Canvis

| matrícula_avió=  

| matrícula_avió=  

}}

}}

'''Àustria''' (en [[idioma alemà|alemà]], ''Österreich''; nom oficial: '''República d'Àustria''', ''Republik Österreich'') és un país d'[[Europa central]], organisat com una [[república]] [[federació|federal]] [[parlament|parlamentaria]], membre de l'[[Unió Europea]] des de [[1995]]. [[Estat sense litoral|País sense frontera marítima]], Àustria compartix fronteres en [[Alemanya]], [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Eslovènia]], [[Itàlia]], [[Suïssa]] i [[Liechtenstein]].

'''Àustria'''<ref>{{Països RACV}}</ref> (en [[idioma alemà|alemà]], ''Österreich''; nom oficial: '''República d'Àustria''', ''Republik Österreich'') és un país d'[[Europa central]], organisat com una [[república]] [[federació|federal]] [[parlament|parlamentaria]], membre de l'[[Unió Europea]] des de [[1995]]. [[Estat sense litoral|País sense frontera marítima]], Àustria compartix fronteres en [[Alemanya]], [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Eslovènia]], [[Itàlia]], [[Suïssa]] i [[Liechtenstein]].

Els orígens de l'actual Àustria es remonten a la dinastia dels Habsburc que va convertir al país en una part fonamental del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. En l'any [[1867]] l'Imperi austríac es va convertir en l'Imperi austro-hongarés. L'Imperi dels Habsburc va terminar en 1918 en finalisar la [[Primera Guerra Mundial]]. La [[Primera República d'Àustria]] es va establir en [[1919]]. En l'any [[1938]], per mig del procés conegut com el [[Anschluss]], el país va ser ocupat per l'[[Alemània Nazi]]. Esta ocupació duraria fins al final de la [[Segona Guerra Mundial]], quan Àustria tornaria a recuperar la seua independència i establint en l'any 1955 la Segona República d'Àustria.

Els orígens de l'actual Àustria es remonten a la dinastia dels Habsburc que va convertir al país en una part fonamental del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. En l'any [[1867]] l'Imperi austríac es va convertir en l'Imperi austro-hongarés. L'Imperi dels Habsburc va terminar en 1918 en finalisar la [[Primera Guerra Mundial]]. La [[Primera República d'Àustria]] es va establir en [[1919]]. En l'any [[1938]], per mig del procés conegut com el [[Anschluss]], el país va ser ocupat per l'[[Alemanya Nazi]]. Esta ocupació duraria fins al final de la [[Segona Guerra Mundial]], quan Àustria tornaria a recuperar la seua independència i establint en l'any 1955 la Segona República d'Àustria.

En l'actualitat Àustria és un [[govern parlamentari]] en una [[democràcia representativa]] composta pels nou estats d'Àustria. La major ciutat d'Àustria és la seua capital, Viena, en una població d'1,79 millons de persones. Àustria és un dels països més rics del món, en una renda per càpita, per a l'any 2014, de [[Euro (moneda)|€]]38.500.<ref>http://www.datosmacro.com/pib/austria</ref> El país ademés té una de les taxes més altes d'[[Índex de Desenroll Humà]] i una taxa de [[desocupació]] del 9,1 en [[2015]]. Àustria ha segut membre de les [[Nacions Unides]] des de [[1955]] i de la [[Unió Europea]] des de l'any 1995. És ademés membre fundador de la [[OCDE]]. La moneda en curs és el [[euro]], adoptat en [[1999]].

En l'actualitat Àustria és un [[govern parlamentari]] en una [[democràcia representativa]] composta pels nou estats d'Àustria. La major ciutat d'Àustria és la seua capital, Viena, en una població d'1,79 millons de persones. Àustria és un dels països més rics del món, en una renda per càpita, per a l'any 2014, de [[Euro (moneda)|€]]38.500.<ref>http://www.datosmacro.com/pib/austria</ref> El país ademés té una de les taxes més altes d'[[Índex de Desenroll Humà]] i una taxa de [[desocupació]] del 9,1 en [[2015]]. Àustria ha segut membre de les [[Nacions Unides]] des de [[1955]] i de la [[Unió Europea]] des de l'any 1995. És ademés membre fundador de la [[OCDE]]. La moneda en curs és el [[euro]], adoptat en [[1999]].

