Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5 bytes eliminats ,  20:37 16 jun 2022
Llínea 46: Llínea 46:     
=== Edat Mija i Moderna ===
 
=== Edat Mija i Moderna ===
Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de [[Munuza]] en un destacament de tropes en Gijón i en algún punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà des de l'any [[713]] (aprox.) fins als anys [[718]]-[[722]] (inici de la revolta, fins a la victòria de [[Covadonga]]) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei [[Pelayo (Rei)]].
+
Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de [[Munuza]] en un destacament de tropes en Gijón i en algun punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà des de l'any [[713]] (aprox.) fins als anys [[718]]-[[722]] (inici de la revolta, fins a la victòria de [[Covadonga]]) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei [[Pelayo (Rei)]].
   −
Hi ha una época molt fosca que va des de la caiguda del Impe[[ri Romà]] fins a la [[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en l'any [[1270]] en [[Alfonso X]], que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en l'iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].
+
Hi ha una época molt fosca que va des de la caiguda de l'[[Imperi Romà]] fins a l'[[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en l'any [[1270]] en [[Alfonso X]], que li concedix la categoria de pobla, apareixent dita documentació en l'iglésia de San Vicent d'[[Oviedo]].
   −
En el [[sigle XIV]] estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], sent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.
+
En el [[sigle XIV]] estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra volta centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], sent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.
    
Serà en els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.
 
Serà en els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.
Llínea 56: Llínea 56:  
En els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], és quan Gijón escomença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu s'expandixca fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per al comerç de colònies americanes.
 
En els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], és quan Gijón escomença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu s'expandixca fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per al comerç de colònies americanes.
   −
El sigle XVIII, portarà un freno al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de l'época, açò portà un retrocés que no canviaria fins a les últimes décades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.
+
El sigle XVIII, portarà a un fre al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarat econòmic de l'época, açò portà un retrocés que no canviaria fins a les últimes décades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.
    
=== Edat contemporànea ===
 
=== Edat contemporànea ===

Menú de navegació