Canvis

El [[Partit Comunista de China]] (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular China baix un [[sistema unipartidista]] des de l'Establiment de l'Estat [[Socialisme|socialista]] en [[1949]]. Encara que va tindre uns inicis socialistes, durant les passades tres décades s'hi ha [[privatisació|privatisat]] considerablement l'economia; ara be, l'Estat conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari.  

El [[Partit Comunista de China]] (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular China baix un [[sistema unipartidista]] des de l'Establiment de l'Estat [[Socialisme|socialista]] en [[1949]]. Encara que va tindre uns inicis socialistes, durant les passades tres décades s'hi ha [[privatisació|privatisat]] considerablement l'economia; ara be, l'Estat conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari.  

La República Popular China disputa, des del fi de la revolució, la soberania de [[Taiwan]]. El rival del PCCh, durant la [[Guerra Civil Chinenca]], el [[Kuomintang]] (KMT), es va refugiar en Taiwan i en les illes propenques, despuix de la seua derrota en l'any [[1949]], reivindicant la llegitimitat del seu govern sobre China continental, [[Mongòlia]] i [[Tuva]], com a [[República de China]]. El terme "[[China Continental]]", s'utilisa en freqüència per designar les àrees baix el control del PCCh, pero a sovint n'exclou les dos [[regions administratives especials de la República Popular de China|regions administratives especials]] de [[Hong Kong]] i [[Macau]]. La República Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seua 23a província i no reconeix la llegitimitat de la República de China, coneguda també com la "China nacionalista", en contraposició en la "China comunista", també nomenada la "China roja".

La República Popular China disputa, des del fi de la revolució, la sobirania de [[Taiwan]]. El rival del PCCh, durant la [[Guerra Civil Chinenca]], el [[Kuomintang]] (KMT), es va refugiar en Taiwan i en les illes propenques, despuix de la seua derrota en l'any [[1949]], reivindicant la llegitimitat del seu govern sobre China continental, [[Mongòlia]] i [[Tuva]], com a [[República de China]]. El terme "[[China Continental]]", s'utilisa en freqüència per designar les àrees baix el control del PCCh, pero a sovint n'exclou les dos [[regions administratives especials de la República Popular de China|regions administratives especials]] de [[Hong Kong]] i [[Macau]]. La República Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seua 23a província i no reconeix la llegitimitat de la República de China, coneguda també com la "China nacionalista", en contraposició en la "China comunista", també nomenada la "China roja".

Atesa la seua gran població, la seua economia creixent, i les inversions en [[investigació i desenroll]], China és considerada com una "[[superpotència emergent]]". Té el [[Llista de països per PIB (nominal)|tercer Producte interior brut més gran del món]] en térmens nominals (el segon més gran en [[paritat de poder adquisitiu]]). China és [[membre permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides|membre permanent]] del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i membre de la [[Cooperació Econòmica d'Àsia-Pacífic]]. Al mateix temps, China s'enfronta a numerosos problemes econòmics, com ara una creixent població envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions [[població rural|rural]] i [[població urbana|urbana]], i la ràpida degradació ambiental.<ref>[http://www.nytimes.com/2007/12/29/world/asia/29china.html?_r=1&oref=slogin Beijing’s Olympic Quest: Turn Smoggy Sky Blue - New York Times]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6247119.stm BBC NEWS|Asia-Pacific|China fails environment targets]</ref>

Atesa la seua gran població, la seua economia creixent, i les inversions en [[investigació i desenroll]], China és considerada com una "[[superpotència emergent]]". Té el [[Llista de països per PIB (nominal)|tercer Producte interior brut més gran del món]] en térmens nominals (el segon més gran en [[paritat de poder adquisitiu]]). China és [[membre permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides|membre permanent]] del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i membre de la [[Cooperació Econòmica d'Àsia-Pacífic]]. Al mateix temps, China s'enfronta a numerosos problemes econòmics, com ara una creixent població envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions [[població rural|rural]] i [[població urbana|urbana]], i la ràpida degradació ambiental.<ref>[http://www.nytimes.com/2007/12/29/world/asia/29china.html?_r=1&oref=slogin Beijing’s Olympic Quest: Turn Smoggy Sky Blue - New York Times]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6247119.stm BBC NEWS|Asia-Pacific|China fails environment targets]</ref>

== Geografia física ==

== Geografia física ==

{{AP|Geografia de la China}}

{{AP|Geografia de la China}}

La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], despuix de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als métodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Bhutan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguizistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].  

La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], despuix de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Bhutan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguizistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].  

[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de China]]

[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de China]]

Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].  

Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].  

A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del païsage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, e inclús a [[Corea]] i a [[Japó]].

A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, e inclús a [[Corea]] i a [[Japó]].

A pesar de les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de [[1979]], el mig ambient en China contínua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic a sovint a costa de l'ambient. Ademés, encara que China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació per a les seues emissions de [[carbó]]. Atesa la seua ràpida industrialisació, China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]].

A pesar de les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de [[1979]], el mig ambient en China contínua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic a sovint a costa de l'ambient. Ademés, encara que China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació per a les seues emissions de [[carbó]]. Atesa la seua ràpida industrialisació, China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]].

La República Popular China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats baix administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els [[Tibet|tibetans]], els [[uigur]]s, els [[Mongol (poble)|mongols]], els [[hui]] i els [[zhuang]]. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pekin, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats baix administració directa del Govern central.  

La República Popular China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats baix administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els [[Tibet|tibetans]], els [[uigur]]s, els [[Mongol (poble)|mongols]], els [[hui]] i els [[zhuang]]. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pekin, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats baix administració directa del Govern central.  

Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, ademés de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular China considera també a [[Taiwan]] com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba baix la soberania del règim de la República China, Estat reconegut de manera oficial per a soles 24 països del món que no reconeixen a la República Popular China.

Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, ademés de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular China considera també a [[Taiwan]] com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba baix la sobirania del règim de la República China, Estat reconegut de manera oficial per a soles 24 països del món que no reconeixen a la República Popular China.

A continuació hi ha les províncies, regions autònomes, municipalitats i regions administratives especials de la República Popular Chinenca, al costat dels noms chinencs en caràcters simplificats.  

A continuació hi ha les províncies, regions autònomes, municipalitats i regions administratives especials de la República Popular Chinenca, al costat dels noms chinencs en caràcters simplificats.  

== Referències ==

== Referències ==

<references/>

<references/>

{{Països d'Àsia}}

{{Països d'Àsia}}