− | Miguel Hernández només rebé un premi en vida, concedit per la Societat Artística Orfeó Ilicità. El 25 de març de [[1931]] el jurat del certamen de l'Orfeó Ilicità otorgava el màxim guardó en la categoria regional al poema titulat «Canto a Valencia», un extens poema de 138 versos, presentat en el lema «Luz... Pájaros... Sol...», en el que Miguel Hernández dedicava molt espai i sensibilitat al paisage i les gents de la zona mediterrànea, en un destacat protagonisme de Valéncia, el Mediterràneu, Alacant, el [[Segura]], [[Múrcia]], i especialment [[Elig]], a on a lo llarc de 16 versos s'encaixava en hàbil delicadea des d'un gran bosc de palmeres fins al [[Dumenge de Rams]], l'Hort del Retor i la [[Dama d'Elig]]. | + | Miguel Hernández només rebé un premi en vida, concedit per la Societat Artística Orfeó Ilicità. El 25 de març de [[1931]] el jurat del certamen de l'Orfeó Ilicità otorgava el màxim guardó en la categoria regional al poema titulat «Canto a Valencia», un extens poema de 138 versos, presentat en el lema «Luz... Pájaros... Sol...», en el que Miguel Hernández dedicava molt espai i sensibilitat al païsage i les gents de la zona mediterrànea, en un destacat protagonisme de Valéncia, el Mediterràneu, Alacant, el [[Segura]], [[Múrcia]], i especialment [[Elig]], a on a lo llarc de 16 versos s'encaixava en hàbil delicadea des d'un gran bosc de palmeres fins al [[Dumenge de Rams]], l'Hort del Retor i la [[Dama d'Elig]]. |