Canvis

3 bytes afegits ,  16:02 23 jun 2022
Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'
Llínea 18: Llínea 18:  
En l'any [[1906]] la [[Diputació de Castelló]] li va concedir una beca per a realisar estudis d'escultura en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia. La Medalla d'Argent en l'[[Exposició Regional]] li va animar a traslladar-se a [[Barcelona]] en [[1907]], fins a [[1914]] va residir en [[Barcelona]], per a seguir formant-se en l'Escola de Sant Jordi, en dita ciutat va contactar en la bohemia artística relacionada en la modernitat, a l'hora que va començar a abandonar l'escultura per a dedicar-se de ple a la pintura.
 
En l'any [[1906]] la [[Diputació de Castelló]] li va concedir una beca per a realisar estudis d'escultura en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia. La Medalla d'Argent en l'[[Exposició Regional]] li va animar a traslladar-se a [[Barcelona]] en [[1907]], fins a [[1914]] va residir en [[Barcelona]], per a seguir formant-se en l'Escola de Sant Jordi, en dita ciutat va contactar en la bohemia artística relacionada en la modernitat, a l'hora que va començar a abandonar l'escultura per a dedicar-se de ple a la pintura.
   −
En l'any [[1915]] va retornar a Castelló i va fundar l'agrupació "Ribalta", també coneguda com "Els Nou", centrada en la pintura natural del paisage. La seua primera exposició individual la va realisar en Barcelona en [[1927]]. Despuix va alternar les exposicions en [[Espanya]] en la seua participació en certàmens internacionals ([[Venècia]], [[Oslo]], [[París]], [[Buenos Aires]]). Va obtindre la medalla d'Or del Círcul de Belles Arts de Valéncia. El seu major èxit ho va conseguir en [[1954]], en obtindre la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts, per lo que, en els seus últims anys, va gojar de prestigi. Sent l'únic pintor castellonenc que l'ha conseguit en l'actualitat. Fon acadèmic de les acadèmies de Sant Fernando, Sant Carles i Sant Jordi.
+
En l'any [[1915]] va retornar a Castelló i va fundar l'agrupació "Ribalta", també coneguda com "Els Nou", centrada en la pintura natural del païsage. La seua primera exposició individual la va realisar en Barcelona en [[1927]]. Despuix va alternar les exposicions en [[Espanya]] en la seua participació en certàmens internacionals ([[Venècia]], [[Oslo]], [[París]], [[Buenos Aires]]). Va obtindre la medalla d'Or del Círcul de Belles Arts de Valéncia. El seu major èxit ho va conseguir en [[1954]], en obtindre la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts, per lo que, en els seus últims anys, va gojar de prestigi. Sent l'únic pintor castellonenc que l'ha conseguit en l'actualitat. Fon acadèmic de les acadèmies de Sant Fernando, Sant Carles i Sant Jordi.
    
Va contar en numerosos discípuls que varen imitar el seu estil. Quan al final dels seus anys, un marchant d'art valencià va voler comprar-li tota la seua obra, Porcar es va negar, responent-li en ironia:  
 
Va contar en numerosos discípuls que varen imitar el seu estil. Quan al final dels seus anys, un marchant d'art valencià va voler comprar-li tota la seua obra, Porcar es va negar, responent-li en ironia:  
Llínea 28: Llínea 28:  
== Temes pictòrics ==
 
== Temes pictòrics ==
   −
Les seues temàtiques preferents eren els chiquets (chiquets que reposaven o realisaven jocs), els retrats, les pintures rupestres i, sobretot, els paisages. En la llínea del realisme evolucionat, els paisages de Porcar es distinguixen per la justa proporció de la llum, l'estretor dels horisons front a l'amplitut dels cels, la pinzellada solta i el carinyo a la terra en els temes elegits (pinades, marjals, passos a nivell, escenes portuàries). La seua residència en el maset de ''Victorino'' li feya una manera molt particular d'entendre el païsage de la seua terra.
+
Les seues temàtiques preferents eren els chiquets (chiquets que reposaven o realisaven jocs), els retrats, les pintures rupestres i, sobretot, els païsages. En la llínea del realisme evolucionat, els païsages de Porcar es distinguixen per la justa proporció de la llum, l'estretor dels horisons front a l'amplitut dels cels, la pinzellada solta i el carinyo a la terra en els temes elegits (pinades, marjals, passos a nivell, escenes portuàries). La seua residència en el maset de ''Victorino'' li feya una manera molt particular d'entendre el païsage de la seua terra.
    
== Arqueologia ==
 
== Arqueologia ==