[Erasme de Rotterdam]] ([[1476]]-[[1536]]) va ser el més representatiu dels humanistes europeus, i en el seu ''Elogi de la follia'' ([[1508]]) va atacar durament les institucions eclesiàstiques. | | Alguns dels grans humanistes italians varen ser [[Marsilio Ficino]] ([[1433]]-[[1499]]), [[Pico della Mirandola]] (1463-1494). Fora d'[[Itàlia]], el valencià [[Joan Lluís Vives]] ([[1492]]-[[1549]]) va ser pioner en l'estudi de la [[sicologia]] i la teoria de l'[[educació]]. En [[Anglaterra]], [[Thomas More]] va escriure'' Utopia'' ([[1516]]), a on descriu un Estat ideal basat en una organisació comunitària, sense propietat privada. [[Erasme de Rotterdam]] ([[1476]]-[[1536]]) va ser el més representatiu dels humanistes europeus, i en el seu ''Elogi de la follia'' ([[1508]]) va atacar durament les institucions eclesiàstiques. |
| | | |
− | En l'humanisme, el llenguage artístic es fa a la mesura de l'home: si l'edifici [[art gòtic|gòtic]] domina i transcendix l'home en buscar una mesura divina i còsmica, en el Renaiximent l'home domina l'edifici, ya que tot el sistema de proporcions pren com a base la mesura de l'home. Apareixen nous temes en les arts plàstiques: mitologia, retrat, paisage, que responen a les preocupacions dels humanistes. L'obra d'art és analisada des del punt de vista de l'espectador; les troballes tècniques es justifiquen de manera teòrica; els sistemes de proporcions es calculen matemàticament. A l'hora, la clientela de l'art es diversifica: prínceps, cardenals, nobles, gremis, ajuntaments, etc. La consideració social de l'artista evoluciona; ya no és considerat un artesà dins la rígida estructura gremial, sino un treballador intelectual lliure i l'artista pren consciència de la seua individualitat: comença a firmar les seues obres, a buscar un estil personal i a fer-se autorretratos. | + | En l'humanisme, el llenguage artístic es fa a la mesura de l'home: si l'edifici [[art gòtic|gòtic]] domina i transcendix l'home en buscar una mesura divina i còsmica, en el Renaiximent l'home domina l'edifici, ya que tot el sistema de proporcions pren com a base la mesura de l'home. Apareixen nous temes en les arts plàstiques: mitologia, retrat, païsage, que responen a les preocupacions dels humanistes. L'obra d'art és analisada des del punt de vista de l'espectador; les troballes tècniques es justifiquen de manera teòrica; els sistemes de proporcions es calculen matemàticament. A l'hora, la clientela de l'art es diversifica: prínceps, cardenals, nobles, gremis, ajuntaments, etc. La consideració social de l'artista evoluciona; ya no és considerat un artesà dins la rígida estructura gremial, sino un treballador intelectual lliure i l'artista pren consciència de la seua individualitat: comença a firmar les seues obres, a buscar un estil personal i a fer-se autorretratos. |
| | | |
| == La ciència moderna == | | == La ciència moderna == |
Llínea 130: |
Llínea 130: |
| * La perspectiva llineal com a sistema per a representat les tres dimensions. | | * La perspectiva llineal com a sistema per a representat les tres dimensions. |
| * Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també en el tractament del cos. Ademés de la visió frontal i del perfil pur, es domina l'esforç. | | * Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també en el tractament del cos. Ademés de la visió frontal i del perfil pur, es domina l'esforç. |
− | * Les composicions són coherents, creibles. Els personages apareixen integrats entre si i en els paisages o els marcs arquitectònics. | + | * Les composicions són coherents, creibles. Els personages apareixen integrats entre si i en els païsages o els marcs arquitectònics. |
| * La pintura religiosa contínua tenint gran importància, en la introducció de nous temes: el retrat, les alegories, el païsage i els temes mitològics són els principals. | | * La pintura religiosa contínua tenint gran importància, en la introducció de nous temes: el retrat, les alegories, el païsage i els temes mitològics són els principals. |
| Les tècniques també evolucionen tant per lo que fa als soports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels soports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la [[pintura a l'oli]], barreges de [[tremp]] i oli, [[vernís|vernissos]]. | | Les tècniques també evolucionen tant per lo que fa als soports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels soports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la [[pintura a l'oli]], barreges de [[tremp]] i oli, [[vernís|vernissos]]. |
Llínea 167: |
Llínea 167: |
| La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una série de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies confluïxen per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o sea, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament l'història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa. | | La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una série de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies confluïxen per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o sea, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament l'història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa. |
| | | |
− | Esta escola rendirà cult al color, en preferència als colors càlits, més idòneus per a plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del paisage, que s'ompli de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquea dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/> | + | Esta escola rendirà cult al color, en preferència als colors càlits, més idòneus per a plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del païsage, que s'ompli de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquea dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/> |
| | | |
| [[Ticià]] destacarà pels seus retrats i és el mestre de les formes blanes i redones, com ho demostra la seua predilecció pels nus femenins i infantils (''Venus d'Urbino'', ''Dànae rebent la pluja d'or''). | | [[Ticià]] destacarà pels seus retrats i és el mestre de les formes blanes i redones, com ho demostra la seua predilecció pels nus femenins i infantils (''Venus d'Urbino'', ''Dànae rebent la pluja d'or''). |