Canvis

  | prefix_radiofònic = OFA-OJZ

  | prefix_radiofònic = OFA-OJZ

  | còdic_ISO = 246 / FIN / FI

  | còdic_ISO = 246 / FIN / FI

  | membre_de = [[Unión Europea]] [[ONU]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[Consejo Nórdico]], [[Consell d'Europa|COE]]

  | membre_de = [[Unió Europea]] [[ONU]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[Consell Nòrdic]], [[Consell d'Europa|COE]]

}}

}}

'''Finlàndia''', oficialment '''República de Finlàndia''' (en [[Idioma finés|finés]] ''Suomi'' o ''Suomen tasavalta''; en [[Idioma suec|suec]] ''Finland'' o ''Republiken Finland'') és un país nòrdic situat en el nort d'[[Europa]]. Té fronteres al oest en [[Suècia]], al est en [[Rússia]] i al nort en [[Noruega]]. Pel oest i el sur està rodejada pel [[Mar Bàltic]], que la separa de [[Suècia]] i [[Estònia]], creuant els golfs de [[Bòtnia]] i [[Finlàndia]] respectivament. La capital i ciutat més important del país és [[Helsinki]].

'''Finlàndia''', oficialment '''República de Finlàndia''' (en [[Idioma finés|finés]] ''Suomi'' o ''Suomen tasavalta''; en [[Idioma suec|suec]] ''Finland'' o ''Republiken Finland'') és un país nòrdic situat en el nort d'[[Europa]]. Té fronteres al oest en [[Suècia]], al est en [[Rússia]] i al nort en [[Noruega]]. Pel oest i el sur està rodejada pel [[Mar Bàltic]], que la separa de [[Suècia]] i [[Estònia]], creuant els golfs de [[Bòtnia]] i [[Finlàndia]] respectivament. La capital i ciutat més important del país és [[Helsinki]].

== Política ==

== Política ==

Finlàndia és una democràcia parlamentària. La presidència de la República dispon de bastants poders, pero actualment juga un rol menys marcat en la vida política que fa vint anys. El govern (''valtioneuvosto'' en finés) és dirigit pel primer ministre, que és escollit pel parlament. El govern està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i d'un membre d'ofici, el canceller de justícia.

Finlàndia és una democràcia parlamentària. La presidència de la República dispon de suficients poders, pero actualment juga un rol menys marcat en la vida política que fa vint anys. El govern (''valtioneuvosto'' en finés) és dirigit pel primer ministre, que és escollit pel parlament. El govern està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i d'un membre d'ofici, el canceller de justícia.

El [[Parlament de Finlàndia]] ([[Eduskunta]] en [[finés]] o Riksdag en [[suec]]) és [[unicameral]], està compost per 200 diputats i posseïx constitucionalment l'autoritat llegislativa suprema en Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i opondre's als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser propostes pel govern o per un dels membres de l'[[Eduskunta]], que són escollits per sufragi proporcional per una duració de quatre anys. El sistema judicial comprén els tribunals de grans instàncies que jutgen assunts civils i penals, corts d'apelació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apelació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar llitigis, per eixemple, en el camp de les aigües.

El [[Parlament de Finlàndia]] ([[Eduskunta]] en [[finés]] o Riksdag en [[suec]]) és [[unicameral]], està compost per 200 diputats i posseïx constitucionalment l'autoritat llegislativa suprema en Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i opondre's als vets presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser propostes pel govern o per un dels membres de l'[[Eduskunta]], que són escollits per sufragi proporcional per una duració de quatre anys. El sistema judicial comprén els tribunals de grans instàncies que jutgen assunts civils i penals, corts d'apelació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apelació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar llitigis, per eixemple, en el camp de les aigües.

El parlament, des que el sufragi universal va ser instaurat en l'any [[1906]] donant el vot a les dones, ha segut dominat pels partits agraris ''([[Partit del Centre (Finlàndia)|Keskusta]]''), [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] (''[[Partit Socialdemòcrata de Finlàndia|SDP]]'') i [[socialistes]] [[democràcia|democratics]] ''([[Aliança d'Esquerra (Finlàndia)|Vasemmistoliitto]])''. S'ha de dir que la corrent política ha estat més marcada per la influència de corrents anti-socialistes (en el sentit soviètic) que en atres països similars tenint almenys un contacte en l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]].  

