Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
76 bytes eliminats ,  20:24 16 jun 2022
sense resum d'edició
Llínea 37: Llínea 37:  
[[Image:Elogio del horizonte 2.jpg|thumb|right|200px|Elogio del horizonte de [[Eduardo Chillida]].]]
 
[[Image:Elogio del horizonte 2.jpg|thumb|right|200px|Elogio del horizonte de [[Eduardo Chillida]].]]
 
[[Image:Playa san lorenzo desembocadura piles.JPG|thumb|right|200px|Plaja de San Llorerienzu i Cimadevilla.]]
 
[[Image:Playa san lorenzo desembocadura piles.JPG|thumb|right|200px|Plaja de San Llorerienzu i Cimadevilla.]]
[[Image:laacerona.jpg|thumb|right|200px|Vista de "La Acerona" en el edifici "Bankunión" al fondo.]]
+
[[Image:Banco de Gijón.jpg|thumb|right|200px|Edifici de l'antic Banco de Gijón.]]
[[Image:Vistagijon.jpg|thumb|right|200px|<center>Vista de Gijón.</center>]]
     −
El primer poblat del que se té notícia ([[Noega]]) es troba en la [[Campa Torres]], en orige en els sigles VI i V a. C., poblat per [[asturs]] i la gent dels cilúrnics i posteriorment romanisat. Encara que Noega fon progresivament abandonada com a conseqüència de la fundació de la ciutat romana de la península de Cimadevilla, possiblement dita [[Gigia]].
+
El primer poblat del que se té notícia ([[Noega]]) es troba en la [[Campa Torres]], en orige en els sigles VI i V a. C., poblat per [[asturs]] i la gent dels cilúrnics i posteriorment romanisat. Encara que Noega fon progressivament abandonada com a conseqüència de la fundació de la ciutat romana de la península de Cimadevilla, possiblement dita [[Gigia]].
    
Esta ciutat, sense dubte, la més important de l'Asturies romana, degué de ser un important port de la ruta marítima del Cantàbric, ademés de servir d'enllaç en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre d'Astúries per [[Lucus Asturum]] i que posteriorment enllaçava, en [[Asturica Augusta]], en la [[Via de la Plata]]. D'esta etapa històrica nos queden els rests de les térmens romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de saladures entre atres trobades arqueològiques.
 
Esta ciutat, sense dubte, la més important de l'Asturies romana, degué de ser un important port de la ruta marítima del Cantàbric, ademés de servir d'enllaç en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre d'Astúries per [[Lucus Asturum]] i que posteriorment enllaçava, en [[Asturica Augusta]], en la [[Via de la Plata]]. D'esta etapa històrica nos queden els rests de les térmens romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de saladures entre atres trobades arqueològiques.
Llínea 51: Llínea 50:  
Hi ha una época molt fosca que va des de la caiguda del Impe[[ri Romà]] fins a la [[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en l'any [[1270]] en [[Alfonso X]], que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en l'iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].
 
Hi ha una época molt fosca que va des de la caiguda del Impe[[ri Romà]] fins a la [[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en l'any [[1270]] en [[Alfonso X]], que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en l'iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].
   −
En el [[sigle XIV]] estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], siguent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.
+
En el [[sigle XIV]] estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], sent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.
    
Serà en els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.
 
Serà en els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.
   −
En els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], és quan Gijon comença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu s'expanda fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per al comerç de colònies americanes.
+
En els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], és quan Gijón escomença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu s'expandixca fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per al comerç de colònies americanes.
   −
El sigle XVIII, portarà un freno al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de l'época, açò portà un retrocés que no canviaria fins a les últimes dècades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.
+
El sigle XVIII, portarà un freno al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de l'época, açò portà un retrocés que no canviaria fins a les últimes décades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.
    