La designació oficial és la ''República d'Àustria'' ({{lang|de|Republik Österreich}}). Despuix de la caiguda de l'[[Imperi austrohongarés]] del 1918 se nomenà '''Estat alemà d'Àustria''<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0222235 Àustria - l'Enciclopèdia: Història: 1918 - 1920]</ref> pero despuix del [[Tractat de Saint-Germain-en-Laye]] va haver de canviar el nom a "Republik Österreich" "República d'Àustria". El nom "Republik Deutsch-Österreich" es pot trobar a sagells i diners de principis dels [[década del 1920|anys 20]].

La designació oficial és la ''República d'Àustria'' ({{lang|de|Republik Österreich}}). Despuix de la caiguda de l'[[Imperi austrohongarés]] del 1918 se nomenà '''Estat alemà d'Àustria''<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0222235 Àustria - l'Enciclopèdia: Història: 1918 - 1920]</ref> pero despuix del [[Tractat de Saint-Germain-en-Laye]] va haver de canviar el nom a "Republik Österreich" "República d'Àustria". El nom "Republik Deutsch-Österreich" es pot trobar a sagells i diners de principis dels [[década del 1920|anys 20]].

El nom es va tornar a canviar durant el règim fasciste (des de l'any 1934 fins a l'any 1938) a ''Estat Federal d'Àustria'' ({{lang|de|Bundesstaat Österreich}}), pero va tornar a ser el mateix en la independència i la "Segona República Austríaca" (1955 – actualitat). Pero Àustria també té atres idiomes, com per eixemple el [[serbocroat]], l'[[eslové]] o l'[[hongarés]].'''

El nom es va tornar a canviar durant el règim fasciste (des de l'any 1934 fins a l'any 1938) a ''Estat Federal d'Àustria'' ({{lang|de|Bundesstaat Österreich}}), pero va tornar a ser el mateix en la independència i la "Segona República Austríaca" (1955 – actualitat). Pero Àustria també té atres idiomes, com per eixemple el [[serbocroata]], l'[[eslové]] o l'[[hongarés]].'''

Baix la pressió dels àvaros, Karantania va perdre la seua independència davant Baviera en l'any [[745]] i va passar a ser un [[margrave|margraviat]]. Durant els sigles següents, els assentaments bavars varen descendir pel Danubi i varen ascendir pels Alps, un procés pel qual Àustria va passar a ser el país de parla germana que és hui en dia.

Baix la pressió dels àvaros, Karantania va perdre la seua independència davant Baviera en l'any [[745]] i va passar a ser un [[margrave|margraviat]]. Durant els sigles següents, els assentaments bavars varen descendir pel Danubi i varen ascendir pels Alps, un procés pel qual Àustria va passar a ser el país de parla germana que és hui en dia.

Els bàvaro varen passar a estar baix el control dels [[carolingi]]s i, en conseqüència, varen formar un [[Ducat d'Àustria|Ducat]] del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. El Duc [[Tasiló III de Baviera]], que volia mantindre l'independència bàvara, va ser derrotat i el poder va passar a [[Carlemany]] en [[788]].

Els bàvaros varen passar a estar baix el control dels [[carolingi]]s i, en conseqüència, varen formar un [[Ducat d'Àustria|Ducat]] del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. El Duc [[Tasiló III de Baviera]], que volia mantindre l'independència bàvara, va ser derrotat i el poder va passar a [[Carlemany]] en [[788]].

=== Carlemany ===

=== Carlemany ===

Els següents sigles es caracterisen en primer lloc per la conformació del país. En [[1156]] el ''Privilegium Minus Austria'' eleva al territori a la categoria de [[ducat d'Àustria|ducat]]. En l'any [[1192]], la família Babenberg també va adquirir el [[ducat d'Estiria]].

Els següents sigles es caracterisen en primer lloc per la conformació del país. En [[1156]] el ''Privilegium Minus Austria'' eleva al territori a la categoria de [[ducat d'Àustria|ducat]]. En l'any [[1192]], la família Babenberg també va adquirir el [[ducat d'Estiria]].

