Canvis

La creença en la reencarnació passà a Occident a través dels filòsofs grecs ''Pitàgores'' (569-475 a. de C.) i ''Plató'' (427-347 a. de C.). Pitàgores justifica la seua creença en que afirmava recordar una vida passada seua durant la guerra de Troya<ref>Diodoro, Biblioteca Histórica 10.6.1</ref>, i Plató la defén com a part de la seua creença en la preexistència de les ànimes<ref>Idea desenrollada en el "Mit de la Caverna", que s'explica en el llibre VII de la República</ref>. També Plató li supon a la reencarnació la seua utilitat com a mig per a que les ànimes vagen perfeccionant-se en cada encarnació; pero no elabora un cos doctrinal sobre el tema, al modo de les religions orientals.<br />

La creença en la reencarnació passà a Occident a través dels filòsofs grecs ''Pitàgores'' (569-475 a. de C.) i ''Plató'' (427-347 a. de C.). Pitàgores justifica la seua creença en que afirmava recordar una vida passada seua durant la guerra de Troya<ref>Diodoro, Biblioteca Histórica 10.6.1</ref>, i Plató la defén com a part de la seua creença en la preexistència de les ànimes<ref>Idea desenrollada en el "Mit de la Caverna", que s'explica en el llibre VII de la República</ref>. També Plató li supon a la reencarnació la seua utilitat com a mig per a que les ànimes vagen perfeccionant-se en cada encarnació; pero no elabora un cos doctrinal sobre el tema, al modo de les religions orientals.<br />

També hi ha testimonis de creences en la reencarnació dels héroes en els pobles de cultura celta<ref>Per exemple, en el llibre VI de la "Guerra de les Gàlies" de Juli César</ref>.<br />

També hi ha testimonis de creences en la reencarnació dels héroes en els pobles de cultura celta<ref>Per eixemple, en el llibre VI de la "Guerra de les Gàlies" de Juli César</ref>.<br />

Les religions monoteistes occidentals (''Judaisme, Cristianisme, Islamisme'') rebugen la creença en la reencarnació de les ànimes, i la cultura occidental no l'ha assimilat mai de forma majoritària. Pero no deixen d'existir indicis de creences en la reencarnació en el ''gnosticisme''<ref>Jonas, Hans (2000, 2003). La religión gnóstica. El mensaje del Dios Extraño y los comienzos del cristianismo. Madrid: Editorial Siruela. ISBN 978-84-7844-492-2.</ref>, corrent religiosa de l'àrea grega dels primers sigles de cristianisme, i en el cas dels ''càtars'' o ''albigencs'', una doctrina relacionada en el gnosticisme que es va escampar pel sur de [[França]] en la segona mitat del [[sigle XI]], gràcies a la protecció dels senyors feudals que veïen en la nova doctrina una oportunitat de deslligar-se del vassallage del rei de França o del rei d'Aragó<ref>Ávila Granados, Jesús (2005). La Mitología Cátara - Símbolos y pilares del catarismo occitano. Madrid: mr ediciones. ISBN 84-270-3126-2.</ref>.<br />

Les religions monoteistes occidentals (''Judaisme, Cristianisme, Islamisme'') rebugen la creença en la reencarnació de les ànimes, i la cultura occidental no l'ha assimilat mai de forma majoritària. Pero no deixen d'existir indicis de creences en la reencarnació en el ''gnosticisme''<ref>Jonas, Hans (2000, 2003). La religión gnóstica. El mensaje del Dios Extraño y los comienzos del cristianismo. Madrid: Editorial Siruela. ISBN 978-84-7844-492-2.</ref>, corrent religiosa de l'àrea grega dels primers sigles de cristianisme, i en el cas dels ''càtars'' o ''albigencs'', una doctrina relacionada en el gnosticisme que es va escampar pel sur de [[França]] en la segona mitat del [[sigle XI]], gràcies a la protecció dels senyors feudals que veïen en la nova doctrina una oportunitat de deslligar-se del vassallage del rei de França o del rei d'Aragó<ref>Ávila Granados, Jesús (2005). La Mitología Cátara - Símbolos y pilares del catarismo occitano. Madrid: mr ediciones. ISBN 84-270-3126-2.</ref>.<br />