=== Edat contemporànea ===
 
=== Edat contemporànea ===
El [[sigle XIX]], portarà un gran desenroll, unit a diversos factors com l'explotació del carbó, la carretera Gijón-[[Lleó]] i més tart el ferrocarril [[Sama-Gijón]]. Tot açò va fer que el port de Gijón tinguera que desenrollar-se d'una forma ràpida, pues l'intensitat del tràfic desbordava el port. Es va construir un nou port en l'any [[1893]] que seria el primer port carboner de la Península. Açò va fer de Gijón una vila industrial, en una [[burguesia]] i un desenroll urbà, obrint-se nous carrers i places. Açò portà un gran equipament d'infraestructures i equipaments municipals com la portà d'auies, arreplegà de fems, alumbrat a gas i despuix elèctirc, etc. Tot este desenroll industrial deixà en la ciutat una gran cantitat de ma d'obra i un desenroll urbanístic ràpit. Creant-se barriaes obreres alrededor com foren el Natahoyo, [[La Calzada]], [[Tremañes]] o [[El Humedal]].
+
El [[sigle XIX]], portarà un gran desenroll, unit a diversos factors com l'explotació del carbó, la carretera Gijón-[[Lleó]] i més tart el ferrocarril [[Sama-Gijón]]. Tot açò va fer que el port de Gijón tinguera que desenrollar-se d'una forma ràpida, pues l'intensitat del tràfic desbordava el port. Es va construir un nou port en l'any [[1893]] que seria el primer port carboner de la Península. Açò va fer de Gijón una vila industrial, en una [[burguesia]] i un desenroll urbà, obrint-se nous carrers i places. Açò portà un gran equipament d'infraestructures i equipaments municipals com la portà d'auies, arreplegà de fems, lluminària a gas i despuix elèctric, etc. Tot este desenroll industrial deixà en la ciutat una gran cantitat de ma d'obra i un desenroll urbanístic ràpit. Creant-se barriades obreres al voltant com foren el Natahoyo, [[La Calzada]], [[Tremañes]] o [[El Humedal]].
   −
Ya en el [[sigle XX]], en l'esclafit de la [[Guerra Civil]], el [[18 de juliol]] de [[1936]], la ciutat i els seus habitants es mantingueren fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentres que no l'eixercit, de la qual la seua rebelió no pugué ser dominada fins al més d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó- fins a l'ocupació de la ciutat el [[20 d'octubre]] de [[1937]] per les tropes del General [[Francisco Franco|Franco]].
+
Ya en el [[sigle XX]], en l'esclafit de la [[Guerra Civil]], el [[18 de juliol]] de [[1936]], la ciutat i els seus habitants es mantingueren fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentres que no l'eixercit, de la qual la seua rebelió no pogué ser dominada fins al més d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó- fins a l'ocupació de la ciutat el [[20 d'octubre]] de [[1937]] per les tropes del General [[Francisco Franco|Franco]].
   −
La siderúrgia és la principal indústria des de finals del [[sigle XIX]] i sobretot en la creació de Uninsa en l'any [[1971]] a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida despuix junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxembruguesa Arbed i la francesa Usinor.
+
La siderúrgia és la principal indústria des de finals del [[sigle XIX]] i sobretot en la creació de Uninsa en l'any [[1971]] a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida despuix junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxemburguesa Arbed i la francesa Usinor.
   −
Les últimes dècades del sigle XX, porten en si la crisis industrial que afectà sobretot a la siderúrgica i al sector naval portant la lliberalisació de la terra que nos deixà un nou aprofitament com noves plages, parcs, una ampliació de les seues zones urbanístiques i la creació del seu campus universitari.
+
Les últimes décades del sigle XX, porten en si la crisis industrial que afectà sobretot a la siderúrgica i al sector naval portant la lliberalisació de la terra que nos deixà un nou aprofitament com noves plages, parcs, una ampliació de les seues zones urbanístiques i la creació del seu campus universitari.
    
=== Història heràldica ===
 
=== Història heràldica ===
 
[[AP|Escut de Gijón]]
 
[[AP|Escut de Gijón]]
[[File:Letreroplazamayorgijon.jpg|thumb|right|200px|Lletrer de la Plaza Mayor en el antic escut de la ciutat dalt a l'esquerra.]]
+
[[File:Letreroplazamayorgijon.jpg|thumb|right|200px|Lletrer de la Plaça Major en l'antic escut de la ciutat dalt a l'esquerra.]]
   −
L'escut de Gijón, del qual es te constancia del seu us des de l'any [[1649]], representa a [[Don Pelayo]], primer Rei d'Astúries al que la llegenda vincula en Munuza, governador musulmà de Gijón en qui entrà en lluita ofes pel matrimoni no consentit d'este en la germana d'aquell, sostenint una espasa en la seua ma dreta i la [[Creu de la Victòria]] prolongada en un bàcul en la ma esquerra. Presidix el conjunt la corona real espanyola.
+
L'escut de Gijón, del qual es te constància del seu us des de l'any [[1649]], representa a [[Don Pelayo]], primer Rei d'Astúries al que la llegenda vincula en Munuza, governador musulmà de Gijón en qui entrà en lluita ofés pel matrimoni no consentit d'este en la germana d'aquell, sostenint una espasa en la seua ma dreta i la [[Creu de la Victòria]] prolongada en un bàcul en la ma esquerra. Presidix el conjunt la corona real espanyola.
    
