2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|Llengües npordiques. Blau les continentals i vert les insulars. Se coneix en el nom de '''llengües nòrdiques'''<Est...».
[[Image:llenguesnordiques.png|thumb|right|Llengües npordiques. Blau les continentals i vert les insulars.]]
Se coneix en el nom de '''llengües nòrdiques'''<Esta expresió és la traducció directa de "nordiske sprog/nordiska språk", que és la més utilisada pels especialistes i juristes en els paisos nòrdics.</ref> a les ''llengües germàniques septentrionals''<ref>Expresió gastada en [[genètica llingüística]] (Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. [http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=90971 Language Family Trees Indo-European, Germanic, North]. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International).</ref> o ''llengües escandinaves'' <ref> Terme que apareix en estudis llingüístics sobre [[Escandinàvia]] ([http://uit.no/scandiasyn/scandiasyn/1 Trabajo sobre la sintaxis del dialecto escandinavo]. Consultat el 11 de novembre de 2007), i que, en ocasions, soles recobrix el àmbit contental, 'i.e.'', [[danés]], [[suec]] i [[noruec]]</ref>. Constituixen una de les tres rames de les llengües germàniques, una sub-familia de les [[Llengües indoeuropees]], junt en les llengües germàniques occidentals i les llengües germàniques orientals.
Deriven del protonòrdic i el nòrdic antic, i són parlaes en [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Suècia]], les [[Illes Feroe]], [[Islàndia]] i [[Groenlàndia]], aixina com per una significativa minoria sueca en [[Finlàndia]] i per grups d'inmigrants en [[Amèrica del Nort]] i [[Austràlia]].
Aproximadament 20 millons de persones dels països nòrdics tenen una lengua escanidnava com a llengua materna, incluint una significativa minoria sueca en [[Finlàndia]].
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües germàniques]]
Se coneix en el nom de '''llengües nòrdiques'''<Esta expresió és la traducció directa de "nordiske sprog/nordiska språk", que és la més utilisada pels especialistes i juristes en els paisos nòrdics.</ref> a les ''llengües germàniques septentrionals''<ref>Expresió gastada en [[genètica llingüística]] (Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. [http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=90971 Language Family Trees Indo-European, Germanic, North]. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International).</ref> o ''llengües escandinaves'' <ref> Terme que apareix en estudis llingüístics sobre [[Escandinàvia]] ([http://uit.no/scandiasyn/scandiasyn/1 Trabajo sobre la sintaxis del dialecto escandinavo]. Consultat el 11 de novembre de 2007), i que, en ocasions, soles recobrix el àmbit contental, 'i.e.'', [[danés]], [[suec]] i [[noruec]]</ref>. Constituixen una de les tres rames de les llengües germàniques, una sub-familia de les [[Llengües indoeuropees]], junt en les llengües germàniques occidentals i les llengües germàniques orientals.
Deriven del protonòrdic i el nòrdic antic, i són parlaes en [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Suècia]], les [[Illes Feroe]], [[Islàndia]] i [[Groenlàndia]], aixina com per una significativa minoria sueca en [[Finlàndia]] i per grups d'inmigrants en [[Amèrica del Nort]] i [[Austràlia]].
Aproximadament 20 millons de persones dels països nòrdics tenen una lengua escanidnava com a llengua materna, incluint una significativa minoria sueca en [[Finlàndia]].
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües germàniques]]