L'últim artícul del nomenat "''Credo apostòlic''" de l'Iglésia Catòlica és "(crec) en la vida eterna". En el "''Credo nicé-constantinopolità''", comú a l'Iglésia Catòlica, l'Anglicana i les nomenades iglésies ortodoxes de l'orient cristià, es formula esta creença com "(crec) en la vida del món futur"<ref>Catecisme de l'Iglésia Catòlica, 2ª Secció: la professió de fe cristiana.</ref>.<br />

L'últim artícul del nomenat "''Credo apostòlic''" de l'Iglésia Catòlica és "(crec) en la vida eterna". En el "''Credo nicé-constantinopolità''", comú a l'Iglésia Catòlica, l'Anglicana i les nomenades iglésies ortodoxes de l'orient cristià, es formula esta creença com "(crec) en la vida del món futur"<ref>Catecisme de l'Iglésia Catòlica, 2ª Secció: la professió de fe cristiana.</ref>.<br />

La predicació de Jesucrist està farcida de referències a la vida despuix de la mort: els discursos en que explica el juí final, en el que els bons passaran a fruir de la vida eterna i els roïns a la condenació eterna<ref>Per exemple, Evangeli segons Sant Mateu, capítul 25</ref>; o la ''paràbola del ric "Epuló" i el pobre 'Llàzer''', en qué es descriu un infern i un cel respectivament per als dos difunts<ref>Evangeli segons Sant Lluc, capítul 16</ref>; o l'episodi de la resurrecció del seu amic Llàzer, de Betània, en el que reafirma la creença en la resurrecció dels morts al final dels temps i la vida eterna<ref>Evangeli segons Sant Joan, capítul 11</ref>; o el diàlec entre Jesús i "el bon lladre" quan els dos estan patint la crucifixió i Jesús li promet al lladre que "hui mateixa estaràs junt en mi en el paraís"<ref>Evangeli segons Sant Lluc, capítul 23</ref>; i molts més eixemples.<br />

La predicació de Jesucrist està farcida de referències a la vida despuix de la mort: els discursos en que explica el juí final, en el que els bons passaran a fruir de la vida eterna i els roïns a la condenació eterna<ref>Per eixemple, Evangeli segons Sant Mateu, capítul 25</ref>; o la ''paràbola del ric "Epuló" i el pobre 'Llàzer''', en qué es descriu un infern i un cel respectivament per als dos difunts<ref>Evangeli segons Sant Lluc, capítul 16</ref>; o l'episodi de la resurrecció del seu amic Llàzer, de Betània, en el que reafirma la creença en la resurrecció dels morts al final dels temps i la vida eterna<ref>Evangeli segons Sant Joan, capítul 11</ref>; o el diàlec entre Jesús i "el bon lladre" quan els dos estan patint la crucifixió i Jesús li promet al lladre que "hui mateixa estaràs junt en mi en el paraís"<ref>Evangeli segons Sant Lluc, capítul 23</ref>; i molts més eixemples.<br />

El Catecisme de l'Iglésia Catòlica<ref>Catecisme de l'Iglésia Catòlica, punts 1020 i següents. La "Conferència Episcopal Española" ha publicat la 3ª Edició oficial en castellà.</ref> afirma que al final de la vida present l'ànima es presenta davant de Deu que la jujarà i passarà a la vida de felicitat eterna en el ''Cel'', a una purificació en espera del Juí Final (el ''Purgatori''), o a la condenació eterna en ''l'Infern''. I que al final dels temps, Jesucrist vindrà al món, resucitarà als morts i farà el ''Juí Final o Universal'', i totes les persones, en el seu cos i la seua ànima, seran destinades per a sempre al ''Cel'' o a ''l'Infern''.<br />

El Catecisme de l'Iglésia Catòlica<ref>Catecisme de l'Iglésia Catòlica, punts 1020 i següents. La "Conferència Episcopal Española" ha publicat la 3ª Edició oficial en castellà.</ref> afirma que al final de la vida present l'ànima es presenta davant de Deu que la jujarà i passarà a la vida de felicitat eterna en el ''Cel'', a una purificació en espera del Juí Final (el ''Purgatori''), o a la condenació eterna en ''l'Infern''. I que al final dels temps, Jesucrist vindrà al món, resucitarà als morts i farà el ''Juí Final o Universal'', i totes les persones, en el seu cos i la seua ànima, seran destinades per a sempre al ''Cel'' o a ''l'Infern''.<br />