En la mort de [[Federico II d'Àustria|Federico II]] en [[1246]], la llínea Babenberg es va extinguir. [[Otakar II de Bohèmia]] va controlar efectivament la [[Prúsia]] d'Àustria, [[Estiria]] i [[Carintia]]. El seu regnat va aplegar al seu fi en ser derrotat en [[Dürnkrut]] per [[Rodolf I d'Habsburc]] en l'any [[1278]]. D'allí en avant, fins a la [[Primera Guerra Mundial]], Àustria va ser en gran partix l'història de la seua dinastia gobernant, els [[Habsburc]].

En la mort de [[Federico II d'Àustria|Federico II]] en [[1246]], la llínea Babenberg es va extinguir. [[Otakar II de Bohèmia]] va controlar efectivament la [[Prússia]] d'Àustria, [[Estiria]] i [[Carintia]]. El seu regnat va aplegar al seu fi en ser derrotat en [[Dürnkrut]] per [[Rodolf I d'Habsburc]] en l'any [[1278]]. D'allí en avant, fins a la [[Primera Guerra Mundial]], Àustria va ser en gran partix l'història de la seua dinastia gobernant, els [[Habsburc]].

En els sigles XIV i XV, els Habsburc varen escomençar a acumular atres províncies en les proximitats del [[Ducat d'Àustria]]. En [[1438]], el duc [[Alberto V d'Àustria]] va ser elegit com a successor del seu sogre, el [[Segismundo del Sacre Imperi Romà Germànic|emperador Segismundo]]. Encara que el propi Alberto a soles va regnar durant un any, a partir de llavors tots els emperadors del Sacre Imperi Romà varen ser Habsburc, en una sola excepció.

En els sigles XIV i XV, els Habsburc varen escomençar a acumular atres províncies en les proximitats del [[Ducat d'Àustria]]. En [[1438]], el duc [[Alberto V d'Àustria]] va ser elegit com a successor del seu sogre, el [[Segismundo del Sacre Imperi Romà Germànic|emperador Segismundo]]. Encara que el propi Alberto a soles va regnar durant un any, a partir de llavors tots els emperadors del Sacre Imperi Romà varen ser Habsburc, en una sola excepció.

Aixina mateix, els Habsburc varen escomençar a acumular territoris llunt de les seues terres hereditàries. En l'any [[1477]], el [[Maximiliano I d'Habsburc|archiduc Maximiliano]], fill únic de l'emperador [[Federico III d'Habsburc|Federico III]], es va casar en l'hereua de [[Ducat de Borgonyaorgoña|Borgonya]] i, per lo tant, va adquirir la major part dels [[Paisos Baixos]] per a la família. El seu fill [[Felipe I de Castella|Felipe el Bell]], casat en [[Juana la Loca]], hereua de la [[Corona de Castella]] i de [[Corona d'Aragó|Aragó]], va ampliar les possessions territorials dels Habsburc, sobretot dels espanyols. En [[1526]], a raïl de la [[batalla de Mohács]], els governants d'Àustria varen ampliar els seus territoris, en lo que la part de [[Bohèmia]] i d'[[Hongria]] no ocupada pels [[Imperi otomà|otomans]] va quedar baix el seu domini. L'expansió otomana en Hongria va donar lloc a freqüents conflictes entre els dos poders, particularment evident en la cridada [[Guerra Llarga]] de [[1593]] a [[1606]].

Aixina mateix, els Habsburc varen escomençar a acumular territoris llunt de les seues terres hereditàries. En l'any [[1477]], el [[Maximiliano I d'Habsburc|archiduc Maximiliano]], fill únic de l'emperador [[Federico III d'Habsburc|Federico III]], es va casar en l'hereua de [[Ducat de Borgonyaorgoña|Borgonya]] i, per lo tant, va adquirir la major part dels [[Paisos Baixos]] per a la família. El seu fill [[Felipe I de Castella|Felipe el Bell]], casat en [[Juana la Loca]], hereua de la [[Corona de Castella]] i de [[Corona d'Aragó|Aragó]], va ampliar les possessions territorials dels Habsburc, sobretot dels espanyols. En [[1526]], a raïl de la [[batalla de Mohács]], els governants d'Àustria varen ampliar els seus territoris, en lo que la part de [[Bohèmia]] i d'[[Hongria]] no ocupada pels [[Imperi otomà|otomans]] va quedar baix el seu domini. L'expansió otomana en Hongria va donar lloc a freqüents conflictes entre els dos poders, particularment evident en la nomenada [[Guerra Llarga]] de [[1593]] a [[1606]].

