Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
33 bytes afegits ,  18:16 21 jun 2022
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
'''Ernest Lluch Martín''' ([[Vilassar de Mar]], [[província de Barcelona|Barcelona]], [[21 de giner]] de [[1937]] - [[Barcelona]], [[21 de novembre]] de [[2000]]). Fon un professor i polític espanyol del Partit Socialiste de Catalunya (PSC). Ministre de Sanitat i Consum entre [[1982]] i [[1986]]. Fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]] quan tenia 63 anys i estava retirat de la vida política.
+
'''Ernest Lluch Martín''' ([[Vilassar de Mar]], [[província de Barcelona|Barcelona]], [[21 de giner]] de [[1937]] - [[Barcelona]], [[21 de novembre]] de [[2000]]). Fon un professor i polític espanyol del Partit Socialiste de Catalunya (PSC). Ministre de Sanitat i Consum entre els anys [[1982]] i [[1986]]. Fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]] quan tenia 63 anys i estava retirat de la vida política.
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 16: Llínea 16:  
Doctor en Ciències Econòmiques per l'[[Universitat de Barcelona]], va ampliar estudis en [[La Sorbona]] de [[Paris]]. Sent professor ajudant en l'Universitat de Barcelona, fon expedientat, detengut en diverses ocasions i expulsat de l'Universitat per la seua activitat política antifranquista.
 
Doctor en Ciències Econòmiques per l'[[Universitat de Barcelona]], va ampliar estudis en [[La Sorbona]] de [[Paris]]. Sent professor ajudant en l'Universitat de Barcelona, fon expedientat, detengut en diverses ocasions i expulsat de l'Universitat per la seua activitat política antifranquista.
   −
Catedràtic d'Economia  en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[1974]]) i d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El seu últim càrrec oficial fon el de rector de l'[[Universitat Internacional Menéndez Pelayo]] de [[Santander (Cantàbria)|Santander]], ya que va eixercir des de [[1989]] fins a [[1995]].
+
Catedràtic d'Economia  en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[1974]]) i d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El seu últim càrrec oficial fon el de rector de l'[[Universitat Internacional Menéndez Pelayo]] de [[Santander (Cantàbria)|Santander]], ya que va eixercir des de l'any [[1989]] fins a l'any [[1995]].
   −
En [[abril]] de [[1980]] fon triat portaveu dels socialistes catalans en el Congrés i dos anys més tart, en les eleccions d'[[octubre]] de [[1982]], va resultar triat diputat pel [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]-[[PSOE]]. [[Felipe González]] el va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialiste, lloc en que va estar fins a l'any [[1986]].
+
En [[abril]] de l'any [[1980]] fon triat portaveu dels socialistes catalans en el Congrés i dos anys més tart, en les eleccions d'[[octubre]] de [[1982]], va resultar triat diputat pel [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]-[[PSOE]]. [[Felipe González]] el va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialiste, lloc en que va estar fins a l'any [[1986]].
   −
En [[maig]] de [[1986]] es va retirar del primer pla polític per a reincorporar-se a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de l'[[Universitat Central de Barcelona]]. El [[2 de giner]] de [[1989]], va prendre possessió com a rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander (UIMP).  
+
En [[maig]] de l'any [[1986]] es va retirar del primer pla polític per a reincorporar-se a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de l'[[Universitat Central de Barcelona]]. El [[2 de giner]] de [[1989]], va prendre possessió com a rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander (UIMP).  
    
Fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]] de dos tirs en el [[cap]], en l'aparcament del seu domicili, el [[21 de novembre]] de l'any [[2000]].
 
Fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]] de dos tirs en el [[cap]], en l'aparcament del seu domicili, el [[21 de novembre]] de l'any [[2000]].
126 643

edicions

Menú de navegació