Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes afegits ,  18:56 22 jun 2022
Llínea 18: Llínea 18:  
== Trayectòria política ==
 
== Trayectòria política ==
   −
Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) des de [[1970]], fon encarcerat en [[1973]] per la seua pertinença a l'Assamblea de Catalunya. En l'any [[1977]] va deixar el PSAN, i en [[1980]] va encapçalar la candidatura de Nacionalistes d'Esquerra en la circumscripció de [[Tarragona]]. Entre els anys [[1981]] i [[1988]] fon tècnic superior de Planificació Llingüística de la Generalitat de Catalunya i entre [[1982]] i [[1984]] cap dels Servicis Territorials de Cultura de dita administració en Tarragona. En [[1986]] va abandonar Nacionalistes d'Esquerra i va publicar l'artícul ''Crida Nacional a ERC'' (Esquerra Republicana de Catalunya), que recolzava la refundació del partit per mig del seu acostament a posicions clarament independentistes. D'esta manera va passar a militar en dit partit, baix les sigles del qual va conseguir l'acta de diputat en el Parlament de Catalunya en [[1988]]. En el Congrés de [[Lleida]] de [[1989]], Carod va presentar la seua candidatura a secretari general, pero la seua retirada en el segon regrés va permetre que s'impongueren les tesis independentistes en el partit, de la mà d'Àngel Colom.
+
Militant del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN) des de [[1970]], fon encarcerat en [[1973]] per la seua pertinença a l'Assamblea de Catalunya. En l'any [[1977]] va deixar el PSAN, i en [[1980]] va encapçalar la candidatura de Nacionalistes d'Esquerra en la circumscripció de [[Tarragona]]. Entre els anys [[1981]] i [[1988]] fon tècnic superior de Planificació Llingüística de la Generalitat de Catalunya i entre [[1982]] i [[1984]] cap dels Servicis Territorials de Cultura de dita administració en Tarragona. En [[1986]] va abandonar Nacionalistes d'Esquerra i va publicar l'artícul ''Crida Nacional a ERC'' (Esquerra Republicana de Catalunya), que recolzava la refundació del partit per mig del seu acostament a posicions clarament independentistes. D'esta manera va passar a militar en dit partit, baix les sigles del qual va conseguir l'acta de diputat en el Parlament de Catalunya en [[1988]]. En el Congrés de [[Lleida]] de [[1989]], Carod va presentar la seua candidatura a secretari general, pero la seua retirada en el segon regrés va permetre que s'impongueren les tesis independentistes en el partit, de la mà d'Àngel Colom.
    
En l'any [[1996]], Colom va protagonisar una escissió en ERC que va donar lloc al Partit per la Independència (PI), despuix del Congrés de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec per al que Carod Rovira fon elegit com a persona de consens. En [[1999]], [[2003]] i [[2006]] va encapçalar la candidatura de ERC en les eleccions al Parlament de Catalunya.  
 
En l'any [[1996]], Colom va protagonisar una escissió en ERC que va donar lloc al Partit per la Independència (PI), despuix del Congrés de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec per al que Carod Rovira fon elegit com a persona de consens. En [[1999]], [[2003]] i [[2006]] va encapçalar la candidatura de ERC en les eleccions al Parlament de Catalunya.  
26 038

edicions

Menú de navegació