[[Archiu:Austria Hungary ethnic ES.svg|thumb|Mapa ètnic de l'Imperi Austrohúngaro en l'any 1910]]

[[Archiu:Austria Hungary ethnic ES.svg|thumb|Mapa ètnic de l'Imperi Austrohúngaro en l'any 1910]]

En els sigles XVII i XVIII els Habsburc varen ampliar enormement els seus territoris davant la descomposició del poder otomà (1699 i 1718), i els repartiments de l'herència hispana (1713-1714) i de Polònia (1772 i 1795). Els regnats de [[María Teresa I]] (1740-1780) i del seu fill [[José II]] (1765-1790) varen ser un periodo de gran desenroll social i polític en la monarquia (abolició de la servitut, llibertat de cult, abolició de la tortura, reformes administrativa i judicial, centralisació administrativa...), dins de l'esperit del [[Despotisme Ilustrat]].

En els sigles XVII i XVIII els Habsburc varen ampliar enormement els seus territoris davant la descomposició del poder otomà (1699 i 1718), i els repartiments de l'herència hispana (1713-1714) i de Polònia (1772 i 1795). Els regnats de [[María Teresa I]] (1740-1780) i del seu fill [[José II]] (1765-1790) varen ser un periodo de gran desenroll social i polític en la monarquia (abolició de la servitut, llibertat de cult, abolició de la tortura, reformes administrativa i judicial, centralisació administrativa...), dins de l'esperit del [[Despotisme Ilustrat]].

[[Archiu:KZ Mauthausen.jpg|thumb|thumb|left|Lliberació del [[camp de concentració de Mauthausen-Gusen]], el 6 de maig de 1945.]]

[[Archiu:KZ Mauthausen.jpg|thumb|thumb|left|Lliberació del [[camp de concentració de Mauthausen-Gusen]], el 6 de maig de 1945.]]

[[Archiu:Bundesarchiv Bild 146-1985-083-10, Anschluss Österreich, Wien.jpg|thumb|Tropes alemanes entrant vitoreades en Viena, el dimarts 15 de març de 1938.]]

[[Archiu:Bundesarchiv Bild 146-1985-083-10, Anschluss Österreich, Wien.jpg|thumb|Tropes alemanes entrant vitoreades en Viena, el dimarts 15 de març de 1938.]]

En [[1918]], despuix de la derrota en la [[Gran Guerra]] i la desmembració de l'Imperi, es crea la [[Àustria Alemana|República de l'Àustria alemana]], sent modificada pels vencedors de l'I Guerra Mundial i convertint-se en Àustria (les províncies alpines i germàniques), una [[república]] parlamentària, que va tindre una vida caracterisada per la permanent crisis econòmica, política i social. En [[1934]], el canceller [[Engelbert Dollfuss]] va establir una dictadura conservadora, que no va poder fer front a l'espenta anexionista de la [[Alemània]] [[nazi]].

En [[1918]], despuix de la derrota en la [[Gran Guerra]] i la desmembració de l'Imperi, es crea la [[Àustria Alemana|República de l'Àustria alemana]], sent modificada pels vencedors de l'I Guerra Mundial i convertint-se en Àustria (les províncies alpines i germàniques), una [[república]] parlamentària, que va tindre una vida caracterisada per la permanent crisis econòmica, política i social. En [[1934]], el canceller [[Engelbert Dollfuss]] va establir una dictadura conservadora, que no va poder fer front a l'espenta anexionista de l'[[Alemanya]] [[nazi]].

