Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  20:37 16 jun 2022
Text reemplaça - 'desapareguent' a 'desapareixent'
Llínea 88: Llínea 88:  
[[File:Reccared I Conversión, by Muñoz Degrain, Senate Palace, Madrid.jpg|thumb|right|200px|La Conversió de Recaredo. Obra de [[Muñoz Degrain]].]]
 
[[File:Reccared I Conversión, by Muñoz Degrain, Senate Palace, Madrid.jpg|thumb|right|200px|La Conversió de Recaredo. Obra de [[Muñoz Degrain]].]]
 
{{AP|Pobles germànics}}
 
{{AP|Pobles germànics}}
La debilitat romana provocà que en el [[sigle V]] tribus del nort de l'[[Imperi Romà d'occident]] invadiren l'imperi. [[Hispània]] fon atacada per [[sueus]], [[vàndals]] i [[alans]]. Els [[visigots]] eren un poble federat de Roma i els enviaren per a acabar en estos anteriors. Els sueus foren reduits a [[Galícia]] a on fundaren el seu propi regne. Els vàndals foren expulsats i anaren al nort d'[[Àfrica]] i els alans foren derrotats desapareguent per a sempre.  
+
La debilitat romana provocà que en el [[sigle V]] tribus del nort de l'[[Imperi Romà d'occident]] invadiren l'imperi. [[Hispània]] fon atacada per [[sueus]], [[vàndals]] i [[alans]]. Els [[visigots]] eren un poble federat de Roma i els enviaren per a acabar en estos anteriors. Els sueus foren reduits a [[Galícia]] a on fundaren el seu propi regne. Els vàndals foren expulsats i anaren al nort d'[[Àfrica]] i els alans foren derrotats desapareixent per a sempre.  
    
Els visigots durant els sigles [[sigle VI|VI]] practicaven l'heregia [[arrianisme|arriana]]. Governaven com una aristocràcia militar en les seues pròpies lleis. En això, els hispans s'organisaren en torn als [[bisbe|bisbes]], com [[Justinià de Valéncia]] i els [[monasteri|monasteris]] sèu de la cultura. Valentia fon una de les ciutats més importants, per estar prop de la zona de l'[[Imperi Bizantí]] en el surest de la península. Al final, els visigots abandonaren l'heregia arriana en el [[III Concili de Toledo]] ([[589]]) i adpotaren el catolicisme, acabant la seua integranció en la societat hispana. Finalment, els visigots conseguiren l'unitat peninsular en un únic regne, en el [[regne visigot de Toledo]], ciutat que era la seua capital.
 
Els visigots durant els sigles [[sigle VI|VI]] practicaven l'heregia [[arrianisme|arriana]]. Governaven com una aristocràcia militar en les seues pròpies lleis. En això, els hispans s'organisaren en torn als [[bisbe|bisbes]], com [[Justinià de Valéncia]] i els [[monasteri|monasteris]] sèu de la cultura. Valentia fon una de les ciutats més importants, per estar prop de la zona de l'[[Imperi Bizantí]] en el surest de la península. Al final, els visigots abandonaren l'heregia arriana en el [[III Concili de Toledo]] ([[589]]) i adpotaren el catolicisme, acabant la seua integranció en la societat hispana. Finalment, els visigots conseguiren l'unitat peninsular en un únic regne, en el [[regne visigot de Toledo]], ciutat que era la seua capital.

Menú de navegació