El parlament, des que el sufragi universal va ser instaurat en l'any [[1906]] donant el vot a les dones, ha segut dominat pels partits agraris ''([[Partit del Centre (Finlàndia)|Keskusta]]''), [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] (''[[Partit Socialdemòcrata de Finlàndia|SDP]]'') i [[socialistes]] [[democràcia|democràtics]] ''([[Aliança d'Esquerra (Finlàndia)|Vasemmistoliitto]])''. S'ha de dir que la corrent política ha estat més marcada per la influència de corrents anti-socialistes (en el sentit soviètic) que en atres països similars tenint almenys un contacte en l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]].  

La [[constitució]] i el seu lloc en el sistema judicial són únics, en el sentit que no hi ha Cort constitucional i que la Cort Suprema no pot intervindre en una llei en el sol pretext que siga anticonstitucional. El valor constitucional d'una llei depén d'un simple vot parlamentari. Els atres països europeus que no disponen d'un òrguen suprem constitucional són els [[Països Baixos]] i el [[Regne Unit]] (este últim no té constitució).

La [[constitució]] i el seu lloc en el sistema judicial són únics, en el sentit que no hi ha Cort constitucional i que la Cort Suprema no pot intervindre en una llei en el sol pretext que siga anticonstitucional. El valor constitucional d'una llei depén d'un simple vot parlamentari. Els atres països europeus que no disponen d'un òrguen suprem constitucional són els [[Països Baixos]] i el [[Regne Unit]] (este últim no té constitució).

== Geografia ==

== Geografia ==

Finlàndia és coneguda com ''el país dels cent mil llacs'', i en realitat en té, exactament 187.888, i també 179.584 illes. Un d'estes llacs, el [[Saimaa]], és el quint més gran d'[[Europa]]. El païsage finlandés és majoritàriament pla, en alguns cerros, i el seu punt màxim, el Haltitunturi (1.328 m), es troba als [[Alps Escandinaus]], en l'extrem nort de [[Lapònia]], en la ralla de Noruega. A part de la flota de llacs i estanys, el païsage està dominat per extensos boscs boreals (un 68%) i pocs terrenys que es poden conrear. La majoria de les illes es troben al sud-oest, una bona part en l'archipèlec de les illes Åland, i a lo llarc de la costa meridional del golf de Finlàndia. Finlàndia és un dels pocs països del món que encara creix, i això és arran de l'[[ajustament isostàtic]] que se convertí en des de la darrera [[glaciació]], que fa que la superfície del país creixca uns 7 km^{{mida|1=2}} l'any.  

Finlàndia és coneguda com ''el país dels cent mil llacs'', i en realitat en té, exactament 187.888, i també 179.584 illes. Un d'estes llacs, el [[Saimaa]], és el quint més gran d'[[Europa]]. El païsage finlandés és majoritàriament pla, en alguns cerros, i el seu punt màxim, el Haltitunturi (1.328 m), es troba als [[Alps Escandinaus]], en l'extrem nort de [[Lapònia]], en la ralla de Noruega. A part de la flota de llacs i estanys, el paisage està dominat per extensos boscs boreals (un 68%) i pocs terrenys que es poden conrear. La majoria de les illes es troben al suroest, una bona part en l'archipèlec de les illes Åland, i a lo llarc de la costa meridional del golf de Finlàndia. Finlàndia és un dels pocs països del món que encara creix, i això és arran de l'[[ajustament isostàtic]] que se convertí en des de la darrera [[glaciació]], que fa que la superfície del país creixca uns 7 km^{{mida|1=2}} l'any.  

El clima en la zona meridional és un clima nòrdic temperat. En la Finlàndia septentrional, particularment en Lapònia, hi domina un clima sub-àrtic, caracterisat per [[hivern|hiverns]] frets i ocasionalment severs, i [[estiu|estius]] relativament moderats.  

El clima en la zona meridional és un clima nòrdic temperat. En la Finlàndia septentrional, particularment en Lapònia, hi domina un clima sub-àrtic, caracterisat per [[hivern|hiverns]] frets i ocasionalment severs, i [[estiu|estius]] relativament moderats.  

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Finland}}

{{commonscat|Finland}}

{{Països Europa}}

{{Països Europa}}