Canvis

===Infància===

===Infància===

Els primers anys de la seua vida transcorren en el seu poble natal, en un ambient rural i montanyós en permanent contacte en la naturalea, lo que li facilità la observació dels paisages característics de les serres de [[Mariola]], [[Benicadell]], [[Aitana]], que despuix representaria en la seua obra. Encara sent molt chiquet realisà, en miniatura, en argila, el modelat de la banda de música del poble, en els distints músics, en variades actituts i posicions. Ya llavors, en numeroses ocasions manifestà el seu desig d'aplegar a ser algun dia escultor.

Els primers anys de la seua vida transcorren en el seu poble natal, en un ambient rural i montanyós en permanent contacte en la naturalea, lo que li facilità la observació dels païsages característics de les serres de [[Mariola]], [[Benicadell]], [[Aitana]], que despuix representaria en la seua obra. Encara sent molt chiquet realisà, en miniatura, en argila, el modelat de la banda de música del poble, en els distints músics, en variades actituts i posicions. Ya llavors, en numeroses ocasions manifestà el seu desig d'aplegar a ser algun dia escultor.

===Formació===

===Formació===

Alterna els seus estudis en treballs en un taller de pintura, aixina en els ingressos ajuda al sosteniment familiar. Conseguix alcançar molt pronte prestigi professional, aconsellat per D. Domingo Meli, el seu mestre, i pel droguiste Lamo. També se dedica a la decoració de salons de famílies pecunioses i a la restauració d'obres d'art. Als 18 anys inicia l'Ensenyança Superior i es matricula en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a on predominen els postulats neoclàssics, sent els seus professors Julio Cebrián Mezquita, Rafael Rubio, [[Josep Renau]], Pedro Ferrer Calatayud i [[José Benlliure]], completant els seus estudis en lluents resultats acadèmics, i obtenint matricula d'honor.

Alterna els seus estudis en treballs en un taller de pintura, aixina en els ingressos ajuda al sosteniment familiar. Conseguix alcançar molt pronte prestigi professional, aconsellat per D. Domingo Meli, el seu mestre, i pel droguiste Lamo. També se dedica a la decoració de salons de famílies pecunioses i a la restauració d'obres d'art. Als 18 anys inicia l'Ensenyança Superior i es matricula en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a on predominen els postulats neoclàssics, sent els seus professors Julio Cebrián Mezquita, Rafael Rubio, [[Josep Renau]], Pedro Ferrer Calatayud i [[José Benlliure]], completant els seus estudis en lluents resultats acadèmics, i obtenint matricula d'honor.

Condiscípul de l'escultor [[Pascual Sempere]] d'[[Onil]] i del pintor [[Martínez Mulet]], entre els anys [[1920]] i [[1926]] lloguen conjuntament l'antic estudi del pintor valencià [[Pintor Fillol|Fillol]] en el carrer [[Portal de Valldigna]]. Allí, realisaren importants obres d'escultura, policromia i pintura i es desenrollaren valiosos proyectes. Recorre constantment, en els seus companyers, els parages que voregen Valéncia i especialment la seua horta. Els seus primers paisages són d'evident tendència "sorollista". També s'aficiona a la fotografia, algunes de les seues instantànees de la década dels 50 de la [[Creu Coberta]] o [[Sant Marcelí]] són autèntics documents gràfics.

Condiscípul de l'escultor [[Pascual Sempere]] d'[[Onil]] i del pintor [[Martínez Mulet]], entre els anys [[1920]] i [[1926]] lloguen conjuntament l'antic estudi del pintor valencià [[Pintor Fillol|Fillol]] en el carrer [[Portal de Valldigna]]. Allí, realisaren importants obres d'escultura, policromia i pintura i es desenrollaren valiosos proyectes. Recorre constantment, en els seus companyers, els parages que voregen Valéncia i especialment la seua horta. Els seus primers païsages són d'evident tendència "sorollista". També s'aficiona a la fotografia, algunes de les seues instantànees de la década dels 50 de la [[Creu Coberta]] o [[Sant Marcelí]] són autèntics documents gràfics.

===La pintura al temple i la decoració===

===La pintura al temple i la decoració===

Superats lluentament els estudis, i ple d'unció mística, es dedica a l'art religiós en iglésies, que alterna en el païsage i l'escultura. En eixos anys li encomanen la decoració de capelles, frescs, policromia d'imàgens, ornamentacions, estucats i dorats. Els seus paisages d'eixa etapa són en la seua majoria de [[Valéncia]], [[Agres]] i la [[Serra de Mariola]] o del monasteri de Sant Espirit ([[Gilet]]), a on passava les seues estages. En estos olis se decanta cap a un neoimpresionisme de llínees firmes i plans diferenciats, en forts cromatismes i contrallums. Es relaciona en el marqués de Lozoya i el comte Trigona. En este temps i per a una certa aristocràcia realisa retrats, tavernes, flors i decora salons. Estes obres seues són acadèmiques i de tall realiste.  