== Paisans ilustres ==
 
== Paisans ilustres ==
Llínea 94: Llínea 93:     
== Mig físic ==
 
== Mig físic ==
Gijón està situat en el centre de la costa cantàbrica del [[Principat d'Astúries]], [[Espanya]], en el sur-oest d'[[Europa]], al nort de la [[Península Ibèrica]], sobre una rasa litoral e les estribacios de la [[Cordillera Cantàbrica]], forma part de la vertient hidrogràfica cantàbrica i es situa en el seu punt més alt ([[Peña de los Cuatro Jueces]]) a 662 msnm. El punt més alt de la zona urbana (Caeres) es situa a 59 msnm. Les seues cordenaes són 43° 32’ 43” N, 5° 39’ 44” O. El terme municipal de Gijón té una superfície de 181,60 km2 i una forma vagament rectangular. La ciutat es`ta situà en el tram coster central de concell, emn una bahia dividida per la peninsula de Cimadevilla (casc antic) que separa la [[plaja deSan Llorienzu]] al est, del port deportiu, plages de [[Plaja de Poniente|Poniente]] i [[Plaja de Arbeyal|Arbeyal]], astillers i port de El Musel al oest.
+
Gijón està situat en el centre de la costa cantàbrica del [[Principat d'Astúries]], [[Espanya]], en el sur-oest d'[[Europa]], al nort de la [[Península Ibèrica]], sobre una rasa litoral e les estribacions de la [[Cordillera Cantàbrica]], forma part de la vertent hidrogràfica cantàbrica i es situa en el seu punt més alt ([[Peña de los Cuatro Jueces]]) a 662 msnm. El punt més alt de la zona urbana (Caeres) es situa a 59 msnm. Les seues coordenades són 43° 32’ 43” N, 5° 39’ 44” O. El terme municipal de Gijón té una superfície de 181,60 km2 i una forma vagament rectangular. La ciutat es`ta situà en el tram coster central de concell, en una baïa dividida per la península de Cimadevilla (casc antic) que separa la [[plaja de San Llorienzu]] al est, del port deportiu, plages de [[Plaja de Poniente|Poniente]] i [[Plaja de Arbeyal|Arbeyal]], astillers i port de El Musel al oest.
    
== Transports ==
 
== Transports ==
Llínea 118: Llínea 117:  
Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta.
 
Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta.
 
El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:
 
El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:
* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en l'any [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la indústria local.
+
* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en l'any [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'Astúries, estimulant el comerç i la indústria local.
* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries.
+
* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions immobiliàries.
   −
El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardiu enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.
+
El model industrial general, típic de la primera Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gran presència de l'indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incloure la incipient activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balneària. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardà enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.
   −
La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.
+
La següent etapa de gran creiximent econòmic de Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.
   −
Tras una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector tericiari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.
+
En acabant d'una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector terciari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.
    
== Govern i administració ==
 
== Govern i administració ==
El govern municipal està format pels siguients elements:
+
El govern municipal està format pels següents elements:
 
* Alcalde
 
* Alcalde
 
* Ple del Ajuntament
 
* Ple del Ajuntament
 
* Junta de Govern Local
 
* Junta de Govern Local
* Tenients de Alcalde
+
* Tinents d'Alcalde
 
* Portaveus
 
* Portaveus
 
* Delegacions Municipals
 
* Delegacions Municipals
Llínea 176: Llínea 175:     
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango ([[choriç]], morcilla i bacó), com en almeixes, centoll, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En els segons el port aporossos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen recetes tradicionals com la chopa a la [[sidra]], [[besugo a la espalda]], ventresca de bonito o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies del interior com la ternera o el ''pitu caleya''. Els postres típics són el "arroz con leche", tarta charlota o gijonesa, biscuit Gijón i "princesitas".
+
Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango ([[choriç]], morcilla i bacó), com en almeixes, centoll, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En els segons el port aporossos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen receptes tradicionals com la chopa a la [[sidra]], [[besugo a la espalda]], ventresca de bonit o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies del interior com la ternera o el ''pitu caleya''. Els postres típics són el "arròs en llet", tarta charlota o gijonesa, bescuit Gijón i "princesitas".
   −
Tot allò es rega en sidra, que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culinos") acompanya menjars i les llargues vesprades d'estiu acompanyats a tortilles, choriços a la sidra i empanaes en els "merenderos" que salpiquen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]].
+
Tot allò es rega en sidra, que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culinos") acompanya menjars i les llargues vesprades d'estiu acompanyats a tortilles, choriços a la sidra i empanades en els "merenderos" que salpiquen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]].
   −
Gijón és cantera també de jóvens cuiners que han rejuveneixcut la cuina asturiana. No és difícil trobar en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar estiga acompanyà d'un tracte amable i uns preus molt ajustats.
+
Gijón és pedrera també de jóvens cuiners que han reviscolat la cuina asturiana. No és difícil trobar en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar estiga acompanyà d'un tracte amable i uns preus molt ajustats.
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Menú de navegació