Àustria va ser anexionada per la [[Alemània nazi]] el 12 de març de [[1938]] (per mig del denominat ''[[Anschluss]]'') convertint-se en el [[Ostmark]] del Tercer Reich. Abans de la derrota final de l'Alemània Nazi, gran part d'Àustria, inclosa Viena, va ser presa per l'Eixèrcit Soviètic. Despuix de la derrota dels nazis,  les forces aliades i la URSS [[Ocupació Aliada d'Àustria|varen ocupar]] Àustria al final de la [[Segona Guerra Mundial]] fins a l'any [[1955]], any en que el país va tornar a ser plenament independent en la condició de que permaneixquera [[país neutral|neutral]]. Despuix del colapse del [[comunisme]] en la [[Europa de l'Est]], Àustria va incrementar la seua participació en els assunts europeus. En [[1995]] es va convertir en membre de la [[Unió Europea]] i en l'any [[1999]] va adoptar el [[Euro|sistema monetari europeu]].

Àustria va ser anexionada per la [[Alemanya nazi]] el 12 de març de [[1938]] (per mig del denominat ''[[Anschluss]]'') convertint-se en el [[Ostmark]] del Tercer Reich. Abans de la derrota final de l'Alemanya Nazi, gran part d'Àustria, inclosa Viena, va ser presa per l'Eixèrcit Soviètic. Despuix de la derrota dels nazis,  les forces aliades i la URSS [[Ocupació Aliada d'Àustria|varen ocupar]] Àustria al final de la [[Segona Guerra Mundial]] fins a l'any [[1955]], any en que el país va tornar a ser plenament independent en la condició de que permaneixquera [[país neutral|neutral]]. Despuix del colapse del [[comunisme]] en l'[[Europa de l'Est]], Àustria va incrementar la seua participació en els assunts europeus. En [[1995]] es va convertir en membre de l'[[Unió Europea]] i en l'any [[1999]] va adoptar el [[Euro|sistema monetari europeu]].

== Govern i política ==

== Govern i política ==

== Geografia ==

== Geografia ==

[[Archiu:Austria-geographic map-es.svg|thumb|Mapa topogràfic d'Àustria. Es mostren les províncies, les seues capitals, les principals zones urbanes, els països limítrofs i el quebrat relleu austríac.|upright=1.8]]

[[Archiu:Austria-geographic map-es.svg|thumb|Mapa topogràfic d'Àustria. Es mostren les províncies, les seues capitals, les principals zones urbanes, els països llimítrofs i el quebrat relleu austríac.|upright=1.8]]

{{AP|Geografia d'Àustria}}

{{AP|Geografia d'Àustria}}

La major part del territori d'Àustria, dos terços del total, està dins de la secció oriental dels [[Alps]], que alcancen altures de més de 3000 [[metro|m]]. La població es concentra en les valls dels rius, entre els que destaca el del més important, el [[Danubi]], que entra en Àustria per [[Passau]], en la frontera en [[Alemània]], passant per [[Linz]] i [[Viena]], fins a [[Bratislava]], en la frontera en [[Eslovàquia]]. En Alemània rep al [[Inn]], que passa per [[Innsbruck]], en el seu afluent el [[Salzach]], que passa per [[Salzburc]].

La major part del territori d'Àustria, dos terços del total, està dins de la secció oriental dels [[Alps]], que alcancen altures de més de 3000 [[metro|m]]. La població es concentra en les valls dels rius, entre els que destaca el del més important, el [[Danubi]], que entra en Àustria per [[Passau]], en la frontera en [[Alemanya]], passant per [[Linz]] i [[Viena]], fins a [[Bratislava]], en la frontera en [[Eslovàquia]]. En Alemanya rep al [[Inn]], que passa per [[Innsbruck]], en el seu afluent el [[Salzach]], que passa per [[Salzburc]].

El [[llac de Constança]] és el més gran del país i forma la frontera oest en [[Alemània]] i [[Suïssa]].

El [[llac de Constança]] és el més gran del país i forma la frontera oest en [[Alemanya]] i [[Suïssa]].