Superats lluentament els estudis, i ple d'unció mística, es dedica a l'art religiós en iglésies, que alterna en el païsage i l'escultura. En eixos anys li encomanen la decoració de capelles, frescs, policromia d'imàgens, ornamentacions, estucats i dorats. Els seus païsages d'eixa etapa són en la seua majoria de [[Valéncia]], [[Agres]] i la [[Serra de Mariola]] o del monasteri de Sant Espirit ([[Gilet]]), a on passava les seues estages. En estos olis se decanta cap a un neoimpresionisme de llínees firmes i plans diferenciats, en forts cromatismes i contrallums. Es relaciona en el marqués de Lozoya i el comte Trigona. En este temps i per a una certa aristocràcia realisa retrats, tavernes, flors i decora salons. Estes obres seues són acadèmiques i de tall realiste.  

En l'adveniment de la [[II República Espanyola]] es vincula al Círcul de Belles Arts i al Centre Escolar i Mercantil, entre atres. En [[maig]] de [[1931]] realisa la seua primera exposició de paisages en l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], en el Círcul de Belles Arts i en galeries particulars. Es donà a conéixer com integrant dels que, posteriorment, es nomenara "Jove Pintura Valenciana”, seguidora d'una tradició provinent de l'Acadèmia i de les influencies sorollistes. També participa en una Exposició Nacional de Belles Arts en [[Madrit]], obtenint medalla de bronze.

En l'adveniment de la [[II República Espanyola]] es vincula al Círcul de Belles Arts i al Centre Escolar i Mercantil, entre atres. En [[maig]] de [[1931]] realisa la seua primera exposició de païsages en l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], en el Círcul de Belles Arts i en galeries particulars. Es donà a conéixer com integrant dels que, posteriorment, es nomenara "Jove Pintura Valenciana”, seguidora d'una tradició provinent de l'Acadèmia i de les influencies sorollistes. També participa en una Exposició Nacional de Belles Arts en [[Madrit]], obtenint medalla de bronze.

===Etapa de la guerra civil===

===Etapa de la guerra civil===

Durant la guerra civil espanyola alterna estages en [[Agres]] com en [[Valéncia]], a on s'enrola, en un principi, en els pintors escenógrafs. Treballa en el teatre [[Russafa]] i en atres de Valéncia, pinta els seus telons, bambalines, decorats, inclús  els seus cartells anunciadors. També treballa com pintor mural en este periodo. En els interiors de les vivendes pinta paisages ilusoris i grans motius florals, sòcols, sostres, guirlandes, etc.

Durant la guerra civil espanyola alterna estages en [[Agres]] com en [[Valéncia]], a on s'enrola, en un principi, en els pintors escenógrafs. Treballa en el teatre [[Russafa]] i en atres de Valéncia, pinta els seus telons, bambalines, decorats, inclús  els seus cartells anunciadors. També treballa com pintor mural en este periodo. En els interiors de les vivendes pinta païsages ilusoris i grans motius florals, sòcols, sostres, guirlandes, etc.

===La gran obra religiosa===

===La gran obra religiosa===

===El retrobament en el païsage i els llenços===

===El retrobament en el païsage i els llenços===

En els començaments de la década dels xixanta se produïx un punt d'inflexió en la carrera artística de Remigio Soler, que recupera la seua obra de paisages que, ademés, havia segut el somi de tota la seua vida, ampliant i diversificant els llocs d'inspiració. D'eixa época cap destacar païsages mariners i de la serrania de [[Conca]], entre atres. També pintà retrats, flors, tavernes, etc. Viaja a [[Itàlia]], [[Galícia]], [[Astúries]]… i a lo llarc de numerosos pobles de la [[Comunitat Valenciana]] en busca d'un major coneiximent de l'Història de l'Art. Artiste polifacètic, celebrà diverses exposicions individuals i participà en numeroses exposicions colectives de caràcter regional i nacional. En la penúltima etapa de la seua vida residix durant varis anys en una chicoteta vivenda del barri [[Valencià]] de Sant Marcelí, prop de la seua filla Carmen i el seu germà Joaquín.

En els començaments de la década dels xixanta se produïx un punt d'inflexió en la carrera artística de Remigio Soler, que recupera la seua obra de païsages que, ademés, havia segut el somi de tota la seua vida, ampliant i diversificant els llocs d'inspiració. D'eixa época cap destacar païsages mariners i de la serrania de [[Conca]], entre atres. També pintà retrats, flors, tavernes, etc. Viaja a [[Itàlia]], [[Galícia]], [[Astúries]]… i a lo llarc de numerosos pobles de la [[Comunitat Valenciana]] en busca d'un major coneiximent de l'Història de l'Art. Artiste polifacètic, celebrà diverses exposicions individuals i participà en numeroses exposicions colectives de caràcter regional i nacional. En la penúltima etapa de la seua vida residix durant varis anys en una chicoteta vivenda del barri [[Valencià]] de Sant Marcelí, prop de la seua filla Carmen i el seu germà Joaquín.

==Enllaços externs==

==Enllaços externs==