== Economia ==

== Economia ==

Àustria és un dels 10 països més rics del món en térmens de [[PIB per càpita]] i ocupa el dècim primer lloc dels països en major PIB de l'Unió Europea. Té una [[economia social de mercat]] ben desenrollada i un [[nivell de vida]] molt elevat. Fins a la década de [[1980]], numeroses empreses varen ser nacionalisades. En els últims anys, no obstant, la privatisació ha reduït les explotacions estatals a un nivell comparable al d'atres economies europees. Junt a una [[indústria]] altament desenrollada, el [[turisme]] internacional és la part més important de la [[economia]] nacional.

Àustria és un dels 10 països més rics del món en térmens de [[PIB per càpita]] i ocupa el dècim primer lloc dels països en major PIB de l'Unió Europea. Té una [[economia social de mercat]] ben desenrollada i un [[nivell de vida]] molt elevat. Fins a la década de [[1980]], numeroses empreses varen ser nacionalisades. En els últims anys, no obstant, la privatisació ha reduït les explotacions estatals a un nivell comparable al d'atres economies europees. Junt a una [[indústria]] altament desenrollada, el [[turisme]] internacional és la part més important de la [[economia]] nacional.

[[Alemània]] ha segut històricament el principal soci comercial d'Àustria, lo que la fa vulnerable a la ràpida evolució de l'economia alemana. Pero des de que Àustria es va convertir en un Estat membre de l'Unió Europea, s'han establit vínculs més estrets en atres economies de la [[Unió Europea]] i s'ha reduït la seua dependència econòmica d'Alemània. Ademés, el número de membres de l'UE ha preparat una afluència d'inversors estrangers atrets per l'accés al [[mercat únic]] europeu i la proximitat a l'UE. El creiximent del [[PIB]] es va accelerar en els últims anys i va alcançar el 3,3% en [[2006]].

[[Alemanya]] ha segut històricament el principal soci comercial d'Àustria, lo que la fa vulnerable a la ràpida evolució de l'economia alemana. Pero des de que Àustria es va convertir en un Estat membre de l'Unió Europea, s'han establit vínculs més estrets en atres economies de la [[Unió Europea]] i s'ha reduït la seua dependència econòmica d'Alemanya. Ademés, el número de membres de l'UE ha preparat una afluència d'inversors estrangers atrets per l'accés al [[mercat únic]] europeu i la proximitat a l'UE. El creiximent del [[PIB]] es va accelerar en els últims anys i va alcançar el 3,3% en [[2006]].  

== Cultura ==

== Cultura ==

En el [[sigle XVIII]] i el [[sigle XIX]], la ciutat va atraure a grans compositors pel patrocini dels Habsburc ([[Beethoven]], [[Carl Maria von Weber]], [[Brahms]]...). Eslaus i hongaresos (súbdits de l'imperi) varen influir també en la música d'Àustria ([[Franz Liszt]], [[Franz Lehár]], [[Bedřich Smetana|Smetana]], [[Antonín Dvořák|Dvořák]], [[Béla Bartók]]...).

En el [[sigle XVIII]] i el [[sigle XIX]], la ciutat va atraure a grans compositors pel patrocini dels Habsburc ([[Beethoven]], [[Carl Maria von Weber]], [[Brahms]]...). Eslaus i hongaresos (súbdits de l'imperi) varen influir també en la música d'Àustria ([[Franz Liszt]], [[Franz Lehár]], [[Bedřich Smetana|Smetana]], [[Antonín Dvořák|Dvořák]], [[Béla Bartók]]...).

[[Archiu:Wien - Staatsoper (1).JPG|thumb|left|[[Òpera Estatal de Viena]].]]

[[Archiu:Wien - Staatsoper (1).JPG|thumb|left|[[Òpera Estatal de Viena]].]]

L'actual [[himne nacional]] d'Àustria, cridat [[Bundeshymne]] (Himne federal) va ser triat despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] per a reemplaçar el tradicional himne austríac compost per [[Joseph Haydn]] ("Kaiserlied"). Va ser escrit per [[Paula von Preradovic]], adaptant la melodia de la "[[Laßt uns mit geschlung'nen Händen]]" ([[Menuda cantata masònica]]) composta per Wolfgang Amadeus Mozart el 17 de novembre de 1791. Va ser declarat oficial en l'any [[1947]].

L'actual [[himne nacional]] d'Àustria, nomenat [[Bundeshymne]] (Himne federal) va ser triat despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] per a reemplaçar el tradicional himne austríac compost per [[Joseph Haydn]] ("Kaiserlied"). Va ser escrit per [[Paula von Preradovic]], adaptant la melodia de la "[[Laßt uns mit geschlung'nen Händen]]" ([[Menuda cantata masònica]]) composta per Wolfgang Amadeus Mozart el 17 de novembre de 1791. Va ser declarat oficial en l'any [[1947]].

Àustria ha produït també un notable músic de [[jazz]], el [[pianiste]] [[Josef Zawinul]]. [[Falque (músic)|Falque]], aclamat músic de [[música roc|roc]] i [[pop]], es va convertir en un dels més famosos artistes de la new wave en els anys huitanta, especialment per la seua cançó "[[Roc Em Amadeus]]" dedicada a Mozart. Àustria va conseguir el primer lloc en el [[Festival de la Cançó d'Eurovisió 2014|Festival d'Eurovisió 2014]] celebrat en [[Dinamarca]] en "[[Rise like a Phoenix]]" de [[Conchita Wurst]], en lo que en [[Festival de la Cançó d'Eurovisió 2015|2015]] el Festival d'*Eurovisió es va celebrar en la capital del país, Viena.

Àustria ha produït també un notable músic de [[jazz]], el [[pianiste]] [[Josef Zawinul]]. [[Falque (músic)|Falque]], aclamat músic de [[música roc|roc]] i [[pop]], es va convertir en un dels més famosos artistes de la new wave en els anys huitanta, especialment per la seua cançó "[[Roc Em Amadeus]]" dedicada a Mozart. Àustria va conseguir el primer lloc en el [[Festival de la Cançó d'Eurovisió 2014|Festival d'Eurovisió 2014]] celebrat en [[Dinamarca]] en "[[Rise like a Phoenix]]" de [[Conchita Wurst]], en lo que en [[Festival de la Cançó d'Eurovisió 2015|2015]] el Festival d'*Eurovisió es va celebrar en la capital del país, Viena.

Ademés de la seua condició com a terra de [[artista]]s i [[científic]]s, Àustria sempre ha segut un país de [[poeta]]s, [[escritor]]és i [[noveliste]]s. És la llar dels [[noveliste]]s [[Arthur Schnitzler]], [[Stefan Zweig]], [[Bertha von Suttner]] (primer Nobel de la Pau), [[Marie Ebner von Eschenbach]], [[Oswald von Wolkenstein]], [[Thomas Bernhard]], [[Franz Kafka]], [[Robert Musil]] i dels [[poeta]]s [[Georg Trakl]], [[Franz Werfel]], [[Franz Grillparzer]], [[Rainer Maria Rilke]], [[Adalbert Stifter]] i [[Karl Kraus]]. Menció aparte mereix Hugo von [[Hoffmansthal]], poeta i novelista, símbol de la Viena "fin de siècle".

Ademés de la seua condició com a terra de [[artista]]s i [[científic]]s, Àustria sempre ha segut un país de [[poeta]]s, [[escritor]]és i [[noveliste]]s. És la llar dels [[noveliste]]s [[Arthur Schnitzler]], [[Stefan Zweig]], [[Bertha von Suttner]] (primer Nobel de la Pau), [[Marie Ebner von Eschenbach]], [[Oswald von Wolkenstein]], [[Thomas Bernhard]], [[Franz Kafka]], [[Robert Musil]] i dels [[poeta]]s [[Georg Trakl]], [[Franz Werfel]], [[Franz Grillparzer]], [[Rainer Maria Rilke]], [[Adalbert Stifter]] i [[Karl Kraus]]. Menció aparte mereix Hugo von [[Hoffmansthal]], poeta i novelista, símbol de la Viena "fin de siècle".

Famosos [[noveliste]]s i [[dramaturc]]s contemporàneus són la [[premi Nobel]] [[Elfriede Jelinek]] i l'escritor [[Peter Handke]].

Famosos [[noveliste]]s i [[dramaturc]]s contemporàneus són la [[premi Nobel]] [[Elfriede Jelinek]] i l'escritor [[Peter Handke]].  

== Referències ==

== Referències ==